A favor de TV3 i del rei d'Espanya

Imatge d'arxiu del rei Felip VI. Foto: CatalunyaDiari.cat

 

Confesso que aquest article té un punt provocatiu clar. No arriba al nivell del company  Miquel Bonet i el seu fantàstic «Les armes», (no se'l perdin, de veritat, el final de l'article és un gir argumental digne de Hitchcock) però ho intenta. I em poso en aquest jardí, en el de la provocació, perquè políticament m'he atrevit, per fi, a sortir de l'armari.

 

Resulta que alguna que altra ràdio de Tarragona té la bondat de convidar-me, de tant en tant, a alguna tertúlia i dilluns passat, a Onda Cero, vaig dir públicament que cal, respecte al procés català, reivindicar la tercera via. És poc atractiva, (m'entendran, i estaran d'acord amb mi, si recorden la brillant calva de Duran i Lleida); poc, o gens, èpica i molt donada al llenguatge funcionarial (quan uns t'ofereixen la llibertat i els altres una disposició adicional a la Constitució espanyola, està clar qui voldries emportar-te al llit, no?) però és més necessària que mai. 

 

Com a membre reivindicatiu de la tercera via avui vull sortir, públicament, en defensa de TV3. N'hi ha prou, des del sector espanyolista, de criminalitzar TV3. N'hi ha prou de dir que TV3 és una fàbrica d'odi que adoctrina. Primer, perquè és un argument que no sostenen les xifres. M'explico. Segons informació de la mateixa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el mes de febrer, el darrer del qual es tenen xifres, el «pervers» Polònia va fer 684.000 espectadors. Si donem per bones les xifres dels 2,1 milions de catalans que participaren l'1 d'octubre, encara en manquen 1.4 milions per ser adoctrinats pels «bufons subvencionats» de Toni Soler i companyia.

 

Però és que a més, si analitzem la crítica a TV3 des d'un mer punt de vista de lògica i coherència argumental, tampoc se sosté per  enlloc. Des de l'espanyolisme s'ha criticat, i amb raó, així ho diuen els resultats electorals, la generalització que han fet els dos darrers governs de la Generalitat sobre els catalans: «el referèndum i la independència és el mandat del poble» han assegurat alguns responsables polítics. La generalització no era correcta però és que si no era correcta aleshores, tampoc ho és quan es parla de TV3.

 

A Tv3 hi ha hagut casos de mala praxis periodística? És clar que sí ! I si no procurin pensar en Mònica Terribas i Pilar Rahola, (a qui estem condemnats a aguantar eternament si ningú hi posa remei, políticament parlant, és clar) i mirin de no plorar de por. Aquests casos de mala praxis periodística són la marca de la casa? No, és clar que no, perquè les responsabilitats, en democràcia, mai poden ser col·lectives, sempre són individuals. 

 

I amb el concepte de responsabilitat faig un doble salt mortal i aterro a la Zarzuela, Madrid. No vull parlar de les actuacions del monarca ni del famós discurs del tres d'octubre. Ja se n'ha escrit molt, massa, i tothom té dret a tenir el seu posicionament legítim. Sí que vull parlar sobre la carta que el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha enviat a Felip VI demanant que es disculpi per la conquesta d'Amèrica ara fa 500 anys.

 

No té ni cap ni peus. Avanço, per tots aquells que se l'agafen amb paper de fumar, que sóc partidari de l'assumpció de responsabilitats sempre i que intento, de nou sempre, practicar amb l'exemple. Ara bé, quin sentit té demanar-te responsabilitats sobre quelcom que va succeir fa 500 anys? La responsabilitat no pot ser col·lectiva i no pot ser pels segles del segles. La responsabilitat ha de tenir un límit temporal, per què si no, on el posem? Per què és responsable el rei d'Espanya de fets de fa 500 anys i no de la Reconquesta?

 

Ah, i una cosa, per què, com han dit alguns polítics nacionalistes, del PNB per ser exactes, estaria bé que el rei es disculpés i callen, aquests partits, sobre les seves figures històriques? La conquesta d'América va ser sagnant i salvatge, sense cap mena de respecte pels drets humans. Però no menys salvatge que les batalles que va lliurar Sant Ignasi de Loyola, quan era militar, i a qui els nacionalistes bascos identifiquen com a fundador, o el mateix Roger de Llúria, mite del nacionalisme català, enterrat a Santes Creus, i presidint, senyorial, la Rambla Nova tarragonina. Demanaran disculpes aquests partits pels crims que van cometre aquests referents seus? O és que els seus conquerien amb petons i abraçades?

 

Insisteixo: no té ni cap ni peus tot plegat i per això, avui, vull acabar aquest bitllet fent una crida a tots els«terceravia» d'arreu el país: sortiu del'armari, no us deixeu acollonir pels qui criden, cridin d'on cridin, perquè ells han fracassat i ara ens toca a nosaltres, als «moderats de merda» com em va definir temps ençà un molt bon amic.