URGENT

Una incidència al Garraf provoca retards importants a diverses línies de Rodalies

Poblet i la nova política

Com costa, que malament que queda, quina vergonya que fa, que caspós que és sortir en públic, encara que sigui en aquest modest raconet de ‘la Internet’, i lloar l’ara anomenada vella política. Queda antic, sembla que fer-ho signifiqui defensar senyors feudals que extorqueixen vilment els seus serfs amb el delme. És intolerable aplaudir els avui anomenats ‘polítics professionals’, tots ells amb interessos obscurs, amb males i fosques intencions, imbuïts tots ells per les corruptel·les. I si qui escriu té 24 anys, pitjor! Està abduït per les teranyines del poder, que li dicta l’opinió; li han injectat, sense que se n’assabenti, el verí de la casta.

 

Malgrat tot, un tira milles: que Josep Poblet abandoni la política és una mala notícia per a la regió de Tarragona. I no em refereixo en absolut al color polític, a la ideologia, sinó a les formes. És una mala notícia, no pas perquè l’històric alcalde de Vila-seca, president de la Diputació i exdiputat del Parlament de Catalunya posi punt final a 32 anys de vida pública. Les trajectòries, fins i tot les més exitoses i llargues, algun dia s’acaben. Si un considera que el territori hi perdrà tampoc no és pas per una admiració particular cap a la figura de Josep Poblet —a qui, per cert, no conec més enllà d’alguna entrevista.

 

Amb l’adeu de Poblet se’n va un referent de la política més necessària en els temps que corren: la del baix to, la que es fa des de la moderació, sense caure en trinxeres. La política de la mirada llarga, de la visió global, de l’estratègia i la intel·ligència. La seva marxa, doncs, és un obstacle menys a la invasió, a la regió de Tarragona, de la política de signe contrari: la de la llums curtes, la que es fa a cop de tuit, la que dilueix les necessitats de la regió amb les disputes grandiloqüents, sempre estèrils, en una regió tan mancada i tan necessitada, precisament, de visió estratègica i llargterminista.

 

La marxa de Poblet significa per a les comarques de Tarragona la pèrdua d’un referent de la política seriosa i dona ales a aquells que en despotriquen perquè toca. Ni Poblet ni cap polític està lliure d’haver comès errors, fins i tot greus errors, d’haver pres decisions dubtoses. Alhora, però, cal subratllar la importància de la seva labor al territori en les tres darreres dècades. Política són grisos, i no pas els estereotips que titllen d’antics, de maquiavèl·lics i de corruptes polítics d’altura, d’aquells que ens han acostumat a formes que enyorarem si, com tot sembla indicar, avancem a marxes forçades cap a la no-política. La dels blancs o els negres.

 




Comentaris

envia el comentari