Balcó superior de la façana de l'Ajuntament de Reus, amb les banderes oficials a la dreta i un llaç groc al mig

L'Ajuntament de Reus retira la pancarta «Llibertat presos polítics» arran d'un nou auto judicial

El jutjat es torna a pronunciar sobre un dels diferents processos judicials oberts amb la façana municipal de protagonista

La façana de l'Ajuntament de Reus segueix sent protagonista d'autos i sentències judicials. La darrera, pel compliment provisional de la sentència del mes de desembre passat sobre la pancarta «Llibertat presos polítics». La jutgessa obligava l'Ajuntament a retirar-la del balcó municipal.

Tot i que des del govern s'hi va presentar un recurs, tal com ha apuntat Diari Més i ha pogut corroborar aquest mitjà, aquest mes de març va rebre un requeriment per complir la sentència de manera provisional, mentre no es resolgui el recurs de l'Ajuntament.

Encara no ens segueixes a Telegram? 📲 Forma part de la nostra comunitat! Comenta i rep les notícies més importants de Reus al moment al teu mòbil i GRATIS. Clica aquí, t'estem esperant!

Fonts municipals afirmen que, amb l'ordre de compliment provisional de la sentència, el consistori no tenia més marge de maniobra per mantenir la pancarta penjada. Subratllen, també, que el recurs presentat contra aquesta sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segueix el seu curs.

La façana de l'Ajuntament de Reus, motiu de nou de sentència judicial

Tot plegat arrenca a finals del 2017, quan l'aleshores portaveu de Cs a l'Ajuntament, Juan Carlos Sánchez, va sol·licitar al jutjat que obligués el consistori a retirar la pancarta. Diverses demandes i recursos creuats després, el mes de desembre passat, la jutgessa va donar la raó a Sánchez, dictaminant a favor seu i obligant l'Ajuntament a retirar la pancarta.

Com que la sentència no era ferma, el govern va presentar-hi un recurs, però Sánchez va reclamar al jutjat que, fins que no es resolgués aquest recurs, es tragués la pancarta en compliment de la sentència provisional. És aquesta la decisió que ha arribat fa unes setmanes, i per la qual des del govern local s'ha optat per retirar la pancarta.

L'exregidor de Cs a la capital del Baix Camp havia defensat que la pancarta suposava «un acte partidista» que no representava el conjunt de la ciutadania. Per contra, els serveis jurídics de l'Ajuntament argumentaven que l'edifici consistorial «ha sigut sempre un espai on, per decisió dels representants legals escollits democràticament, s'ha fet expressió del sentir de la població davant de commemoracions, celebracions i determinades reivindicacions».


Segons la jutgessa els rebatia a l'auto del mes de desembre, però, «la col·locació de la pancarta no respon a cap commemoració o celebració, sinó que és reivindicativa». Amb aquest argument acabava donant la raó a Sánchez exposant que penjar la pancarta «comporta una opció d'adhesió o suport d'una determinada causa que no pot ser tinguda per general perquè compromet la mateixa neutralitat política de l'Ajuntament».

L'altra trama d'aquest serial la protagonitzen les banderes oficials. No n'havia onejat mai cap, a la façana del palau municipal, i arran d'un altre procés judicial, iniciat també per Juan Carlos Sánchez quan era portaveu de Cs, es van penjar al balcó superior, al racó dret del terrat i visiblement juntes.