El diputat de Ciutadans per Tarragona, Matías Alonso, al faristol del Parlament de Catalunya

Perfil 14-F: «Matías Alonso, tancant el cicle»

Una breu aproximació personal i biogràfica al candidat de Ciutadans per al 14-F

Matías Alonso tancarà, molt presumiblement un cicle. Ell va ser un dels fundadors de Ciutadans, en els temps convulsos del pacte del PSC amb ERC i Iniciativa per Catalunya, per formar govern. L'acostament dels socialistes als independentistes, vas ser el combustible adient per fer créixer un nou partit que aglutinava un espanyolisme liberal català que tradicionalment s'havia sentit còmode dins les tebieses del PSC.

Va ser una història d'èxit, forjada en pocs anys, que va culminar el 2017 amb la victòria a les autonòmiques. Un triomf que no va ser ben llegit, però, per la direcció del partit i que va ser instrumentalitzat per interessos espuris que poc tenien a veure amb l'interès dels seus votants a Catalunya. Sembla clar que un PSC allunyat del catalanisme de Pasqual Maragall recuperà tot aquest espai prestat a Ciutadans. La incògnita serà saber que passarà amb els diputats que els quedin.

ENTREVISTA: «Matías Alonso (Ciutadans): «Aquestes eleccions van de si donarem solució a la situació que pateix a Catalunya»

Alonso, com dèiem, hi és des del començament, i va ser el primer diputat tarragoní de la formació taronja. Amb un perfil de parlamentari pur i no orientat a la gestió institucional, ha estat un home respectat per totes les faccions del partit, gairebé com un savi venerable a qui acudir a demanar consell. No fa la impressió que ni Arrimadas ni Lorena Roldán ni al seu dia Albert Rivera li hagin fet gaire cas. És un home intel·ligent, dels que calla més del que diu i posa pau quan convé, però aquest to baix en un partit que ha viscut més de quinze anys de l'estridència, no li ha donat gaire resultat.

Matías Alonso ja té vora setanta anys, però el partit que va crear es morirà abans que ell. Nascut a Cadis, va ser prestar servei com a militar a l'Exèrcit de Terra durant vint-i-un anys. Més tard ja a Catalunya, on hi ha viscut gairebé tota la seva vida, es va dedicar a la formació en empreses de serveis al Baix Llobregat. Ara viu al Vendrell, com molts barcelonins centrifugats de l'Àrea Metropolitana Barcelonina. Amb la fundació de C's, Alonso n'esdevé el secretari general i un escó que manté ininterrompudament des de 2012. Aquesta ha estat la seva dedicació laboral els últims tres lustres. Aquesta, però, pot ser la seva última legislatura abans de passar definitivament a la reserva. En aquest cas la civil.

Com en el cas de Carrizosa a Barcelona, el partit, sense expectatives i caient en picat, no ha tingut inconvenient en mantenir Alonso com a cap de llista, per almenys intentar tancar el cicle amb dignitat i elegància, que són virtuts de les quals l'exoficial d'Artilleria va sobrat. Ben mirat, era un lloc reservat per a  Lorena Roldán, que va abandonar el barco abans que les vies d'aigua l'arrosseguessin al fons del mar. El capità Alonso s'enfonsarà, segur, amb el vaixell. Noblesa obliga.