Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

La nova vida de Mercè Dalmau

Mercè Dalmau davant d'una mar embravida. | Marc C. Griso

Mercè Dalmau ho deixa. La que va ser alcaldessa de Cambrils la legislatura de 2011 a 2015 diu que ja en té prou. Posa fi a setze anys de carrera política municipal. L'any 2003 Dalmau es va afiliar a Convergència i va entrar a la llista de l'alcalde Joan Serra Sabaté, per omplir, segons confessa ella mateixa. Era una dona jove i decidida. Alta, que és un factor que vulguis que no imposa. Transmetia — encara transmet— un aire de sofisticació inusual en la política, i encara més en la municipal. Hi havia fusta i al partit d'ordre del catalanisme, que tenia Cambrils com un feu propi, no li va passar desapercebut.

 

Però CiU va perdre el consistori i Dalmau es va passar vuit anys a l'oposició del PSC de Robert Benaiges, els anys on es va fer grossa la bola d'un deute municipal de 53 milions d'euros. No és un afer menor. Els problemes econòmics de Cambrils van ser molt greus, sent un dels consistoris catalans més endeutats i amb una sortida de la crisi més delicada. El moment de Dalmau arriba el 2007 quan Joan Serra es retira i el partit la designa com a nova cap de llista. Es passarà quatre anys més a l'oposició. Anys complicats per al govern, amb conflictes a la policia local i amb la crisi ecònòmica tocant sostre. Els ciutadans li donen suport i el 2011 es fa amb l'alcaldia, empatant en regidors amb el PSC i fent un pacte de govern amb PP i la PLIC.

 

La nova alcaldessa s'enfronta amb el repte majúscul d'eixugar el deute i amb la responsabilitat poc popular de tirar endavant un ERO traumàtic. Tot i que avui en dia es mostra contenta perquè els afectats encara la saluden pel carrer, reconeix que ho va passar malament. Ella, en general poc ambiciosa i més donada a les tasques més agraïdes de la representació institucional i el turisme, es va veure firmant acomiadaments massius. A tot això se li va afegir un altre cas que va acabar de desgastar-la. El 2014, el seu regidor d'Hisenda Ramon Llobet, va reconèixer que havia desviat 92.000 euros públics al seu compte personal. Dalmau el destitueix fulminantment i el denuncia penalment però el mal ja està fet.

 

A les eleccions de 2015 perd molt de suport i empata amb ERC a 4 regidors. Les relacions amb els republicans no han estat ni seran fluides però s'arriba a un acord. Malgrat només haver obtingut pocs vots menys que Camí Mendoza, Dalmau signa un pacte de govern en només dos dies on cedeix l'alcaldia a la cap de llista d'ERC a canvi de la regidoria de Turisme que, en el fons, és el que li agrada més. Aquesta decisió personal de Dalmau no agrada a la direcció nacional del partit, que considera que no batalla prou per mantenir l'alcaldia i que actua unilateralment. No li acabaran de perdonar mai i la seva hipotètica candidatura a encapçalar la llista de 2019 perd molt suports interns, com ara es demostra. Ella addueix que si no pactaven de pressa, ERC ja tenia mastegat l'acord amb el NMC de Klein, que també havia obtingut quatre regidors.

 

La sensació que dóna és que ja n'ha tingut prou d'estar a primera línia de foc. S'hi afegeix una circumstància personal. En aquell moment Dalmau, amb 45 anys i dos fills ja grans, se separa. El poble en va ple. Durant la campanya, es viralitza per Cambrils un vídeo on, per destacar la seva naturalitat i combatre certa imatge de sofisticació i fredor arriba a desmentir que s'hagi operat els pits. L'estratègia per ser més natural que Mendoza, però, no acaba de reeixir. Les tibantors entre les dues dones i els seus equips seran constants durant tota la present legislatura fins al punt que en la roda de premsa de comiat del 16 de gener de 2019 cap membre dels socis de govern fa acte de presència. Sí que hi és Josep Lluís Abella, que serà el nou cap de llista amb el beneplàcit del PDeCAT, o la també sòcia de govern Ana López del PSC, amb qui es fon en una emotiva abraçada.

 

El futur. Dalmau deixa la política, però s'esforça a destacar que deixa la política municipal. Diu que no té cap ambició més enllà d'aquest àmbit, però s'intueix que deixa alguna escletxa oberta. Surt la idea que els anys de servei públic desgasten i que la dedicació a la política ha de ser temporal, un parèntesi en les vides professionals. Però no té gaire clar on farà cap. Pedagoga de formació, abans de la política la seva feina estava al Patronat Català Pro Europa, on hi entra amb només 24 anys com a assessora. Avui aquest organisme, molt vinculat a la fontaneria de l'antiga Convergència, és el DIPLOCAT. Un ens tancat per l'article 155 i reobert per Torra sense gaire convicció, amb el nomenament d'una secretària general que és poc més que una façana sense operativitat real. I, en tot cas, està en mans d'Esquerra i d'Ernest Maragall. Per tot això, la reincorporació de Mercè Dalmau es preveu complicada. No sembla gaire amoïnada. Dalmau té una nova parella, bastant més jove que ella, amb qui acaba de tenir —fa tres mesos— un nen, el Joan Marc. Amb quaranta-nou anys ha fet foc nou, i ara tot torna a començar.

 

L'entrevista a Mercè Dalmau: «Em sento molt orgullosa de la feina que he fet a Cambrils»

Comentaris