No faré cap article periodístic, ni d'opinió, ni d'actualitat. Exerceixo el meu dret a sondejar codis i llenguatges,
com qui mou la rosca del dial en un receptor de ràdio.
Estem sobre informats, i això significa que a la fi ens desinformem.
O sigui que buscarem altres coses, acostaments a allò que no produeixi ni ira ni desencant.
Entre tanta tempesta imperfecte, sortirem a fer una volta.
Per un moment, deixarem de ser presa de cap discurs.
Algú ens ha repartit les cartes.
Els altres jugadors a la taula, no s'adonen que no juguem per fanfarronejar, ni tan sols per diners o riqueses,
ara juguem per el respecte. Per la dignitat. Per la llibertat.
Llavors, es medita. Ens acostem a la meditació quotidiana, quan hi ha sort, i no ens deixem emmerdar per tant de vòmit mediàtic,
o de caramels enganyosos plens de l'escuma de la ràbia.
Es juga per trobar respostes, posant-hi la vida, posant-hi el coll, deixant-hi la pell.
Per buscar la secreta geometria de l'atzar. Buscar l'arrel humana de la deriva de la certesa i del rumb del dubte.
La llei oculta de la possibilitat infinita. I el recer de ser sobretot allò que s'estima.
Sabem que les espases són armes de guerra, sabem que els bastus són fustigadors quan no queda res més.
Sabem que els orus manen i tallen el bacallà, i probablement, sempre així serà.
Però res ens impedirà mai, mirar-nos als ulls i alçar junts la copa.