ÚLTIMA HORA

🚧 L'autopista AP-7 continua tallada al seu pas per l'Ampolla

Especial Signatures: una dècada de Procés

Una estelada ratada i malmesa, com la majoria de les que queden dempeus. — MNHC

 

 

 

Hola, què tal. Sóc Miquel Bonet però això no és un article meu. És una porta interdimensional cap al passat, el present i el futur. Una magnífica panòplia on tres dels col·laboradors habituals de la secció Signatures de TarragonaDigital.com hem furgat en els nostres records més íntims associats als deu anys que fa que patim onzes de setembre processistes. Un viatge apassionant. Tota una transformació de l'esperit. Un bildungsroman en tota regla.

 

Primer, podeu començar amb aquesta crua reconstrucció de les seqüeles mentals que els fets han deixat en un pobre noi de Reus ple de bona voluntat, com era David Figueres. Aquí ho teniu, bona mandanga, sincera i des de dins:

 

Processats per David Figueres

 

Podeu continuar per aquesta confessió amarga d'un addicte a les manifestacions del Procés, el tarracourgellenc Jordi Gomà, i la joiosa manera com se'n va sortir, amb força de voluntat i l'inestimable ajuda d'un context polític autodegeneratiu. Un testimoni esborronador:

 

Dies de calor i estelades per Jordi Gomà

 

I per acabar amb bon gust de boca, una visió molt més positiva. De com el Procés ha ajudat i ha fet millors persones gent tan diversa com Lorena Roldán o jo mateix. I això és tot, amics. Bon onze de setembre —en minúscula, en to menor—i visca catalunya.

 

Els meus onze per Miquel Bonet