Surten a la llum tres capelles i dues cel·les primitives en el subsòl de la Cartoixa d’Escaladei

Els arqueòlegs se sorprenen del bon estat de conservació de les troballes, desenterrades en les obres al claustre major
Surten a la llum tres capelles i dues cel·les | ACN

Descobertes tres capelles i dues cel·les de l’etapa més primitiva de la Cartoixa d’Escaladei, al Priorat, que romanien enterrades en el subsòl. Els arqueòlegs, que tenien coneixement de l’existència d’aquests vestigis, s’han sorprès del bon estat de conservació. Han sortit a la llum arran el projecte d'adeqüació del claustre major del segle XIII —on antigament hi havia una dotzena de cel·les d’estil romànic.

Una de les cel·les excavades es deixarà com a espai visible, així com les capelles individuals gòtiques aparegudes arran l'església. La consellera de Cultura ha visitat aquest divendres aquestes noves troballes a la primera cartoixa de la península ibèrica. S'inverteixen prop de 2,5 milions d’euros en aquestes dues intervencions.

Amb un pressupost de gairebé 2,5 milions euros, el projecte està finançat pel departament de Cultura, el programa de l'1,5% Cultural del Ministeri de Foment, els fons FEDER de la Unió Europea i la Fundació 'la Caixa', en el marc del programa 'Patrimoni en Acció'.

La consellera de Cultura ha visitat Escaladei per conèixer de primera mà la primera fase de les obres de rehabilitació de l’església i l'adequació del claustre major de la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei, al municipi de la Morera de Montsant, a la comarca del Priorat.

En aquests darrers mesos d'intervencions, els treballs efectuats ja han permès destacades troballes com l’aparició de l’estructura de les cel·les primitives que composaven el claustre del segle XIII, així com les restes de tres capelles gòtiques datades al segle XV.

Les cel·les més antigues de la Península Ibèrica

S'han excavat dues de les dotze cel·les fundacionals de la cartoixa d'Escaladei, construïdes a començament del segle XIII i que van estar en funcionament fins que al segle XVII els monjos que hi residien es van traslladar a les cel·les noves acabades de construir.

Segons els arqueòlegs, la importància de la troballa rau en què són les cel·les més antigues de totes les cartoixes de la Península Ibèrica, ja que la d'Escaladei va ser la primera fundació que va tenir l'orde a la península i que la gran majoria de les cartoixes han estat reformades.

Unes capelles citades en testament

D'aquests dos mesos de recerca també en destaca el desenrunament de tres capelles gòtiques que estaven sota més de tres metres de runa acumulada al llarg del temps. Es creu que les que va manar construir el monjo Joan de Febrer, segons el seu testament de 1424.

Són les poques construccions d'època gòtica que s'han conservat a Escaladei i que no es van veure afectades per reformes. Aquest tipus de capelles servien perquè els monjos que eren preveres poguessin dir la missa diària en solitud tal com manava la regla de Sant Bru.

Una descoberta contínua de troballes

No és el primer cop que les excavacions arqueològiques treuen a la llum elements arquitectònics de la cartoixa que estaven enterrats o es donaven per espoliats o desapareguts. Ja ha succeït en anteriors intervencions —en el cas del claustre menor, per exemple.

La Cartoixa d'Escaladei és l'únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya. La consellera ha destacat que aquestes troballes ajuden a afegir valor al conjunt i a la candidatura del Priorat-Montsant-Siurana per ser reconegut com a Patrimoni Mundial de la Unesco.
 

"Agenda: El poble del Priorat que serà 'Poble de Circ' aquest estiu" "El Banc de terres del Priorat segueix creixent tot i l'impacte de la Covid-19"