Carles Pellicer i Noemí Llauradó recolzats sobre el faristol de Reus Horitzó 32 al terrat del Museu Salvador Vilaseca

El Pla Estratègic Reus Horitzó 32 vol projectar la ciutat a deu anys vista l'any vinent

Es preveuen dues etapes de participació ciutadana, la primera a través d'un fòrum de 200 persones | No s'ha fet públic el pressupost del projecte

El govern de Reus impulsarà, durant el pròxim any i mig, un Pla Estratègic per projectar la ciutat de l'any 2032. S'hi contempla la participació de tots els partits amb representació a l'Ajuntament i també un ampli procés de participació ciutadana per aconseguir que partits, agents socials i econòmics i ciutadania es facin seu aquest full de ruta.

El projecte, del qual no se n'ha fet públic el pressupost, s'anirà establint per fases i ha de culminar d'aquí a 18 mesos amb la redacció del Pla Estratègic Reus Horitzó 32. Aquest dimecres, Carles Pellicer, alcalde de Reus, i Noemí Llauradó, vicealcaldessa de la ciutat, han anunciat la iniciativa des del terrat del Museu Salvador Vilaseca.

Encara no ens segueixes a Telegram? 📲 Forma part de la nostra comunitat! Comenta i rep les notícies més importants de Reus al moment al teu mòbil i GRATIS. Clica aquí, t'estem esperant!

Un espai simbòlic que s'ha escollit perquè «ens permet visualitzar l'horitzó de Reus amb elements que ens identifiquen, un espai diferent on el skyline és diferent del que estem acostumats a veure, i és la gràcia, veure un Reus diferent» segons ha explicat el batlle. Aquest pla estratègic «ens ha de permetre dibuixar les línies mestres de Reus en el futur», ha resumit Pellicer.

Unes línies mestres que, segons Llauradó, «han de ser prou obertes perquè puguin aixoplugar els plans de mandat dels governs que sigui, amb independència del seu color; i recullen projectes que transcendeixen mandats». «Representa treballar una proposta de mirada llarga, que faciliti l'impuls de projectes a llarg termini i tinguin un gran consens», ha afegit Pellicer.

200 persones integraran la primera fase de participació

La redacció s'ha dividit en tres fases. La primera serà «una fase diagnòstica per tenir una fotografia de l'estat actual de la ciutat» segons ha explicat Llauradó, en la qual participaran «els agents econòmics i socials». En aquesta fase es crearà «un fòrum ciutadà que inclourà unes 200 persones de la ciutat organitzades en diferents grups de treball».

Una tria que anirà a càrrec de «l'equip tècnic que s'encarregui de gestar aquest procés, juntament amb la participació dels grups municipals i dels actors econòmics i socials de la ciutat». Seran aquestes persones «les encarregades de concretar els continguts del Pla Estratègic», ha detallat la vicealcaldessa.

És per això que aquestes 200 persones s'escolliran de manera que siguin tan representatives com sigui possible de la realitat de la ciutat pel que fa «a l'origen, l'edat, el gènere, l'experiència, la ideologia...». La segona fase «entra més en la matèria» i ha de servir per definir els objectius generals del Pla Estratègic Reus Horitzó 32. Serà aquí quan s'obri un procés més ampli de participació ciutadana, previst per l'any vinent.

La darrera fase és la redacció pròpiament dita, «respon la pregunta de com ho fem per arribar al Reus que hem consensuat que hem de tenir d'aquí a deu anys», ha resumit. Serà en aquesta redacció final on «s'inclouran una sèrie d'objectius i es desplegaran una sèrie d'accions més concretes».

Durant el procés d'elaboració del Reus Horitzó 32 també es preveu la participació «dels municipis del nostre entorn més immediat, aquells que tenim vincles històrics i forts». Es vol saber «com ens veuen i què podem aportar al nostre territori», ha explicat la vicealcaldessa.

Projectes «realistes i il·lusionants»

Al document s'hi ha d'acabar plasmant, segons la previsió del govern, «uns objectius que siguin realistes, que siguin assumibles, però abans de res, que siguin il·lusionants; dissenyant projectes d'abast, que siguin transformadors i que despertin el consens més ample possible».

No és la primera vegada que a Reus es redacta un Pla Estratègic, el darrer va ser l'any 2010 durant el darrer govern tripartit encapçalat per l'alcalde Lluís Miquel Pérez. Anomenat Reus Demà, no va acabar implantant-se, segons s'ha justificat aquest dimecres, per la situació econòmica que hi havia quan l'any 2011 van arribar al govern CiU i PP.

Pellicer confia que, aquesta vegada, «l'hauran d'entomar els pròxims governs que hi hagi a la ciutat perquè serà fruit del que ha volgut la ciutadania». Llauradó ha apuntat, de fet, que hi ha hagut projectes de ciutat que s'havien plantejat en un pla estratègic que s'han acabat fent realitat encara que fos sense el context d'aquell document.

De la mateixa manera que, l'any 2010, es preveia que el creixement que hauria experimentat la ciutat avui seria molt més gran del que s'ha produït. «Poden semblar que son documents excessivament teòrics, però permeten tirar endavant projectes transformadors», ha insistit.