Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Redessa preveu tenir plena ocupació al 2019

Aspira a omplir els tres complexos per a empreses abans d'acabar el mandat
Redessa 1, al camí de Valls, ofereix despatxos i locals | Jordi Olària

 

Redessa, l'empresa municipal de l'Ajuntament de Reus per al desenvolupament econòmic, compta arribar a meitats del 2019 amb una plena ocupació dels seus espais per a empreses. Es tracta de tres complexos diferents, Redessa 1, més antic, situat al camí de Valls i que recentment s'ha reformat, Redessa 2, al polígon Agroreus i consistent en una vintena de naus industrials, i Tecnoredessa, més conegut com Tecnoparc, un complex de dos edificis —el govern està estudiant la possible construcció d'un tercer equipament— situat al polígon que porta el mateix nom. Mentre que el darrer complex és el més nou i, per tant, el que no requereix tants esforços de manteniment ara mateix, l'edifici de Redessa 1 és el que ha centrat l'atenció de l'empresa municipal els darrers mesos.

 

Redessa 1, del 40 % a la plena ocupació

La situació actual de Redessa 1 és d'un 40 % dels tallers ocupats i un 60 % dels despatxos plens. Els tallers estan ubicats al túnel que queda darrere del que havien sigut els cinemes Lauren. Hi ha dotze locals en aquest espai, només cinc dels quals estan ocupats a hores d'ara. Una de les causes han estat un seguit de trasllats en un període curt de temps. Empreses com LaserLab o Canal Reus TV han deixat l'espai de Redessa 1 per traslladar-se a instal·lacions més adequades. El regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Reus, Marc Arza, afirma que «Redessa, sobretot Redessa 1, serveix perquè una empresa hi vagi, comenci i, quan es faci gran, marxi, però ja ens està bé que marxi per aquest motiu».

 

Només 5 dels 12 locals de Redessa 1 estan ocupats ara mateix | Jordi Olària

 

Pel que fa als despatxos, situats al mateix edifici, compten ara mateix amb una ocupació del 60 %, fet que els ha convertit, en objectiu de reformes per posar les instal·lacions al dia. L'edifici té uns 25 anys d'història i s'ha optat, els darrers mesos, per millorar-lo. Tot plegat s'inaugurarà d'aquí a una setmana i mitja i ha consistit en la renovació de tots els passadissos, el disseny d'un nou menjador i d'una sala creativa, i la creació d'un espai per a reunions informals a peu dret. «Amb una capa de pintura i una inversió en mobiliari relativament petita l'hem fet més lluminós, li hem donat la volta», sentencia el regidor Marc Arza. Les expectatives per aquest espai són de tancar el 2018 amb una ocupació del 70 % i que fregui el 100 % al final del mandat.

 

Diferents perfils d'empreses a cada complex de Redessa

Els dos pols principals d'atracció d'empreses de l'Ajuntament de Reus són Redessa 1 i Tecnoredessa. En el primer cas es busca atraure empreses que Marc Arza defineix com «d'emprenedoria tradicional», mentre que els edificis del polígon Tecnoparc estan pensats «per 'star-ups' amb perfil tecnològic, amb perfil científic, empreses d'una certa ambició, el que se'n diu empreses amb alt potencial de creixement». Tot i que aquesta divisió no és estricta i estanca, sí que condiciona les possibles reformes a les instal·lacions. «És veritat que Redessa 1 havia quedat com el germà petit del Tecnoparc, l'aneguet lleig, i després d'aquesta inversió que hi estem fent, això no es podrà dir», es mostra convençut el regidor de Promoció Econòmica.

 

L'edifici Tecnoparc és un dels dos del complex de Redessa en aquest polígon | Jordi Olària

 

 

La política de preus «agressiva» de Redessa

Aquestes reformes executades al complex del camí de Valls han anat acompanyades de canvis en la política de preus. Els despatxos de Redessa 1 es poden llogar per 99 euros al mes, els locals per 149 euros al mes i les naus industrials del polígon AgroReus per 199 euros al mes. Es tracta de promocions destinades a negocis emergents; en el cas de les naus industrials, el preu de prop de 200 euros al mes està limitat al primer any, durant el segon any les empreses compten amb una bonificació del 75 % i durant el tercer d'un 40 %.

 

Redessa segueix l'exemple de les polítiques d'Habitatge

Segons el regidor de l'àrea, el que s'ha fet per reimpulsar els espais municipals destinats a les empreses és el mateix que es va fer en el cas de l'habitatge municipal. «Fa dos anys, les promocions d'habitatge públic de la ciutat estaven pràcticament buides», recorda Marc Arza, i afegeix que es van prendre tres mesures. «Una, invertir en què els habitatges que estaven vells i rònecs estiguessin més modernitzats; dues, vam abaixar el preu de l'habitatge públic de la ciutat un 20 %; i tres, fer una campanya de difusió forta perquè la gent sabés que no són habitatges específicament per a famílies en situacions complicades o vulnerables, sinó que són habitatges per a tothom, i en un any i mig el vam omplir».

 

Aquestes són les línies de treball que, segons Arza, s'han seguit a Redessa. Des de l'empresa municipal expliquen que, tot i que els nous espais s'inauguraran d'aquí a una setmana i mitja, abans no comenci la campanya de difusió ja han registrat un increment del nombre de lloguers. «Jo crec que tancarem el mandat pràcticament amb plena ocupació de tots els espais que té Redessa, i n'estic molt content; tenim un equip que val un imperi», sentencia Arza.

 

El CEPID és un dels dos edificis del complex Redessa del polígon Tecnoparc | Isma Llanes

 

L'ocupació de Redessa 2 i del Tecnoparc

Els altres dos complexos de Redessa també entren dins les bones previsions del govern de Reus. Pel que fa a Redessa 2, el formen un total de vint naus industrials situades al polígon AgroReus i totes vint estan ocupades ara mateix. Un cas similar és el del Tecnoparc. Compta amb dos edificis, el primer, que acull firaReus i porta el mateix nom que el polígon, compta amb una ocupació superior al 90 %. El segon, situat just darrere amb el nom de Cepid, té més del 70 % dels espais llogats per empreses privades. El govern de Reus, de fet, estudia la possibilitat de construir un tercer edifici per seguir tenint oferta quan els dos primers quedin plens.

Comentaris