L'adéu de Carnicer

En poc menys d’un mes Martí Carnicer tancarà la seva segona etapa com a alcalde del Vendrell, una etapa que ha durat sis anys, entre el 2013 i el 2019. Una segona etapa molt diferent que la primera (1979-1994), amb un municipi que arrossega un bon nombre de problemes derivats d’anys de creixement descontrolat que han fet que els recursos municipals anessin molts cops per darrere. L’atur, l’habitatge, la immigració o la neteja han estat alguns dels principals aspectes que els dos governs que ha encapçalat han hagut de fer front. Tot en un context financer complicat per a l’Ajuntament del Vendrell.

 

De fet, per valorar aquesta segona etapa de Carnicer és necessari fer-ho partint de l’estat econòmic del consistori. El principal repte que s’havia marcat l’alcalde aquests anys era retornar l’Ajuntament a una estabilitat econòmica que havia perdut feia anys. En aquest sentit, el balanç no ha estat dolent. Carnicer va agafar l’alcaldia el 2013 (en un mandat compartit amb Benet Jané) en un dels moments més delicats del consistori.

 

El mandat 2007-2011 va ser especialment complicat. L’impacte de la crisi econòmica es va deixar notar en un Ajuntament que tenia molts ingressos provinents de les llicències d’obres. Quan això es va aturar, el deute va començar a créixer de forma preocupant, situant-se al voltant del 150% el 2011. El pagament a proveïdors es feia aquells dies a gairebé 200 dies, i el mateix Carnicer ha reconegut que en algun moment es va dubtar que es poguessin pagar les nòmines als treballadors.

 

Des del primer moment, l’objectiu de l’alcalde va ser capgirar aquesta situació. El primer pas va ser adherir-se al crèdit de l’Estat per pagar els proveïdors, una cosa que va permetre fer nét en aquest aspecte, però que va disparar el deute fins al seu màxim, 90 milions (186%). A partir d’aleshores, es va imposar un pla d’ajust i contenció que és el que ha fet que, any rere any, el deute s’hagi anat reduint, situant-se per primer cop en més d’una dècada per sota del 100% a finals de l’any passat (94%). El pagament a proveïdors també s’ha situat en xifres acceptables, al voltant dels 35 dies.

 

Si ens centrem doncs en el que ell mateix ha definit algun cop com «ordenar la casa» la valoració d’aquests sis anys de segona alcaldia es força bona. Evidentment, aquesta contenció ha comportat danys col·laterals, que no poden tenir tan bona valoració, com ara la limitació d’alguns serveis (el de neteja de carrers és el més flagrant) o la manca d’inversió. També ha afectat els treballadors del consistori, per la impossibilitat de fer noves contractacions, un aspecte que s’ha deixat sentir en diverses àrees o a l’escola de música municipal, i també per a la càrrega de feina que han patit molts d’aquest treballadors.

 

Per contra, a l’alcalde li ha faltat energia per encarar canvis importants que necessita la ciutat i el consistori. Els problemes d’habitatge demanen una actitud més combativa davant els bancs, mentre que el mal funcionament d’alguns serveis (com l’esmentat de la neteja viària o la recollida de residus) fa que s’hagi de plantejar un canvi de model, per molt que això costi. Segurament Carnicer al·legarà que en la situació que estava l’Ajuntament era difícil encarar aquests reptes, i que això quedarà pels que entrin ara. En tot cas, probablement d’aquí a uns anys es podrà valorar millor el llegat d’aquesta segona etapa de Carnicer al consistori, quan es tingui una perspectiva i es pugui comprar amb els seus anys anteriors i posteriors.




Comentaris

envia el comentari