ÚLTIMA HORA

Apareix el cadàver d'un jove en un parc al costat d'una escola a la Selva del Camp

ÚLTIMA HORA

Mor Eduard Punset als 82 anys

Contra el «fantasma de Vox», més Francesc Roca

A la dreta de la imatge, el regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,Francesc Roca, en una fotografia d'arxiu presentant un espectacle amb el mag Lari Foto: TarragonaDigital

 

El panorama polític a Tarragona és desolador. L'esperança brilla per la seva absència i, contra els possibles projectes il·lusionants d'algunes formacions polítiques, els caps pensants dels principals partits han decidit respondre amb tàctiques de molt baix vol i un xic depressives.

 

Extremadura demanant, a proposta del Partit Popular, un 155 perpetu per Catalunya hauria de ser considerat foc amic pels regidors populars tarragonins. Però deixo de banda Extremadura i em centro en exemples més propers, com els que s'han donat al plenari d'aquest mes de gener al consistori de Tarragona.

 

Començo per l'exemple més sagnant de tots: una moció del grup municipal dels socialistes on hi barrejaven Vox, l'independentisme i les retallades d'Artur Mas. Moció que feia un tuf a tacticisme ranci electoral insuportable. També han votat els regidors i regidores tarragonins una altra moció en la qual es demanava la il·legalització de la fundació Francisco Franco i que cercava, com molt bé va dir el portaveu de Ciutadans, Rubén Viñuales, fer quedar als taronges com a simpatitzants del franquisme.

 

Esquerra es va voler afegir a la festa i va entrar una moció en la qual posava al mateix sac al Partit Popular i Vox i, si bé és cert que les declaracions del president del PP Pablo Casado que va citar el portaveu republicà Pau Ricomà són reals, existents, profundament desafortunades i demagògiques, molt demagògiques, comparar unes declaracions amb el cop d'estat de Pinochet a Xile també és demagògia. Sembla que Esquerra no sap com entrar al xoc amb Ballesteros i quan ho intenta s'allunya d'aquest #canviarperprosperar que tan bé els hi funciona.

 

Aquests jocs de trilers responen, a parer meu, només a un sol argument: hi ha por a la política municipal de Tarragona, por paralitzant. Por a cometre errors i esgarrar els bons pronòstics electorals; por a quedar-se sense càrrec i haver de tornar a treballar i por, moltíssima por, més aviat pànic, a la formació d'ultradreta Vox. Ja ho deia aquest diumenge, 20 de gener, en aquesta mateixa secció en Frederic Recasens: «seguirem parlant hores i hores de Vox» però és que han vingut per quedar-se.

 

Un apunt abans de continuar: curiosament, qui més tranquil sembla estar davant la possible irrupció de Vox és la CUP (les explicacions de vot del regidor cupaire Jaume López eren en molts casos impecables). Serà per què ja hi estan acostumats a això d'enfrontar-se amb la ultradreta?

 

Continuo. Dic això de la por a Vox perquè el fantasma d'aquesta formació i el que ha passat a Andalusia està a l'origen de la moció dels socialistes. La portaveu del PSC tarragoní, Begoña Floria, va defensar un argumentari desubicat, fet de titulars de diari, i que situava als socialistes en un terreny de ningú, en aquella franja del centreesquerra, centredreta que tan còmodament ocupa Ciutadans i que a Espanya no té una marca pròpia. Al Regne Unit eren els lliberals-demòcrates però en aquest país no han tingut mai una formació política pròpia.

 

La portaveu d'Iniciativa a la plaça de la Font, Arga Sentís, reclamava deixar-se de «cordons sanitaris contra Vox» i apostava pels «condons sanitaris». També reclamava «il·lusió» i aquí em permeto afegir que si no pots aportar il·lusió pel motiu que sigui aporta normalitat, normalitat i qualitat humana. A cal PSC en tenen un bon exemple amb el regidor d'Ensenyament Francesc Roca.

 

No sóc amic personal del regidor socialista com si sóc d'altres membres del saló de plens tarragoní. Tanmateix quan l'he tractat sempre he tingut la impressió de tenir al davant una bona persona, que no s'ha deixat seduir pel perfum del poder i que té molt clar qui és, d'on ve i a on tornarà quan el seu pas per la política acabi.

 

En Francesc, quan hem parlat, mai m'ha enviat al seu servei de premsa per treure's de sobre la trucada del periodista pesat que puc arribar a ser. Ans al contrari, ha mirat d'ajudar-me tan bonament com ha pogut. Tampoc m'ha intentat enredar ni intoxicar. Sempre he trobat en ell transparència i voluntat de treball i la conseqüència és que, en tot l'arc consistorial, de dreta a esquerra, és, segurament, el regidor més ben valorat.

 

Així doncs, contra l'extremisme populista que suposa Vox, menys tacticisme i més Francesc Roca. I qui diu Francesc, també pot dir Inma Rodríguez, regidora popular de Turisme; el mateix Pau Ricomà, d'Esquerra, quan parla de Tarragona i no quan entra a aquests tacticismes de baixa volada; en Javier Villamayor, qui s'ha deixat molts pèls a la gatera per fer les coses de la millor manera que ha pogut per la ciutat i que es mereix gaudir fora de la bombolla política; l'Arga Sentís, l'ecosocialista a qui, com a periodista polític, trobaré a faltar per ser la veu assenyada d'una esquerra sòlida; i alguns altres que sempre han sigut abans persones, bones persones, que polítics.

 

Tots ells són la recepta contra l'extremisme. Ah, i una cosa, si continueu des dels partits apostant pel tacticisme almenys que sigui quelcom una mica treballat perquè si no d'aquí al 26 de maig se us farà, i se'ns farà, molt llarg a tots plegats.