MÉTEO

Dimarts assolellat i ambient primaveral

A dos mesos de les eleccions, no entenc res de res

El projecte de la nova Tabacalera de Tarragona preveu l'enderrocament del jardí vertical. Foto: Ángel Ullate

 

Em confesso astorat i bocabadat per certes actituds polítiques que veig a cal PSC, tant a escala municipal com estatal, i a cal PP, sobretot per part dels màxims responsables de l'anterior govern estatal. Estic ben lluny de ser un talibà de la moral i em faig càrrec que la vida és complicada i que s'ha de fer de tot per posar un plat a taula.

 

Ara bé, que sigui conscient que res és fàcil no vol dir que hagi perdut totalment la capacitat de sorpresa i aquesta setmana Josep Fèlix Ballesteros i Begoña Floria, a Tarragona, i Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaria i Juan Ignacio Zoido, des de Madrid, des del Tribunal Suprem, m'han deixat acollonit. 

 

M’explico i ho faré aturant-me primer a la meva ciutat, Tarragona, per acabar al Suprem. Queden pocs dies perquè els polítics hagin de guardar silenci fins a la primera campanya electoral que ens amenaça, des de la primavera entrant, i a Tarragona l'equip de govern ho està aprofitant. Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i la seva regidora de Cultura, Begoña Floria, presentaven el projecte de 112 milions d’euros per la nova Tabacalera. Si en volen saber els detalls, llegeixin la crònica ben genuïna del company Carlos Domènech aquí.

 

El «macroprojecte» comporta la desaparició del Jardí Vertical de Tabacalera i aquí, em quedo bocabadat. Serà perquè começo a tenir edat o perquè recordo les declaracions que es van fer quan es va inaugurar el Jardí Vertical que ho trobo, tot plegat, espectacular. Set anys després de la seva inauguració, anuncia l’Alcalde Ballesteros que llança a la brossa 3,3 milions d’euros, és el que va costar la joia de la corona de l’Smart Parc Tabacalera (el nom no me l’invento, el poden llegir aquí), i no passa res? Tarragona s’ho pot permetre?

 

Bé, no sóc del tot precís. En Pau Ricomà, d'Esquerra, i en Rubén Viñuales, de Ciutadans, sí que han alçat la veuperò a les files del primer grup municipal del plenari tarragoní res, silenci. Així doncs, si és greu el fet objectiu, els 3,3 milions llançats a la brossa, la valoració política, d'aquesta actuació a la Tabacalera, no se m’acut com pot ser positiva. El dia de la inauguració del Jardí Vertical el batlle va dir el següent: «ho fem d’una forma única a Europa, utilitzant sistemes de sostenibilitat pioners». L’exemplaritat europea ha durat set anys, ni més, ni menys.

 

L’astorament es perllonga si abandono l’urbanisme, i em concentro en la cultura tarragonina. La situació dels teatres de titularitat municipal, al centre del debat arran del tancament per la caiguda parcial del fals sostre al Teatre Tarragona, ha generat una altra contradicció flagrant que tampoc ha provocat cap mena de reacció en el principal partit del govern municipal.

 

La consellera de Cultura Begoña Floria, qui va atendre molt amablement la petició d’informació sobre els teatres d’aquest mitjà, va assegurar que el Teatre Tarragona no era un projecte socialista, sinó de l’època de Joan Miquel Nadal. Fins aquí, cap problema: declaracions habituals en el món de la política. El conflicte sorgeix quan recordo com Ballesteros, en una entrevista a TarragonaDigital, valorava com «important i transcendent» haver fet el Teatre Tarragona.

 

Dins el PSC tarragoní hi ha gent amb molt de talent i amb molta qualitat humana però, malauradament, aquesta gentperd posicions respecte a una generació de polítics que s'han instal·lat en un «tanmenfotisme», com a mètode de supervivència política, que no sóc capaç d'entendre.

 

Aquest «tanmenfotisme» no és exclusiva d'aquesta època dolenta del Ballesterisme. També l’expressa el President del Govern, Pedro Sánchez, quan assegura, amb cara de compungit, no entendre «el cordó sanitari» que li ha posat Ciutadans. El creador del «no és no» ho fa per posar-se la disfressa de centrista, mirar si esgarrapa alguns vots pel mig a Ciutadans i «si cuela, cuela, y si no, doncs ja tornarem a pactar amb els altres...» Apostoflant, que diria el mestre Rovirosa!

 

Però aquestes històries no deixen de ser mostra d’un determinat nivell, baix per cert, d’un seguit de polítics que estan majoritàriament cansats i més pensant en la jubilació que en una altra cosa.

 

Acabo al Tribunal Suprem. Les declaracions aquesta darrera setmana dels principals membres de l’anterior govern central, Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaria (SSS) i Juan Ignacio Zoido, han generat malestar i tristesa en moltes persones que es defineixen com a no independentistes.

 

Les resumeixo: SSS ha dit en seu judicial que ella es va assabentar sobre l’1-O mirant els informatius. Rajoy, que a ell l’informava SSS. Tots dos, un d’ells titular d’Interior al seu temps com va recordar, que no sabien res del dispositiu policial i Zoido que a ell l’informaven però que si volen saber alguna cosa sobre les càrregues que demanin als tècnics. En resum, un «Infanta» en tota regla per part de tots tres i en algun moment ha donat la impressió que la responsabilitat se la passarien a l'Urdangarín, total, ja està engarjolat.

 

A mi, personalment, cada dia que passa, i cada testimoni de l’anterior govern, em resulta més difícil d’entendre què carai s’està jutjant al Suprem i com carai hem arribat tots plegats fins aquí. En resum, no entenc res de res.