Ciutadans o una breu història del partit xiclet

Ciutadans és un partit xiclet i no ho dic amb to pejoratiu. Més aviat és un intent de metàfora, més o menys afortunada, tot dependrà del grau d’afinitat del lector amb Ciutadans, sobre com assoleix, aquest partit, quotes espectaculars a les enquestes i, quan arriba l’hora de la veritat, es desunfla amb la violència d’una bombolla de xiclet a la boca feta petar pel teu pitjor enemic.  També intenta ser, això del xiclet, una metàfora, avui estic poètic, de l’ànima de l’actual cúpula dels taronges.

 

El passat set de març el company Jordi Olària va publicar una història sobre les tensions dins l'agrupació local de Ciutadans Reus per l'elaboració de les llistes electorals. La notícia mostrava part del polvorí sobre el qual s’asseu Ciutadans i que, finalment, ha acabat saltant pels aires en una espectacular tronada que res té a envejar a la de Sant Pere.

 

Quatre dies després, el passat dilluns 11 de març, Juan Carlos Sánchez, que havia de ser l’alcaldable dels taronges per Reus, convocava els mitjans al consistori reusenc per denunciar que el partit li havia «tallat el cap»

 

El totpoderós secretari d’organització de Ciutadans, Carlos Carrizosa, segons la versió de Sánchez, li havia comunicat, a cop de mail, que no seria l’alcaldable reusenc i tot per «haver denunciat internament les possibles irregularitats d’un alt càrrec del partit». A més a més, la direcció catalana del partit imposava una junta gestora cessant, de facto, la direcció local.

 

El to s’enfosquia dijous passat quan es coneixia que Juan Carlos Sánchez, que compta amb el suport majoritari dels afiliats de la província i algun nom important de ciutats veïnes, havia denunciat al diputat cambrilenc de Ciutadans al Parlament, Carlos Sánchez. El motiu? Una presumpta baixa laboral falsa que hauria agafat Sánchez.

 

Sánchez és una persona molt pròxima a l’esmentat totpoderós Carrizosa. Així doncs, com el Madrid de Solari, en una setmana, Ciutadans de Reus ha passat de tenir aspiracions a disputar l’alcaldia de Reus a , ras i curt, haver-se transformat en una lluita de navalles sota la llum de la lluna. I tot davant la trista mirada d’aquells que encara creuen que la política és l’assoliment del bé comú.

 

La tempesta de la vella política ha arribat a Ciutadans: els fets de Reus; la nova junta gestora a Cambrils; la polèmica en les primàries de Castella i Lleó; la por dels diputats de Ciutadans a anar a la televisió, quan són un producte mediàtic, a donar la cara davant d’aquestes situacions; la dimissió de la junta directiva de C’s a Talavera de la Reina per la imposició del català Juan Carlos Girauta com a candidat...

 

Tot plegat fa que aquest partit, que no fa gaire presumia de nova política, desprengui el mateix gust que aquell xiclet, lluent i cridaner, que et guardés a una butxaca del pantaló per després però passen els dies, no hi penses, i l’acabes trobant tot rebregat després de nombrosos viatges a la rentadora.

 

Amb el record del bon gust que prometia el xiclet original, l’obres, te’l poses a la boca i te n’adones que allò que semblava lluent i atractiu, resistent a qualsevol cosa, s’ha fet ranci molt ràpidament, més o menys com li passa a Ciutadans. Recordem que el renovador Rivera ja porta 13 anys en política i, amb la del pròxim 28 d’abril, ja haurà fet tres intents d’assolir la presidència del govern d’Espanya.