Una vegueria de pel·lícula

La nostra històrica vegueria fins ara té tots els ingredients per estar en el núvol sense que ens la podem descarregar per anar per casa. Tenim un president que casualment coincideix amb l'actual alcalde de Vilafranca del Penedès, que no és la ciutat més poblada, però sí on s'ha viscut més aquest sentiment de vegueria. Perquè al Vendrell els cau una mica lluny i a Vilanova és una cosa que no els afecta perquè tenen la capacitat de ser bastant independents en tot aquest món polític de la vegueria. Un president que només és honorífic, perquè no té ni pressupost ni competències per a fer res.

 

Al Vendrell, que quan hi ha eleccions ens fem els patriotes, vam cedir un dels nostres espais més nostrats com la Vil·la Casals perquè alcaldes d'aquest ampli territori es fessin la foto oficial i també intercanviessin unes paraules sobre les seves peticions i suggeriments davant el MHP Quim Torra. Ell s'ho va anotar a la llibreta i endavant per una nova etapa. Esperem que el contingut d'aquesta llibreta arribi a bon port i algun dia la cosa comenci a funcionar perquè, ara per ara, és una ficció total.

 

Fa anys i panys era normal que hi hagués vegueries, perquè la gent per anar a Barcelona podia estar un dia sencer i un altre per tornar. Avui en dia, si la Renfe ho permet, que no és sempre, en un parell i mig d'hores pots anar i tornar de la ciutat Comtal. Abans amb el temps que ara vas a Barcelona podies anar a la capital de comarca i tornar a casa i poca cosa més. Ara no té sentit que hi hagi tantes administracions que es van repartint la funció pública a bocins perquè ningú es quedi sense cap bocí. No parlem de l'administració electrònica, que no crec que trigui gaire i en un no res podràs presentar una instància a Brussel·les i en un no res tinguis una resposta en el teu correu d'entrada.

 

Actualment la situació en aquest tros de la península Ibèrica és bastant complicada. Demanar una Vegueria pròpia en termes reals és una cosa obsoleta. Molts dels nostres veïns són fills de les rodalia de Barcelona i amb prou feines coneixen on està l'Ajuntament i poca cosa més. La seva agenda i espai on es mouen és molt més ampli que no pas una trista vegueria que amb mitja hora de cotxe la pots creuar si no trobes cap problema a l'autopista. Primer de tot, per crear un espai comú s'han de crear vincles entre el seu territori. Tu no pots recuperar una divisió territorial que fa anys que no s'aplica i tornar-la a implantar d'un dia per un altre si la zona on ho vols fer no té conscienciació real d'aquest àmbit. És com si als jugadors de futbol de cop i volta els obliguessis a jugar segons la normativa de l'handbol. La cosa no quadra.

 

Darrere d'aquesta feina, que és lenta i no acaba ni amb una ni amb dues legislatures, hi ha una feina de formigueta molt consistent. Primer de tot, s'han de començar a teixir lligams culturals en tot el territori des d'una punta a una altra, elaborant estratègies conjuntes on la majoria de municipis hi estiguin representats. Per exemple, elaborar una programació de teatre i música entre tots els municipis i que tots els centres estiguin en xarxa. Això que els ajuntaments encara no fan sí que ho fem molts de nosaltres que anem a Vilanova, Vilafranca i el Vendrell indistintament si la proposta és interessant. Doncs això és un tema que s'hauria de començar a treballar. De moment només hem fet el Carnaval en tres municipis de la costa baixpenedesenca. Encara queda molt per fer.

 

Un altre dels temes interessants és el transport. Avui dia és molt trist que ni durant l'hivern ni durant l'estiu hi hagi un autobús nocturn que uneixi aquests municipis. Abans n'hi havia un que funcionava de Sant Joan fins a la Diada de l'Onze de Setembre. Doncs l'any passat, ni això. Hem de començar la vegueria per baix i no pas per dalt fent fotos boniques d'una cosa que només existeix en les pel·lícules polítiques que ens volen vendre. Hi ha molta feina a fer i molts cops no surt a cap fotografia, però si aquest ha de ser el camí doncs endavant i si no, seguirem que cada poble vagi a la seva com fins ara s'ha fet i tots tan contents.




Comentaris

envia el comentari