Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

El govern de Reus vol fer pedagogia a través dels pressupostos participatius

La regidora de Participació de Reus explica la pedagogia que es vol fer amb els pressupostos | El reglament de participació entra en fase de negociació
Un dels grups de treball dels tallers de pressupostos participatius | Jordi Olària

 

Amb els pressupostos participatius del 2019 en marxa, i els projectes del 2018 seguint el camí per executar-se, el que també hi ha sobre la taula de la regidoria de Participació de l'Ajuntament de Reus és el nou reglament de Participació Ciutadana. Després d'un procés participatiu previ per establir-ne les bases i la feina tècnica de plasmar-ho sobre paper, el reglament arriba, ara, a la fase de negociació política.

 

Per saber què se n'ha d'esperar, així com per valorar el projecte de pressupostos participatius de Reus, TarragonaDigital entrevista Montserrat Flores, regidora de Participació, Ciutadania i Transparència de l'Ajuntament de Reus. 

 

Montserrat Flores, regidora de Participació, Ciutadania i Transparència de Reus | Jordi Olària

 

—Què és el reglament de Participació Ciutadana?

—És un compromís de començament de mandat. Fa 30 anys s'havien creat uns òrgans i unes eines que, en aquell moment, funcionaven i van ser pioneres. 30 anys després hi ha noves inquietuds socials, noves fórmules d'associar-se, i el que hem de fer és donar noves normes a això, i recollir instruments de participació que s'han anat creant al llarg dels anys, com els pressupostos participatius.

 

Ho hem de posar en solfa i amb unes mínimes garanties perquè siguin útils per a totes les bandes possibles, perquè no sigui un brindis al sol allò que es proposa. Vam fer un procés participatiu per percebre les inquietuds de la gent, per concretar allò que nosaltres percebíem. Un cop recollit allò, tots aquests mesos han servit per cuinar-ho i generar tots aquests instruments i mirar com poden ser realitzables.

 

Imatge d'una de les sessions dels pressupostos participatius 2019   | Jordi Olària

 

Pros i contres dels pressupostos participatius de Reus

—Mentrestant s'està realitzant la segona edició dels pressupostos participatius. Basant-se en què s'executen, si encara s'està definint el reglament?

—El reglament ha de recollir fórmules i figures, però les hem d'haver provat. Al llarg del mandat hem anat fent coses noves, totes no es podien provar perquè no teníem temps material d'executar-les, però n'hi ha alguna que sí, com els pressupostos participatius. S'han fet a partir d'unes bases que s'aproven amb un decret, i per què ho fem, això? Doncs perquè és un procés molt particular, que té alguns avantatges, però també algun inconvenient.

 

—Quins inconvenients tenen?

—Doncs que arreu del món estan en constant evolució. Els primers que van començar, com Porto, però també París, estan canviant les normes de funcionament. Per exemple, quins tipus de projectes es poden acceptar, quina és la periodicitat amb la qual es convoquen, qui pot presentar-les, com es vota, com es tria...

 

—I els avantatges?

—Els pressupostos participatius són una fórmula que té un retorn molt immediat a la ciutadania, perquè tu ho penses, tu ho dius, algú t'ho vota, i al cap d'uns mesos es fa. Les persones veiem que serveix d'alguna cosa participar, i això és molt important per fer pedagogia de la participació. Això ens serveix per augmentar la confiança de la ciutadania en la participació i la seva implicació.

 

Els participants voten les propostes validades provisionalment als tallers col·lectius   | Jordi Olària

 

Les bases dels pressupostos participatius de Reus, sota anàlisi

—Comenteu que hi ha d'haver canvis constants, i aspectes com el límit pressupostari de 150.000 euros o el fet que les propostes hagin de ser inversions suposen un inconvenient per alguns dels projectes proposats. Les bases es poden canviar?

—Sí, es poden canviar, per què no. De fet, la decisió de com han de ser els següents la pren la comissió de seguiment, que és ciutadana, i aquestes dues qüestions estan sobre la taula com a 'temes a observar'. Hem de mirar la manera de poder-ho ajustar; una possible solució seria no limitar-ho a 150.000 euros, que puguin ser més grans, però llavors el nombre de propostes que sortiran serà menor.

 

—I per què es van establir aquestes bases?

—Per què es va triar els 150.000? Doncs amb la idea, no només de repartir les inversions a tota la ciutat, que també, sinó de repartir l'efecte pedagògic sobre tota la ciutat. Com més persones se'n puguin veure beneficiades, més persones seguiran formant-ne part.

 

Pel que fa a la qüestió que hagin de ser inversions o no, costa molt, ho sabem. El seguiment que fem per xarxes també ens ho diu, 'que es gastin més diners en educació, en serveis socials', d'acord, això té una dificultat. Nosaltres tenim aquests diners enguany i això és una cosa que s'aprova cada any, no hi pot haver continuïtat. Obrir un programa d'acció, i més en els àmbits més sensibles que és el que diu la gent, i treure'l l'any següent perquè ningú no el vota, és molt perjudicial.

 

Un dels punts de votació dels pressupostos participatius 2018 | TarragonaDigital.com

 

El futur del reglament de Participació Ciutadana

—Tornant al reglament de participació, amb quin calendari ens movem?

—Dependrà de la negociació. El que hem de dir és que no tenim pressa, el que volem és que surti un reglament que tingui el màxim de consens possible. La línia de la regidoria és fer una participació oberta a com més sectors possibles i que fomenti el diàleg i el consens. La idea és que sigui una eina que s'utilitzi molt de temps.

 

—Seguiu preveient fer-ho abans d'acabar el mandat?

—Esperem que sí, falta més de mig any per acabar el mandat. Si la negociació s'allarga mig any, no anirem bé.

 

La necessitat que la ciutadania participi

—Hi ha qui diu que no tothom vol participar, que hi ha qui vota per no tornar-hi fins al cap de quatre anys. A aquesta gent se la deixa de banda, o se la vol integrar en la participació?

—No és obligat participar, tu pots decidir que dimiteixes de la teva funció pública. La meva feina és convènce't que no és bo que ho facis. Segur que aquells que tu has triat, encara que en el moment de posar la papereta dins l'urna hi estiguessis al 100 % d'acord, a l'hora d'executar diàriament projectes, és possible que volguessis modular-ho d'alguna manera, no dic estar-hi en desacord, només modular-ho.

 

Clar que tu has deixat uns representants perquè facin, i no podem estar permanentment discutint-ho tot, perquè si no tindríem el govern paralitzat i no faríem res. Però això ha de ser compatible amb què t'impliquis en les decisions concretes per dos motius. El primer, perquè si no, segurament, no hi estaràs d'acord, i diràs 'si m'haguessin escoltat a mi...', doncs tingues aquest moment per dir-ho.

 

—I el segon?

—Perquè l'aplicació de les decisions de govern necessita la implicació de la ciutadania, en la major part dels casos. Si tu ets partícip de la decisió, seràs més partícip de la implementació. Un exemple problemàtic on n'hi hagi, civisme: quan tu intervens en la decisió d'alguna cosa, allò t'ho sents una mica teu. La ciutadania que veu com en el seu barri s'hi instal·la una zona verda, o de jocs infantils, o d'equipaments per a la gent gran, i ells ho han proposat o han votat que es fes, allò és una mica seu.

 

Per tant, pobre de qui s'hi acosti i ho faci malbé. Si les decisions les prenen per tu, són més alienes que si les prenen amb tu. Allò concret és més útil per entendre que 'això de decidir és cosa d'ells', és una mentalitat més antiga; no deleguem, no dimitim.

 

Carles Pellicer, alcalde de Reus, i Montserrat Flores, regidora de Participació, presentant els pressupostos participatius | Jordi Olària

 

L'impacte de la participació ciutadana sobre un govern

—Quan hi hagi el reglament aprovat es podrà fer més pedagogia entre la ciutadania, se n'ha de fer també al govern?

—S'ha de fer pedagogia amb tothom. Les persones que som al govern som persones com totes les altres, la participació és una cosa que ha d'acabar implicant el funcionament de la ciutat en general. És evident que algunes de les eines que posem sobre la taula ara no s'han aplicat fins ara, i aquestes eines serveixen per cogovernar, i en el reglament es parla de govern obert.

 

—Què s'entén, per govern obert?

—És aquesta nova forma d'entendre que l'equip de govern que hi hagi a cada moment té un projecte, perquè si no, no caldria que es presentés, però que en l'execució d'aquest projecte, la ciutadania hi ha d'intervenir. I hi ha d'intervenir a través de canals concrets en què estiguin les regles del joc molt clares per banda i banda. En aquest cas també hi ha el paper dels tècnics, que són una part imprescindible, i també han de ser aquí.

 

—Per què ha de servir un reglament de participació ciutadana més enllà dels pressupostos participatius?

—Ha de servir, per exemple, perquè els consells municipals siguin més àgils i tinguin més implicació en les decisions del govern, ha de servir perquè puguem organitzar consultes, perquè tinguem clar quins són els nostres drets de participació, i m'agradaria que servís perquè el dret a la queixa, que el tenim tota la ciutadania, seguís existint però a més fos útil.

 

Debat col·lectiu en un dels tallers participatius dels pressupostos 2019 | Jordi Olària

 

La pedagogia dels pressupostsos participatius

—Els projectes dels pressupostos participatius del 2018 no s'hauran acabat d'executar quan arribi la fase de votació dels del 2019. Caldria agilitzar els tràmits, per allò que comentàveu de fer pedagogia?

—No, perquè una de les coses de la pedagogia de la participació és que participar no vol dir fer una carta als Reis, ni invocar una vareta màgica. Una de les coses que hem de fer és explicar com funcionen les coses, perquè la gent és adulta, madura i ho pot entendre.

 

—I això com es fa?

—Estem fent tot un seguit de reunions amb les persones proposants dels projectes del 2018 per assegurar-nos que allò que acabem redactant com a projecte s'ajusta al que ells havien imaginat, però també perquè entenguin tots els passos que hi ha. Ens hem d'ajustar a una sèrie de mesures. Que la gent vegi que des que s'aprova una cosa fins que es fa, passa un temps, si pel mig hem anat explicant tots els passos que hi ha, permetrà que s'entengui què costa fer alguna cosa.

Comentaris