MÉTEO

Baixen les temperatures amb vent en alguns punts i sol arreu dimarts

Judici als presos polítics catalans

S'està celebrant el judici als presos polítics que romanen a la presó fa més de 490 dies, i més de 500 dies els Jordis. Això és una mesura 'cautelar'? Tal com veiem les respostes que donen les persones citades al Tribunal Suprem, observem el següent: Els encausats responen amb confiança, coneixent la seva funció pública-política. És a dir, estan a l'altura necessària demostrant serenor i fermesa en les seves conviccions. I això ho fan amb unes condicions vexatòries, ja sigui en els desplaçaments, condicions higièniques, d'alimentació, de consulta amb la defensa, etc.

 

No podem dir el mateix dels polítics del govern central ni dels testimonis que han hagut d'executar les ordres rebudes. Ha dominat l'escaqueig permanent, 'no me consta', 'no lo sé', 'son otros los que se encargaban de esta questión', etc. Manar és obeir? En els estudis que vaig fer d'Alferes de complement em van ensenyar que manar és obeir, donat que donaràs ordres per sota teu que un superior ha donat o la legislació preveu. Per tant, és fàcil entendre que la responsabilitat cau sobre qui dona l'ordre i qui l'obeeix, però sempre més responsabilitat sobre qui dona l'ordre.

 

Aquesta afirmació ens porta als fets de l'1-O. És a dir, qui va donar l'ordre? I qui es va fer responsable de l'execució? El que no pot ser és que ningú, absolutament ningú, es faci responsable dels fets violents de l'1-O. Ara només es tracta de culpabilitzar als polítics empresonats cautelarment, als que no estan empresonats avui dia, als presidents de l'ANC i Òmnium i als polítics exiliats, com a únics responsables! Una part dels espanyols i catalans són de l'opinió que mereixen un càstig tots els que alguna cosa varen tenir a veure amb els fets. Però no es plantegen el més important de la qüestió, que és saber què opina tota la societat catalana en aquest conflicte polític.

 

El conflicte només es pot resoldre amb l'exercici de la política i això implica dialogar, i dialogar de tot, i acabar fent un referèndum legal i acordat que aclareixi la situació. El que no es pot admetre és que imperi la violència amb la utilització de les forces de seguretat, tant de l'Estat com la de la comunitat autònoma. Per aquest camí no es resoldrà mai aquest conflicte. També el que és segur és que molts catalans seguiran cap a un camí d'independència, aquest camí és llarg i segur que queda molt per fer el cim, però la moral és alta. Caldrà esperar a la sentència però, probablement, aquesta història acabarà dirimint-se al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Així ho veig.




Comentaris

envia el comentari