Els candidats independentistes s'imposen per la mínima en el primer debat d'alcaldables a Tarragona

La trobada, organitzada per l'agència catalana de notícies en el marc del seu 20è aniversari, ha estat marcada per l'absència del candidat socialista Josep Fèlix Ballesteros
Els candidats a alcalde de Tarragona de les set formacions polítiques amb representació al consistori, al col·legi d'advocats, seu del primer gran debat d'aquesta campanya. | ACN

 

Primer gran debat electoral a la ciutat de Tarragona de cara a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig i primeres conclusions que es poden extreure pel que fa a la campanya electoral que començarà aquesta matinada de divendres, deu de maig. Abans d'entrar en les conclusions, destacar que no hi eren tots els alcaldables, faltava el cap de llista dels socialistes, i aspirant a la reelecció, Josep Fèlix Ballesteros.

 

 

L'absència de l'encara batlle tarragoní ha marcat, com en els partits de futbol, les hores prèvies a la trobada. Els socialistes han carregat durament contra l'agència catalana de notícies (ACN) en diferents comunicats públics arran de la negativa de l'agència catalana d'acceptar substituir a Ballesteros per la també candidata socialista, i portaveu del grup municipal socialista tarragoní, Begoña Floria.

 

Floria ha declarat que «és una vergonya que es veti la meva presència i més en un mitjà de finançament públic». La representant socialista, des de 2007 al costat de Josep Fèlix Ballesteros, i per tant feta a mil batalles, no ha dit res sobre el finançament dels partits polítics, igual de públic que el de l'ACN. Però bé, sí Begoña Floria ha pogut estar present al debat és perquè el PSC ha jugat molt fort i ha portat la qüestió a la Junta Electoral Provincial de Barcelona, seu de l'agència.

 

L'ens electoral ha dictaminat a favor dels socialistes i Begoña Floria, amb els ànims alts, forma part de la «Tarragona positiva», i segur que molt present a la memòria el bon resultat electoral de les eleccions generals del passat 28 d'abril, ha començat la seva intervenció demananant a l'agència catalana de notícies que es disculpi amb els socialistes pel que va passar a Lleida amb el PSC, on els socialistes també es van excusar a darrera hora i l'ACN va deixar la cadira buida. 

 

ERC, Junts per Tarragona i CUP, molts punts en comú

El pròxim govern municipal de Tarragona serà de coalició o no serà i, per simpaties personals entre els diferents alcaldables, només s'albiren, a l'horitzó postelectoral, dos possibles acords: o pacte constitucionalista o pacte independentista.

 

Atès que tots estaven d'acord en el fet que s'ha de cuidar el patrimoni de Tarragona, que la ciutat ha d'estar més neta i que s'han de cohesionar els barris amb el centre, els grans temes que va deixar pendents Joan Miquel Nadal i Ballesteros arrosega en els seus dotze anys de mandat, la gràcia, l'interès informatiu, no estava tant en les propostes, sinó en el comportament dels dos blocs. El resultat és una victòria per la mínima pel bloc independentista.

 

ERC, Junts per Tarragona, CUP, i En Comú Podem, es van mostrar d'acord, utilitzant les mateixes expressions, «necessitem un canvi profund; hem d'empoderar la ciutadania de Tarragona; cal un alcalde que estigui al cantó de la seva gent; la ciutat està deteriorada i sense rumb», i van poder dibuixar, ni que sigui a grans traços, la ciutat que tenen al cap.

 

Només van mostrar, públicament, desacord pel futur del pla parcial 10 (PP10) i el destí dels pisos que s'han de construir a tocar del projecte comercial de Ten Brinke. Didac Nadal, alcaldable de Junts per Tarragona, no va tancar la porta a aquesta actuació mentre que la resta, sí. Aquest possible quatripartit va estar liderat per l'alcaldable republicà, Pau Ricomà, que adquireix, a poc a poc, perfils de possible batlle de la ciutat.

 

El candidat d'ERC, Pau Ricomà, amb la candidata socialista Begoña Floria al fons. | ACN

 

Begoña Floria i Arturo Vidal

Des de la vessant constitucionalista, tot i els intents de Floria per situar als socialistes com a «neutrals», va destacar la cintura, i sentit de l'humor, del cap de llista de Ciutadans, Rubén Viñuales, l'únic capaç d'encarar-se, amb propostes, amb Begoña Floria i arrancar un somriure al públic assistent.

 

També va ser remarcable la intel·ligència estratègica de José Luís Martín, alcaldable del PP, que una vegada va parlar del seu projecte de ciutat, «Tarragona és una joia» i va llançar un parell de crítiques a Ciutadans, el seu rival més directe, es va retirar a mantenir el resultat i apartar-se del joc brusc proposat per la representant socialista.

 

Floria és una política hàbil, capaç d'acusar als altres de mentiders i demanar-los que no es posin nerviosos en la mateixa frase, però no és la representant més escaient per traslladar imatge de moderació. Posar a una política curtida en mil batalles, i que gaudeix de l'enfrontament, a parlar de moderació és com sortir a jugar a Anfield, contra el Liverpool, la tornada de les semifinals de la Champions amb Arturo Vidal per destruir i crear a la vegada.

 

Aquestes apostes, com malauradament saben els seguidors del Barça, acaben en tragèdia. Per fortuna pels socialistes queden set debats electorals més.