NOVETAT

Totes les notícies del Tsunami Democràtic gratis al teu mòbil

EN DIRECTE

⛈ Ja han caigut més de 40 l/m² en algunes zones, a l'espera del plat fort de la llevantada

EN DIRECTE

⛈ Classes suspeses, aiguats torrencials i el pitjor de la llevantada encara ha d'arribar

Joan Masdéu: «Fer un disc de revisió de Whiskyn’s arriba en un moment bonic per a mi»

El passat 20 de setembre, el cantant reusenc va publicar un nou disc amb antics clàssics de Whiskyn’s revisats i de nou format ara que la banda reusenca compleix 25 anys del primer treball
Joan Masdéu a la Palma de Reus | Laia Solanellas
 

Ens trobem a la Palma, mític espai reusenc on la ja dissolta banda de rock català, Whiskyn's, va oferir el seu primer concert. En aquell escenari va començar la màgia del grup i, després de veure'ls néixer, els va acompanyar al llarg dels seus 17 anys de trajectòria. Ara, 25 anys després de la publicació del primer disc, l'exlíder de la banda reusenca ha aprofitat aquesta fita per reeditar els antics clàssics (i els no tan clàssics) per oferir-ne una nova versió en acústic. 

 

En total, deu cançons interpretades per Joan Masdéu i acompanyades de la guitarra —i en la cançó 'Balla' del baix— d'Oest de Franc. Antigues cançons que han deixat el rock endarrere, que han adoptat una nova forma i que fan retornar el seu públic als temps de trobar 'forces per nedar a contracorrent'. Les veus de Gerard Quintana, Beth Rodergas, Roger Mas i Ramón Rodríguez (The New Raemon) també es podran sentir en aquest nou disc que es va publicar el passat 20 de setembre. 

 

 

Velles cançons amb un nou format acústic

—Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la publicació del primer disc amb Whiskyn’s i del desè de la dissolució, aquest setembre presentes el teu quart disc en solitari. ‘La Flor del Panical’ és el títol del nou CD, per què ‘La Flor del Panical’? 

—'La Flor del Panical' és una rondalla que m'explicava la meva àvia al meu germà i a mi i el missatge d'aquesta rondalla és d'un renaixement. És una manera, en forma d'al·legoria, de simbolitzar el renaixement d'aquestes cançons que s'han revisat d'una manera molt diferent de la primera concepció original. Sempre m'ha agradat fer aquests paral·lelismes amb històries de la meva infantesa per trobar-li un nou sentit. La flor del panical, com a rondalla, explica un renaixement que m'ha anat molt bé per fer una revisió a fons d'aquestes cançons. No he volgut aproximar-me a les cançons originals perquè ja existeixen i la gent les pot recuperar, per això he fet un format nou i totalment diferent, on el públic pogui trobar una cançó totalment renovada en format de duet acústic. 

 

Jo tenia l'espineta clavada perquè volia fer un disc en el format que després es troba damunt de l'escenari, en format de duet acústic, i més que voler commemorar els 25 anys de Whiskyn's, volia fer un disc en aquest format. Després vaig adonar-me que eren els 25 anys del primer disc de Whiskyn's i va ser el moment ideal per treure'm aquesta espineta i gravar el disc. 

 

Gerard Quintana és un dels cantants que col·labora en el nou disc de Joan Masdéu | Youtube satélite K

 

—En aquest disc hi han col·laborat altres artistes, també t'acompanyaran dalt de l'escenari? Com van sorgir aquestes col·laboracions?

—Curiosament, en aquest disc tot ha anat passant d'una manera espontània. En el cas de les col·laboracions ha passat el mateix. Sempre he pensat que 'Trens d'alta velocitat' m'hagués agradat cantar-la amb la Beth, però mai va sorgir l'ocasió. Ara ha arribat el moment i, a l'hora de concebre aquesta cançó, vaig optar per col·laborar amb la Beth perquè feia set anys que m'imaginava la veu de la Beth en aquella cançó.

 

En el cas del 'Puc ser jo', recordo que l'any 1996 li vam plantejar al Gerard Quintana que vingués a col·laborar amb una cançó. Ens va dir que sí, però després, per qüestions d'agenda, va acabar caient. Amb els anys, això sempre havia quedat pendent i ara ha sigut el moment de convidar al Gerard. Hem fet una versió molt bonica del 'Puc ser jo' amb una guitarra i les nostres dues veus.

 

Pel que fa a The New Raemon a mi sempre m'ha semblat una de les veus més fantàstiques d'aquest país i per això li vaig proposar i va dir que sí. I en el cas del Roger Mas passa el mateix que amb la Beth. Jo he anat remenant aquestes cançons i algunes vegades les he tocat en acústic en algun directe. 'On' és una de les cançons que més he tocat i quan ho feia sempre havia pensat que la veu del Roger hi quedaria molt bé. Bàsicament, són gent amb la qual jo ja havia anat pensant i creia que podien aportar molt a aquestes cançons.

 

El tema que m'acompanyin al llarg de la gira, tant de bo... però ho anirem veient sobre la marxa. Fer una reunió de tots quatre i presentar el disc no crec que ho fem, però no descarto que en alguna ocasió algun d'ells m'acompanyi en algun concert puntual.

 

—I com ha sigut el nou enregistrament?

—L'enregistrament del disc ha sigut molt peculiar perquè és el primer cop que gravo un disc totalment en directe. Hem anat a l'estudi a fer-lo però hem mantingut l'essència del duet acústic, és a dir, vam anar el meu company, l'Oest de Franc, i jo a gravar-lo amb dues guitarres i dos micros per les veus, tal qual, sense metrònom ni claqueta ni gravant per separat. Vam fer dues o tres preses de cada cançó i la que ens va agradar més és la que es va quedar. Sí que després hem afegit alguna pista amb algun element però molt subtil, alguna flauta, un teclat i una percussió.

 

—El primer concert de la gira va ser al Mercat de Música Viva de Vic, per què va ser allà i quan tindrem concert a Reus?

—Allà perquè es va prestar l'ocasió de fer-ho. Era el mateix dia que es va publicar el disc i vam pensar que era un aparador immillorable per ensenyar el nostre producte. El Mercat de Música Viva de Vic, com bé diu el nom, és un mercat on els programadors de tot Catalunya —i de fora de Catalunya— vénen a veure què hi ha de nou i què podran programar al llarg de l'any vinent. Per això crec que era el millor lloc on poder començar la gira. Després passem pel Teatre Kursaal de Manresa i seguim cap a Girona. Encara estem acabant de tancar dates i agenda, evidentment, passarem per Reus, pel Teatre Bartrina, però ja serà cal al gener i també passarem per Tarragona.

 

Joan Masdéu durant l'entrevista a TarragonaDigital.com  | Laia Solanellas

 

—L’any 2009 ja vau publicar un disc recopilatori, què té de nou aquest disc i per què has escollit aquestes 10 cançons i no unes altres?

—Allò va ser un recopilatori, una antologia on es recuperaven les cançons més emblemàtiques de la banda tal qual estaven gravades en cada disc. En aquest cas, l'exercici ha estat molt diferent, no és un retorn de Whiskyn's, això ha de quedar molt clar, sinó que, després de 10 anys d'emprendre la meva carrera en solitari, em venia de gust fer un disc en format acústic i ha coincidit amb els 25 anys d'aquell primer disc. El que tinc molt clar és que vull oferir una cosa totalment nova, artísticament i musicalment parlant, perquè si no, no tenia cap sentit ni per mi ni pel públic. 

 

A l'hora de fer la tria vaig tenir dos criteris, primer de tot era conscient que algunes cançons no hi podien faltar (com 'Puc ser jo' —que és una de les cançons més estimades pel públic de Whiskyn's—, 'On', 'Balla' o  'Reus'). Però també era conscient que havia de tenir un criteri artístic i havia d'agafar cançons que justifiquessin el projecte i que aportessin alguna cosa nova. Per tant, vaig fer una tria de certes cançons (com 'Que no surti el sol', 'Silenci' o 'El que tinc') que potser no eren cançons tan conegudes però que venien molt bé amb el discurs musical que volíem elaborar i eren molt més susceptibles de poder fer aquests arranjaments.

 

Aquest disc és un nou treball de Joan Masdéu en solitari

—Entenc que no t'has posat en contacte amb cap component del grup ni han participat en aquest disc?

—No, no, és una iniciativa totalment meva, és un disc nou com a Joan Masdéu en el qual he agafat cançons que jo vaig escriure en aquell moment i les he revisat. No hi ha una intenció d'una reunió de Whiskyn's, tinc molt clar que no és cap retorn de Whiskyn's. Crec que fer un disc de revisió del grup arriba en un moment bonic per mi perquè les cançons han tingut la possibilitat de poder reposar un temps prudencial en un calaix. Han passat deu anys de la dissolució del grup... de vegades és bo que les cançons reposin durant un temps.

 

—I no tens pensat que, en un futur, t'acompanyin puntualment en algun concert? No tots, algun antic component

—No perquè amb Whiskyn's ja vam tenir l'oportunitat i la sort de tenir una trajectòria relativament llarga, de 17 anys —en la qual vam publicar 9 discos i vam fer molts concerts—. Va haver-hi un moment, —no només jo, sinó que també els altres components de la banda— que teníem ganes de fer coses noves. Els grups de rock són efímers i en aquell moment vam tenir la inquietud d'emprendre camins en solitari per poder dir coses noves. No crec que sigui el moment, ni s'ha plantejat l'opció de reunir Whiskyn's, nosaltres no ho demanem i crec que tampoc ningú ho està demanant. Després d'aquest disc jo seguiré amb la meva carrera en solitari. Per mi, aquest disc representa un impàs, que em permetrà plantejar quin ha de ser el següent pas que faci.

 

La Palma de Reus va acollir el primer concert de Whiskyn's  | Laia Solanellas

 

Recordant bells temps on el rock era el protagonista del panorama musical

—Ara som a la Palma de Reus on vau oferir el vostre primer concert, com el recordes? En algun moment, en aquesta nostàlgia, t'has penedit mai que el grup es dissolgués?

—Primer, me'n recordo perfectament d'aquell primer concert que va ser un 25 d'abril del 1992. En aquell moment encara érem Whiskyn's Cullons. Recordo la il·lusió d'aquell dia, les ganes de seguir fent coses un cop vam acabar aquell concert. Després, durant la nostra trajectòria vam tornar-hi en diverses ocasions i, per mi, la Palma és un dels llocs més emblemàtics de Reus. Penedir-me de la dissolució del grup... doncs no. La banda va dir tot el que havia de dir, va ser una trajectòria relativament llarga i, a partir d'un moment donat, jo crec que és normal que, com tantes altres bandes, et plantegis fer un punt final perquè cadascú del grup ha seguit fent les seves coses. És llei de vida.

 

—Vas ser l’únic membre que mai va abandonar Whiskyn's, com vas viure tots els canvis? Aquestes ‘anades i vingudes’ van afectar el grup o l'entrada de nous components també venia acompanyada d'una nova visió del projecte?

—Jo crec que és més aquesta segona part. A més a més, amb Whiskyn's van ser 17 anys i durant la primera etapa érem molt joves i ens va costar un parell de discos començar a consolidar la banda. Teníem entre 19 i 20 anys i estàvem en una època en què o estudiàvem o treballàvem i, quan un grup encara no es pot guanyar la vida professionalment amb la música, és normal que la gent vagi entrant i sortint. Nosaltres vam tenir la sort de poder consolidar la nostra proposta i amb aquestes incorporacions i marxades del grup vam anar tenint membres amb un nivell de solvència musical molt més consolidat. A més, jo crec que l'aportació musical de cadascun dels nous membres s'anava reflectint en els discos. També crec que la nostra carrera, discogràficament, va anar ascendint i jo puc seguir escoltant-me els últims discos del grup i pensar que vam fer molt bona feina en aquell moment.

 

Joan Masdéu és el creador del grup de música Whiskyn's  | Laia Solanellas

 

—Parlant d'aquesta consolidació, què creus que va significar Whiskyn’s en la història del rock català i sobretot per la ciutat de Reus? Creus que vau posicionar Reus en el panorama musical català?

—Ostres! Això crec que és molt atrevit i molt agosarat dir-ho i, sobretot, dir-ho jo mateix... Al grup hi havia membres de Valls, de l'Arboç, de Tarragona... Sí que és cert que va ser un grup considerat de Reus i és una ciutat que sempre ens ha tingut en compte i crec que nosaltres també. Jo sóc de Reus i sempre hem posicionat el grup com de la ciutat, aquí és on va néixer i on va acabar la seva trajectòria. Ens hem sentit sempre estimats i això ho va acabar de consolidar la cançó de 'Reus', que és una cançó que ha quedat en l'imaginari col·lectiu de la ciutat i, avui dia, encara és una cançó que es vincula molt a la ciutat. No sé què va representar el grup pel rock català, això ho dirà la història... Jo he tingut la sort d'haver pogut fer molts discos i molts concerts, però em resulta molt agosarat dir l'empremta que va deixar.

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris