Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Torna l'espectacular versió de la llegenda de La Pastoreta de l'Orfeó Reusenc

La història d'Isabel Besora i la seva trobada amb la Verge de Misericòrdia durant la pesta cobren vida a la Prioral de Sant Pere
Misericòrdia, en primer pla, amb el cor de l'Orfeó al fons, a l'absis de la Prioral | Laia Solanellas

 

L'any passat es va estrenar, a la Prioral de Sant Pere, l'espectacle de l'Orfeó Reusenc 'Misericòrdia: de Reus al Cel'. Va fer el ple, i hi va haver força persones que es van quedar fora del temple per falta d'aforament. Enguany tornen a portar-hi l'espectacle que va néixer sota l'etiqueta de Capital de la Cultura Catalana, però que els seus artífexs tenen intenció que es consolidi al programa d'actes de Misericòrdia. Suposa una de les propostes més completes de l'entitat reusenca, ja que combina el cant amb  la música, la dansa i unes pinzellades de teatre.

 

'Misericòrdia: de Reus al Cel' torna aquest vespre dins el programa d'actes de les Festes de Misericòrdia. Serà a dos quarts de deu a una Prioral de Sant Pere que s'espera que torni a quedar plena. Aquest dijous, però, l'Orfeó Reusenc ha permès que TarragonaDigital ens esmunyíssim al seu assaig general per comprovar que, efectivament, és una proposta excepcional i diferent; una manera original i innovadora d'explicar una llegenda, la de La Pastoreta i Misericòrdia, que a Reus no és nova, però que sempre es pot explicar d'una altra manera.

 

Dansa i teatre porten la Prioral a l'Edat Mitjana, en plena plaga de pesta | Laia Solanellas

 

Una llegenda portada a espectacle

L'espectacle és obra, de principi a final, de l'Orfeó Reusenc. En parlem amb el seu director i guionista, Albert Bermúdez, membre de la junta de l'entitat. Es passeja, nerviós, amunt i avall per la Prioral donant instruccions, revisant detalls i preguntant si està tot a punt. Li preguntem per l'origen de l'espectacle, de la idea, i ens explica que «vam creure que la llegenda de Misericòrdia és una història que ens agrada a tots i que és molt estimada per tots els reusencs, i que se li podia donar un caràcter molt més espectacular».

 

Albert Bermúdez, director de l'espectacle, dóna instruccions als dansaires | Laia Solanellas

 

Per fer-ho van decidir involucrar tot l'Orfeó Reusenc, «l'entitat hi ha posat molt interès i moltes ganes des de totes les seccions, ha sigut molt més fàcil perquè l'entitat està molt implicada, cadascú des de la seva vessant». La seva funció, abans de dirigir l'espectacle, va ser la d'escriure el guió i, per fer-ho «vaig fer una recerca exhaustiva de les fonts històriques de l'època i vam intentar extreure detalls de la història que no s'han explicat mai o que la gent no coneix».

 

Els membres de l'Orfeó es vesteixen per començar l'assaig general | Laia Solanellas

 

La música que acompanya la història

Durant 'Misericòrdia: de Reus al Cel', al públic els ulls li quedaran clavats a l'escenari, o a les entrades i sortides d'escena, o al púlpit, però no li passarà desapercebuda la banda sonora de l'espectacle. Albert Galcerà, director musical de l'Orfeó i compositor de la música d'aquest projecte ens explica que «la música és originial, l'Albert Bermúdez va fer el guió i jo hi vaig posar la música i la lletra perquè cantés l'Orfeó i perquè hi hagués una petita cobla de ministrers, que són dues tarotes, baixó, sacabutx i percussió».

 

La Prioral es converteix, amb aquest espectacle, en un teatre, camerinos inclosos | Laia Solanellas

 

El director és just davant l'altar, acabant de posar ordre al cor mentre la cobla es posa a punt i els actors i dansaires es comencen a vestir. Dirigeix els exercicis d'escalfament dels cantaires; entre una cosa i l'altra, relata, satisfet, que «és un cúmul de totes les arts que fem a l'Orfeó, vam voler ajuntar totes les disciplines de l'Orfeó en un sol espectacle, i vam trobar que faltava alguna cosa amb la llegenda de Misericòrdia i vam dir, 'doncs per què no?, fem la llegenda de Misericòrdia amb música, dansa, cant i teatre'».

 

Actrius i dansaires vestint-se per començar l'espectacle | Laia Solanellas

 

La Prioral, escenari excepcional

«Si ho canviéssim de lloc i ho féssim al Fortuny per una qüestió tècnica, no seria el mateix i no funcionaria igual», sentencia Albert Galcerà. Albert Bermúdez, més contingut, ens explica què han canviat respecte de l'estrena del 2017. «L'any passat va ser un èxit total de públic, va venir moltíssima gent, molta, desgraciadament, es va quedar fora mirant-ho des del carrer, i enguany el que sí que hem volgut fer és aixecar la tarima per intentar que qui es quedi a les files posteriors ho pugui veure també en condicions».

 

Als bancs de l'església hi seuen, aquest dijous al vespre, actors i dansaires que ja van vestits i esperen que comenci l'assaig general, el passi previst per les nou del vespre. Unes darreres comprovacions a la il·luminació, Albert Bermúdez s'assegura que tot és a lloc per poder començar i fa el senyal. A l'escenari s'hi desplega, durant l'hora que segueix, una llegenda que moltes persones coneixen, però que cobra tot un altre significat quan, en lloc d'explicar-te-la, te la canten, ballen i representen.

 

Membres de l'Orfeó col·loquen els llums per a l'espectacle | Laia Solanellas

 

Una entitat bolcada amb un espectacle

El passi de l'assaig general està previst a les nou del vespre, a les vuit hi entrem i ens trobem amb els membres de l'Orfeó que estan preparant l'escenari, un revisa els altaveus, un altre, enfilat a una escala, col·loca els llums en la posició correcta... A poc a poc va arribant l'Orfeó, pràcticament tota l'entitat es troba dins la Prioral de Sant Pere; arriben els vestits que faltaven per una banda mentre Albert Bermúdez fa escalfar els dansaires a l'escenari. Des de TarragonaDigital ens ho mirem des d'un cantó, apartant-nos cada vegada que fem nosa perquè l'anar i venir de persones s'acaba escampant per tot el temple.

 

L'entrada al vestuari suposa un moment de calma a la nau de l'església, i els cantaires es posen a escalfar la veu. Músics afinats, il·luminació a punt i el narrador amb la veu preparada. Albert Galcerà no aparta la vista dels cantaires i els músics, i de la il·luminació que en algun moment l'ha deixat accidentalment a les fosques. Els dansaires que no són a escena s'ho miren des dels primers bancs acompanyant la dansa de l'escenari amb moviments gairebé involuntaris. El mateix fa Albert Bermúdez, que repeteix, només amb els llavis, les cançons del cor mentre dóna instruccions al canó de llum, al tècnic d'il·luminació i als dansaires i actors que han d'entrar.

Comentaris