La lenta i interminable agonia del CF Reus

Segueixen passant els dies i la situació del CF Reus Deportiu continua estancada com una bassa d'aigua que comença a fer pudor. Sobre el teulat de l'entitat roig-i-negre s'han instal·lat uns focus molt mediàtics que fan molta llum però que, malauradament, no aclareixen res. Clifton Onolfo ha tornat i ho ha fet per construir el seu CF Reus particular, un que està fora de tot el reconeixement legal per culpa de la situació judicial en la qual es troba la Societat Anònima Esportiva. Cal recordar que Onolfo actualment és un propietari virtual, ja que l'entitat està en mans de David López, l'administrador concursal.

 

I ara mateix, les relacions entre el propietari i l'únic representant autoritzat del club són inexistents. Cadascú va pel seu costat amb els ulls d'un Ajuntament que s'ho mira tot com un partit de tennis. Cal seny i que algú doni un cop de mà. El consistori podria fer-ho? Sí, però sense facilitar res que costi un euro. No oblideu que el CF Reus és una empresa privada i els ajuntaments no estan per salvar aquestes situacions. A més, cal no oblidar que a la Plaça Mercadal ja van ajudar molt fa deu anys quan el club va viure una situació crítica. Després de moltes suors, es va aconseguir desfer la SAE d'Antonio Alonso i el club va tornar a les mans d'uns socis que van caure en el mateix error l'any 2013: donar-li l'entitat a un únic empresari. Ja diuen que l'ésser humà és l'únic que ensopega dos cops en la mateixa pedra.

 

La desconfiança entre totes les parts és existent i fins i tot comprensible. L'Ajuntament i l'administrador no se'n refien d'un empresari que va aterrar a la capital del Baix Camp amb l'estela de salvador del club: se senten enganyats. A can Onolfo, tres quarts del mateix: El nord-americà s'ha sentit estafat per aterrar a Reus i no està gens satisfet amb la gestió de David López pel que fa a la lluita pels interessos de la SAE.

 

L'únic que està clar és que el CF Reus s'està morint, per no dir que està pràcticament 'caput'. I el pitjor de tot és que ningú signa l'acta de defunció. L'administrador encara no abaixa la persiana tot i que admet internament que el final fatal és inevitable. A què espera? Onolfo i companyia es resisteixen a morir amb un pintoresc panorama que no s'aguanta per enlloc. La batalla judicial està en camí i ben pocs se salvaran del dit acusador del nord-americà. Encara que fos de forma paral·lela, el CF Reus no pot avançar gens fins que no sàpiga en quina categoria competirà. I, sense l'entesa amb l'administrador, tot allò que faci Onolfo és paper mullat.

 

I mentre, l'afició a l'espera. Com de costum. Els extreballadors volen passar pàgina. Parles amb uns i entens que cal un final ràpid, que arribi la liquidació i s'acabi tot per una qüestió de salut mental. Però parles amb uns altres i entens que liquidant el club, es perd una centenària història i gran part dels diners que els treballadors s'han guanyat amb la suor del seu front. Estem en una història on no hi haurà un final feliç. Hi haurà un final i no agradarà a tothom. I malauradament aquest és més a prop de produir-se.

 

Joan Alfons López, responsable d'esports a TarragonaDigital




Comentaris

envia el comentari