Més enllà d'una lona

Que algú m'expliqui el sentit que tenia, aquesta setmana, fer el ridícul com l'ha fet el govern Torra. Negar-se a retirar una pancarta; emparar-se en la decisió del Síndic; tapar-la amb una altra pancarta canviant un coloret; que el Síndic també ordeni de retirar-la i, finalment i com si la rebequeria no hagués passat, acabar retirant-la.

 

Un es planteja un parell de supòsits. El primer: posem que l'estratègia del govern és la desobediència —no entro a valorar si hi estic d'acord o no. Quin sentit té, doncs, acabar obeint? Segon supòsit: potser és que, en el fons, l'estratègia és obeir —tampoc entro a valorar si em sembla bé o no. Però en aquest cas, quina solta té fer veure que vols desobeir?

 

I davant d'aquests plantejaments ràpids, a un se li acudeix la conclusió: és clar! El que passa és que no hi ha cap mena d'estratègia. Tampoc no entro a valorar-ho: no tinc gaire clar que les ments pensants polítiques hagin de dedicar els seus esforços a traçar un pla sobre pancartes, colors grocs, llaços, estelades i símbols. Gesticulació, teatre, fum en definitiva.

 

El que hem vist aquesta setmana no és un conflicte polític, sinó una baralla infantil. Evidentment que la presó i l'exili dels líders del procés és una injustícia sobretot en el pla humà. Però aquesta sobreactuació, com si les pancartes fossin la dignitat, com si retirar-les fos una derrota, com si calgués resistir l'ordre de la Junta Electoral —per acabar no fent-ho— com si fos una mena de decret de Nova Planta no fa més que restar credibilitat a un govern, a un president de la Generalitat, que faria bé si comencés a demostrar que hi ha vida, que hi ha política i que fins i tot hi ha oportunitats per lluitar contra la injustícia més enllà d'una lona.




Comentaris

envia el comentari