Valentín Rodríguez: «Hem convertit el moviment veïnal en un lobby»

Valentín Rodríguez deixa de ser president de la FAVR i en fa balanç a TarragonaDigital
Valentín Rodríguez davant del Mas Vilanova de Reus | Àngel Ullate

 

Valentín Rodríguez és president de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus i, aquest dijous, celebrarà l'última assemblea en el càrrec. L'entitat convoca eleccions, tal com marquen uns estatus que es van canviar amb l'arribada del seu equip, i és que fins aleshores no s'establia cap límit temporal per dirigir la Federació. Ara està limitat a vuit anys i, després de dos mandats en el càrrec, el president de l'Associació de Veïns de Mas Vilanova serà rellevat per algun altre líder veïnal. Per fer balanç dels vuit anys i analitzar l'estat actual del moviment veïnal, TarragonaDigital ha entrevistat Valentín Rodríguez.

 

Vuit anys al capdavant del moviment veïnal

— Tanqueu una etapa de vuit anys al capdavant de la Federació, quin balanç en feu?

— Un balanç positiu. Ens vam trobar una entitat dividida i sense projectes; quan estàs preocupat mirant el teu melic i per les baralles internes, poques coses pots oferir a la societat i als veïns. D'aquella entitat que vam trobar, a més, econòmicament enfonsada, a la situació en què crec que la deixem, crec que ha canviat molt i en positiu.

 

Crec que deixem una entitat que és una referència a l'àmbit local, forta i unida. Tenim 29 entitats amb molt bon rotllo; no totes les entitats estan igual d'implicades, però les actives, les que més ens movem, tenim molt bona relació. Deixem una entitat sanejada econòmicament, qui entri el pròxim dia 27 es trobarà diners a la caixa i no haurà de pagar res, que no és el que em va passar a mi. Es trobarà una entitat forta, unida i referent a la ciutat, amb projectes propis. Hem aconseguit que el moviment veïnal sigui un moviment escoltat i jo crec que fins i tot respectat, a la ciutat.

 

Valentín Rodríguez fa un balanç positiu dels darrers vuit anys de moviment veïnal | Àngel Ullate

 

— Ha canviat, el moviment veïnal en si, i la percepció que se'n té des de fora, en aquests anys?

— Ho hem intentat, i aquí hi ha dos vessants, el reivindicatiu, que és el que hem de mantenir viu, perquè forma part de l'ADN del moviment veïnal; en temes de ciutat, com el pàrquing de l'Hospital, la pobresa energètica, el baixador de Bellissens... Però nosaltres vam considerar que també havíem de tenir projectes propis i col·laborar amb l'administració en temes que ens interessin perquè siguin un benefici per a la ciutat, fent campanyes entre la gent gran, a les escoles, per a la participació, per a la convivència...

 

Crec que això ho hem aconseguit, hem aconseguit mantenir viu aquest esperit reivindicatiu i, a la vegada, que la gent vegi que la Federació, a banda de queixar-se, serveix per a alguna cosa, i que podem arribar a aconseguir coses per al benefici col·lectiu. En l'àmbit polític crec que ens hem convertit en un autèntic lobby d'influència i un moviment respectat, valorat i, alguna vegada, fins i tot temut.

 

— Una porta que s'ha obert, pel que fa a la participació, són els pressupostos participatius, com els valoreu?

— Nosaltres, des del primer moment, vam donar suport als pressupostos participatius. Ens sembla un primer pas, no un pas definitiu, però un primer pas per obrir l'administració als ciutadans i que aquests puguin triar aquells projectes que considerin prioritaris per al seu barri o per a la seva ciutat. A la comissió de seguiment dels pressupostos participatius hi ha una persona de la Federació, perquè ens va semblar que era una molt bona idea.

 

Malauradament tenim la sensació, i no únicament per la qüestió de Mas Vilanova, perquè he parlat amb més presidents, que no ha respost les expectatives que s'havien generat. Hi va haver un temps de gràcia perquè entenem que els projectes s'han de licitar i sabem com funciona l'administració pública, però el problema és que s'ha iniciat el procés del 2019 i encara no s'ha tancat el del 2018.

 

Això genera unes expectatives, genera una il·lusió. Presentes un projecte, la gent te'l vota, surt publicat i dius, 'ostres, he aconseguit una millora'; si després això no es concreta i no es veu, genera frustració i decepció. No a Mas Vilanova, que també, sinó al barri Immaculada amb el generador, per exemple, que és el projecte més votat; començaran les obres?, sí, però avui encara no han començat, i el mateix amb el barri Montserrat. Això el que farà és que la gent no voti, i una molt bona idea pot acabar en una mala idea per una manca de gestió eficaç.

 

Valentín Rodríguez, durant l'entrevista amb TarragonaDigital | Àngel Ullate

 

La relació entre el centre de Reus i els barris

— Hi ha assignatures pendents, pel que fa a la relació del centre de Reus amb els barris?

— Nosaltres vam intentar, i ho vam parlar amb la regidora Montserrat Caelles, millorar l'àmbit de la cultura. Sempre ens hem queixat que la cultura no arriba als barris. Amb la Capital de la Cultura Catalana ja hi va haver projectes, i alguns es van consolidar l'any passat amb l'Any de la Música, però creiem que és una via que s'ha de treballar encara més.

 

La gent té la sensació que, si vols cultura, has d'anar al centre de la ciutat. Els teatres estan on estan, és evident, però aquella via que vam iniciar amb la Montserrat Caelles s'hauria de continuar treballant. Per què?, doncs no només perquè la cultura ha d'arribar als barris, sinó perquè als barris hi ha molta cultura que hauria d'arribar a la resta de la ciutat.

 

— I en algun àmbit que no sigui la cultura?

— En Serveis Socials. Hem de continuar treballant moltíssim, com ja hem fet amb la regidora Montserrat Vilella. Sí que és cert que la pobresa energètica o les problemàtiques que poden tenir la gent gran són temes que no te'ls acabaràs mai, malauradament, perquè amb la situació de crisi que encara patim, encara hi ha gent que té problemes per engegar la calefacció.

 

Hem de continuar-ho treballant per protegir tota aquesta gent que està en situació de risc, que n'hi ha i molta, molta més de la que creiem. A Reus hi ha moltíssima gent més gran de 80 anys que viu sola i que, com qualsevol altra persona, pot patir un accident a casa. Hem de generar, que ja es va fer, però caldria treballar-ho molt més, una certa cobertura per a tota aquesta gent.

 

— Alguns barris també posen sobre la taula la qüestió de la seguretat.

— Sí, és un tema recurrent, i és veritat. Reus és una ciutat segura?, sí, les dades estadístiques ho diuen, i jo parlo amb els Mossos d'Esquadra i amb la Guàrdia Urbana i, objectivament parlant, estem en unes ràtios raonables, no per estar satisfets, però prou bones. Potser per això, quan passa alguna cosa, ens crida tant l'atenció, perquè no hi estem acostumats. Per tant, Reus és una ciutat segura?, sí. Hi ha barris i conflictes puntuals on caldria una acció puntual?, també.

 

Podem parlar de Mas Pellicer o el Barri Gaudí, però també de més barris, no els hem d'estigmatitzar, hi ha altres problemes de seguretat. Si vas al carrer de la Muralla o a la plaça de la Sardana a segons quines hores, hi pots veure problemes.

 

Valentín Rodríguez al despatx de l'Associació de Veïns de Mas Vilanova | Àngel Ullate

 

«He rebutjat ofertes polítiques»

— Acabeu el mandat perquè vau instaurar vosaltres mateixos el límit de vuit anys. Què fareu, ara?

— Jo, el dia 27 de gener continuo com a president de Mas Vilanova. Si no hi ha un projecte de ciutat que realment em generi il·lusió i trempera, me n'aniré cap a casa meva i continuaré sent president del meu barri sense cap mena de problema. He viscut una experiència molt bona, que té un principi i un final, que nosaltres ja vam programar, i tot el bagatge personal que m'emporto, amistats que no tenia i ara tinc, petits homenatges que m'han fet en privat i que m'han emocionat molt... tot això m'ho emporto, i amb això ja en tinc prou.

 

— Històricament, quan s'acosten eleccions hi ha partits que van a buscar persones del moviment veïnal...

— Sí, això històricament ha passat, i hi ha molts presidents que han anat a les llistes. Jo fa molts anys que soc president de Mas Vilanova i mai he anat a cap llista. No té per què ser exactament així. És normal, perquè al final som gent que arrosseguem a molta gent i això, teòricament, es trasllada en vots; és un caramel, dir 'aquesta persona arrossega 4.000 vots, per tant, col·loquem-la aquí, que tindrem 4.000 vots'.

 

Això passa, i jo ja sé que hi ha presidents que se'ls ha trucat per oferir-los números a les llistes; jo crec que és important que les coses les facis perquè t'agrada fer-les. Estar en un projecte perquè hi has d'estar però no t'il·lusiona, no té sentit; jo ja tinc una edat, vaig on m'agrada fer coses, afortunadament tinc la meva feina i la meva dona també, vivim en un gran barri, i si hi ha alguna cosa que em faci molta gràcia, evidentment diré que sí, i si no, doncs igual de tranquil. Estic estudiant a la UOC, acabant la meva carrera, estic plenament satisfet del que hem fet... Jo ja he rebutjat algunes ofertes polítiques perquè considero que no tenien sentit.

 

Valentín Rodríguez valora, a TarragonaDigital, el seu pas per la FAVR | Àngel Ullate

 

La salut de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus

— Dieu que vau trobar una entitat dividida i, vuit anys després, s'ha enfortit. Hi ha alguns barris que han abandonat la Federació, és un fet puntual o més estès?

— És un fet absolutament residual i jo diria que més aviat personal. Entitats veïnals operatives a la ciutat, que estiguin vives, no només registrades, n'hi ha 32 o 33, i nosaltres en tenim 29 de federades. I de les que no estan federades, considerem que n'hi ha dos que sí que tenen activitat i fan coses, que són Monestirs i l'Harmonia del Carme. Jo crec que és un tema molt puntal, i també és normal, en una ciutat amb un moviment veïnal tan ric com aquest. Que hi hagi dues entitats i que, per cert, el president d'una és vicepresident de l'altra... em sembla un percentatge bastant bo.

 

— Haver enfortit la Federació és un dels arguments que us fa marxar orgullós, quins altres teniu?

— Me'n vaig content perquè he conegut molta gent, he conegut la ciutat, he encès una tronada, he rebut un guardó, he tingut l'oportunitat de compartir amb moltíssima gent les festes dels barris, també els seus problemes de veritat; hem fet molta feina que no s'ha vist, als barris, assessorant jurídicament la gent, anant a casa seva, hem fet molta feina i n'estem molt orgullosos.

 

Per exemple, estàvem recollint signatures a la plaça del Pintor Fortuny per lluitar contra la pobresa energètica, i l'Espe —Esperanza Torrijos, secretària de la Federació i presidenta de l'Associació de Veïns del barri Immaculada— se'n va anar a la terrassa d'un bar a fer un cafè. La cambrera li va preguntar què fèiem i ella li va explicar que recollíem signatures i per què; la cambrera li va dir 'tu em vas donar joguines per als meus fills al Centre Cívic l'any passat, perquè jo no tenia feina, i les joguines dels meus fills eren vostres'.

 

Quan et passa això, dius, 'ja puc plegar', ni pins, ni medalles, ni res. Que una persona em digui que les joguines dels seus fills van sortir de la gala solidària, amb això ja signo, és amb coses com aquestes, que et quedes.

 

Valentín Rodríguez, durant l'entrevista amb TarragonaDigital | Àngel Ullate

 

— Quin consell donaríeu, a qui us hagi de rellevar al capdavant de la Federació?

— Doncs ha de tenir molta paciència, molta mà dreta, molta mà esquerra, comptar fins a deu, o fins a vint, i ser honest. A mi moltes vegades m'han dit 'això no ho hauries d'haver dit', doncs mira, ho he dit perquè en aquell moment ho pensava i m'ha sortit de dins. I amb els polítics també, molta paciència i, de tant en tant, alguna clatellada.

 

També s'ha de ser conscient que, si tens 29 entitats, hi ha gent d'esquerres, de dretes, independentistes, constitucionalistes, grocs, vermells... S'ha de saber buscar el punt intermedi i, a partir d'aquí, dialogar. És fàcil?, no, però és l'única manera.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris