Lorena Roldán no es troba bé

Imatge d'arxiu de Lorena Roldán al parlament de Catalunya. Foto: Catalunya Diari

 

L'estiu de l'any 2015 em van operar dues vegades de la medul·la espinal. Com a resultat de les intervencions quirúrgiques, en una zona especialment sensible, vaig quedar coix de la cama dreta. A banda de la coixera i el bastó modern, com el doctor House, també he hagut d'aprendre a conviure amb el dolor.

 

Arran de les dues operacions em va quedar molt afectat el nervi ciàtic, el nervi més llargdel cos. No sóc paralític, és a dir, el nervi no està tallat, però sí que funciona amb la mateixa regularitat que funcionaven els cables dels antics mòdems allà pels anys 90, quan començàvem a endinsar-nos a Internet.

 

Prenc pastilles pel dolor, tant muscular com neuropàtic, i quan noto que la cama em molesta molt em tanco a casa. Ho faig perquè ningú ha d'aguantar el meu mal humor i ho faig perquè també m'incomoda mostrar-me amb dolor davant dels altres. A casa, quan la cama em fa molt mal, em poso a endreçar, sóc un fanàtic de l'ordre fins al punt que frega el trastorn obsessiu-compulsiu.

 

Faig aquesta confessió com a humil consell dirigit a Lorena Roldán, líder de Ciutadans a Catalunya: no és bona idea fer pagar als altres el mal humor que provoca trobar-se malament. Em prenc la llibertat de fer-li arribar aquest consell perquè, personalment, estic convençut que la Lorena no es troba del tot bé. És un mal que l'afecta quan té un micro al davant, sigui de premsa o el del faristol del Parlament.

 

Al debat de política general del parlament de Catalunya de la setmana passada, Roldán va ferun discurs malhumorat, agressiu i fora de to. M'hi vaig reconèixer, no en el contingut, però sí en les formes. Són les mateixes formes que tinc jo, que habitualment sóc un paio força cordial, quan em fa molt mal la cama i les pastilles ja no ajuden.

 

Un cop superada la profunda angúnia que em va provocar veure a Lorena Roldán exhibint, i abusant, sense cap mena de vergonya, la terrible fotografia del guàrdia civil commocionat amb una nena ensangonada als braços, terrible record de l'atemptat d'ETA a la caserna de Vic, vaig arribar a la conclusió que la Lorena no es troba bé, hi ha alguna cosa que li molesta, que li fa mal, i per això parla com parla. Per això fa els jocs de paraules ridículs com els de «l'apreteu» o va de defensora de la legalitat i després nega el dret als polítics catalans a ser amnistiats, perdonats o, fins i tot, complir la pena, si n'hi ha, a prop de la seva família.

 

No sóc del club antiCiutadans. Considero que és igual de legítim ser independentista que sentir-se espanyol; igual de legítim ser d'esquerres que ser de dretes, però crec que dins de Ciutadans hi ha gent amb molt més discurs que la Lorena Roldán. Roldán demana comprensió perquè va participar en la Via Catalana, diu que es va sentir pressionada per l'ambient, però després no té escrúpols per exhibir una foto d'una nena greument ferida al faristol del Parlament. Víctima del terrorisme que va utilitzar políticament per atacar al president català, Quim Torra.

 

A les files taronges hi ha gent molt capacitada que podria prendre el relleu de Roldán. Comença aser necessari plantejar-se el relleu de la Lorena o no deixar-la parlar quan es trobi malament. Si la continuen mostrant quan està adolorida, al final li acabarà agafant un ensurt al faristol i això ho volem evitar tots, la salut és primordial. Pel bé de la Lorena, pel bé del constitucionalisme, és hora de fer un gir important al capdavant de Ciutadans a Catalunya.




Comentaris
Jordi
Lorena hare entenc aquesta mala llet que portes dons tencat en un convent fins que aprenguis educació i no parlis de Vic estúpida jo també vaig viurà el atemptat de Vic e Hipercor i no culpis als independentistes de terroristes filla p.
Josep Maria
Aquesta senyora no hi toca... Treure la foto que va treure i l'amenaça que va llençar la converteix en una bruixa. Digna de la, escola carroñosa i de em correo pare putatiu de la harri cgades. Quin fàstic.
Vice
CS són extrema dreta i tenen verí dins al cos, tots són iguals, tenen la prepotència d haver guanyat la guerra, per cert, si es troba bé o malament no m interessa gens, i si li agafa un ensurt, doncs tampoc, si me la trobes no bellugaria un dit per ella, aquests ataquen per l esquena

envia el comentari