Marc Arza

Batalla de capons al Port de Tarragona

Junts i el PDeCAT obren foc de precampanya a Tarragona, en una subtrama electoral que promet les emocions més intenses del 14F. El candidat demòcrata Marc Arza es despenja reptant Albert Batet a un duel cara a cara

Bé, doncs ja la tenim aquí. No ens deixaran ni les festes de coll. Ni tan sols tindran la sensibilitat d'esperar a saber si ens tornen a tancar a casa o no. La precampanya ha començat i els polítics ens tenen agafats pel ganyot. Per la banda postconvergent, això s'ha manifestat de manera corpòria aquest migdia, quan el candidat de Junts per la circumscripció tarragonina, AlbertBatet, i la presidenciable LauraBorràs han fet una visita institucional al Port de Tarragona, seguida d'una reunió amb la Confraria de pescadors del Serrallo i unes primeres declaracions que oficialitzaven l'inici de la cursa electoral.

Sona tot avorrídissim i protocol·lari, ho sé. I ho hauria estat més si no fos perquè el també acabat de designar candidat del PDeCAT per Tarragona tenia ganes de trolejar l'acte dels juntaires. MarcArza, visiblement divertit i sorneguer, ha citat els mitjans un quart d'hora abans davant de la seu dels Xiquets del Serrallo, a pocs metres del lloc de convocatòria de Borràs i Batet. Segons ell, el PDeCAT és en aquesta contesa electoral la colla dels del Port, uns outsiders. «Ni la Vella ni la Jove», en un símil casteller que espero que no faci fortuna.

En tot cas, ha aconseguit que PituTules, el president de la colla, li deixés la façana de la seu castellera per emetre un missatge breu i dirigit al sec de la cama d'Albert Batet —comptant que hi hagi alguna part del cos que el vallenc no tingui tova—: ha recordat que Batet ja s'ha presentat en llistes electorals sota el paraigua de quatre sigles diferents i l'ha comminat a clarificar als votants en quin espai polític es troba cadascú. A tal efecte Arza ha proposat un cara a cara entre tots dos i li ha llançat el guant, amb l'esperança que piqués l'ham.

És un repte que més que una baralla de galls és un duel desigual de capons —que fa més català i nadalenc—, però pot ser un dels punts d'interès principal de la campanya que ens caurà a sobre, almenys a Tarragona, un cop que ja tothom comença a tenir gola avall que guanyarà ERC. El PDeCAT, però, té un problema de visibilitat i sembla que optarà per l'opció de les guerrilles. Una excel·lent notícia per als que ens agraden les aus testosteròniques tancades en un corral picotejant-se els ulls amb mala llet. Encara que no sigui una descripció que s'adigui gaire, per diferents motius, a cap dels dos candidats.

El que sembla clar és que Albert Batet pot ser una víctima propiciatòria. Fa uns dies tothom dubtava que pogués revalidar el seu lloc de sortida a les llistes, i s'especulava amb què el puigdemontisme —en pagament pels favors rebuts— l'hagués de posar a la llista per Barcelona. Batet compta amb un hàndicap important: cau malament a tothom i ningú no entèn massa per què serveix. És a dir, que si Albert Batet fos un esport seria l'hoquei patins. Fins i tot al seu propi partit li han intentat fer el llit, sobretot des que renega del seu passat pujolista. També té un avantatge important: està tot encoixinadet com un ós de pelfa i té un pelasso impressionant. El balanç d'aquests dos factors és que ha arrasat en les primàries de la formació, davant de la sorpresa general i —em consta— la pròpia, que ell ja es veia fent de portaplatets a Waterloo.

Batet i Borràs, de passeig pel Port

No sé si Arza ha calculat gaire bé, doncs, aquesta condició de supervivent de l'exalcalde de Valls. Segurament, quan l'apocalipsi atòmico-espanyol hagi devastat Catalunya, Batet encara tindrà un càrrec públic, perquè el talent que li confereix el seu exoesquelet ensaginat és un superpoder imbatible. També s'equivoca el candidat demòcrata en considerar l'independentisme de Junts «agre». Els juntaires són dolcets fins al llindar de l'apegalós i nutricionalment buits. És el partit Phoskito i ja se sap com és de difícil combatre la pastisseria industrial quan tens un país que s'ha infantilitzat fins a nivells inimaginables pocs anys enrere.

El phoskito i la phoskita, en definitiva, han fet una mica de visita institucional a les magnificents instal·lacions del PortdeTarragona, amb el president Cruset que és de la seva corda —tot i que ell està tope fibrat— fent-los de cicerone. Encabat, han aprofitat per reunir-se amb els pescadors de la Confraria del Serrallo, fet que han posat com a excusa per fer esperar els periodistes més de mitja hora per unes declaracions de deu minuts. Aquí m'he d'aturar un moment. És una falta de respecte fer perdre el temps als professionals d'aquesta manera i ja n'hi ha prou. Davant d'una campanya que es preveu intensa, jo ja anuncio des d'ara que no m'esperaré més de cinc minuts als capricis polítics i espero que la resta del gremi em secundi (em quedaré sol).

Laura Borràs i Albert Batet al Port de Tarragona.
Borràs i Batet han volgut escenificar al Port de Tarragona el seu matrimoni, fins que la mort o ERC els separin. | MqB

El suc. Batet no ha dit res d'interès, a banda de presentar el tiquet electoral de Junts i de deixar anar un parell de 'potencialitats' i 'problemàtiques'. Borràs, més seriosa i pragmàtica del que és habitual, ha opinat sobre les polèmiques del dia —la llengua i aquestes coses— i ha advocat per «guanyar la llibertat de Catalunya» per solucionar tots els problemes que tenim de cop. S'ha mostrat preocupada pel bloqueig espanyol que sofreix la potent infraestructura del Port de Tarragona i ha recordat que ella té molt en compte el territori perquè quan era consellera de Cultura «descentralitzava fires literàries». Sí, ha dit això.

Quan s'ha inquirit a Batet sobre el repte de Marc Arza, s'ha limitat a tirar pilotes fora, deixant-ho en mans del seu comitè de campanya, però assegurant que ells parlaran amb tothom. Era la resposta previsible, esclar i ha tingut prou cintura —encara que no l'aparenti. Aviam si tenim sort, d'aquí al febrer, i munten un quadrilàter a l'Amfiteatre o en un Tinglado del Port. Em tindran a primera fila. Sóc capaç d'apostar uns eurets i tot. Sempre perdo, perquè sóc molt afortunat en l'amor.