Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Dos dies per obrir les portes i descobrir els espais ocults de Reus

L’associació Espais Ocults celebra la quarta edició del Reus Ocult obrint al públic nou espais patrimonials que normalment estan tancats
Reus Ocult pretén descobrir aquells espais de la ciutat que resten amagats a simple vista. | Espais Ocults

 

Una porta que amaga un dels temples protestants més importants de la península Ibèrica, l'antiga porta de l'Ajuntament ara amagada, o el dipòsit d'aigua desconegut de l'Institut Pere Mata. Si no t’hi fixes, no els veus. Aquests són espais que poden passar desapercebuts molt fàcilment als ulls dels reusencs i reusenques. Són espais ocults a simple vista o bé són desconeguts perquè són particulars, però que en realitat amaguen una història i tenen un interès històric, cultural i patrimonial.

 

Fa quatre anys un grup de persones interessades en l’arquitectura, el patrimoni i la història van decidir posar llum sobre aquests llocs de Reus els quals queden amagats al primer cop d’ull, però que realment val la pena aturar-s'hi davant i observar-los. És l’Associació Espais Ocults, que aquest octubre celebra, per quart any, el Reus Ocult, un cap de setmana on una desena d’espais de Reus que normalment no estan oberts al públic, obren les seves portes i es donen a conèixer davant dels assistents curiosos. Són cases particulars, espais municipals tancats, són portes, xemeneies, façanes que potser han quedat enterrats sota la història i que ara l’associació vol posar en valor i mostrar a la ciutadania. 

 

Durant el pròxim cap de setmana del 6 i 7 d’octubre, excepcionalment es podran visitar de manera gratuïta llocs com la Xemeneia del Molí de la Vila, el dipòsit d’aigua de l’Institut Pere Mata, el Xalet Serra, el Barri Gaudí, el local dels Amics del Ferrocarril, el Cementiri General de Reus, el Mas Pintat, el Refugi del Mercadal i el Castell del Cambrer. Totes aquelles persones que vulguin conèixer una mica més sobre la ciutat de Reus i especialment aquells racons que queden amagats a simple vista, només cal que consultin el tríptic de l'edició d'aquest any, que s'acostin a l'edifici i esperar que es formi un grup de visitants. Les visites es realitzen contínuament i tenen una durada màxima de vint minuts. 

 

El logo d'Espais Ocults assenyala aquells llocs que s'han obert al públic excepcionalment durant el cap de setmana. | Espais Ocults

 

 

Que els reusencs estimin el patrimoni

Eliseu Bàrcena, voluntari d’Espais Ocults, explica a TarragonaDigital que Reus, com tantes altres ciutats, va viure una gran destrossa de patrimoni perquè la ciutat va créixer i edificis que estaven al centre van ser tirats a terra «amb total impunitat», com ara l'Hotel de Londres o el Campanaret. «Avui, a Reus, quan tu parles del Campanaret, la proporció de gent que sap a què fa referència ja és mínima, i arribarà un dia que ningú ho sabrà. Com segurament avui dia tots sabem on estava el Palace, però d'aquí una o dues generacions ningú ho sabrà, i aquesta toponímia també és patrimoni que s'ha perdut», explica Bàrcena.

 

Imatge d'una visita en l'edició de Reus Ocult del 2017. | Espais Ocults

 

Una de les voluntats d'Espais Ocults, i de Reus Ocult en particular, és ensenyar i divulgar tot aquest patrimoni, fins i tot aquell que de manera ordinària passa desapercebut. «Volem que, com a mínim, aquell patrimoni passi a formar part de l'imaginari de les persones de tal manera que l'acabin estimant i, algun dia, en cas de perill, protegir-lo perquè no desaparegui».

 

El patrimoni no és una càrrega

Reus Ocult també té la intenció de fer veure als privats que el fet que estiguin en un edifici singular no té perquè suposar una càrrega, sinó al contrari, i és que a nivell purament material també els beneficia. «Si avui la plaça del Prim tingués l'Hotel Londres, encara que a dins hi hagués un Zara, només amb la façana ja li donaria personalitat i identitat», explica Eliseu Bàrcena. 

 

Per exemple, el Lizarran està situat a la Casa Hom de Déu, una casa neogòtica fantàstica. «Si aconseguíssim que un privat tragués benefici d'aquest patrimoni en el qual està situat aquest negoci, aquest multiplica encara més, perquè no és només la tapa que et venc, sinó que és l'edifici», explica Eliseu Bàrcena. A més, el fet que una associació truqui a la porta de casa d'un propietari i li proposi que l'obri i l'ensenyi al públic, fa pujar l'autoestima tant al propietari com a la mateixa ciutat de Reus. Tot plegat es tracta d'una voluntat de revindicar tot el patrimoni de la ciutat de Reus, fent veure tant a propietaris com als ciutadans que una porta, un balcó, una façana, una xemeneia o un mas també és patrimoni que s'ha de valorar i protegir. 

  

El trident de Reus Ocult: voluntaris, particulars i públic

Les jornades de Reus Ocult s'aguanten sobre tres potes en què, si una falla, no pot funcionar. La primera són els voluntaris que ajuden a muntar el projecte i que tot vagi sobre rodes. La segona són els particulars, que són els que obren les portes de casa seva o de la seva propietat. I la tercera són els assistents que, sense la seva curiositat i les seves ganes de veure-ho, Reus Ocult no tindria sentit.

 

A l'hora de preparar les jornades de Reus Ocult, el primer pas és que els membres de l'associació proposin en una reunió els llocs que creuen que serien interessants de visitar i conèixer. Eliseu explica que com que el que uneix tots els membres d'Espais Ocults és ser xafarder i curiós, ja surt de dins fixar-se més del compte amb el patrimoni durant tot l'any, així que no es tracta d'una tasca complicada. A continuació, un cop escollits els indrets, és el torn de demanar als particulars que obrin les seves portes, una fase més complicada.  

 

Al Reus Ocult, particulars obren les portes de casa seva per mostrar-ne el valor patrimonial. | Espais Ocults

 

Des d'Espais Ocults volen destacar el gran mèrit que té que hi hagi persones que obrin les portes de casa seva durant tot un cap de setmana perquè hi passin, tranquil·lament, una mitjana de 400 persones. En algunes ocasions, els particulars al principi poden mostrar-se reticents a exposar casa seva o la seva propietat, però en molts casos acaben accedint en veure que val la pena ensenyar-ho si té un valor. En altres casos, però, Espais Ocults expliquen que sí que s'han trobat amb institucions o privats que no permeten que hi entrin visites.

 

Un cop el particular ha accedit a obrir les portes del lloc, el següent pas és documentar-lo, però fent-ho sobretot a un nivell divulgatiu, amb l'afany de mostrar als assistents allò destacable de l'espai sense que acabi sent cap estudi històric de cada edifici. És més important que es quedin amb la història que hi ha al darrere o simplement que sàpiguen que aquell element amb interès patrimonial existeix, més que recordar la data concreta en què va ser edificat. L'últim pas és la captació de voluntaris —i socis— per tal que les jornades de Reus Ocult puguin ser possibles. Els voluntaris s'encarreguen de coordinar les visites per tal que siguin ordenades, així com d'explicar i guiar els diferents grups que es troben visitant l'espai. 

 

Redescobrint les portes

L'Eliseu Bàrcena és un dels voluntaris que conduirà una de les noves rutes de portes d'enguany. | Judit Sabaté

 

Aquest any, Espais Ocults, a banda d’obrir les portes dels edificis, també han volgut redescobrir-les com a elements singulars, organitzant quatre rutes centrades només en les portes i la història que amaguen. Sota el títol ‘T’importa? T’acompanyo’ la voluntat d’aquestes rutes és conèixer i reivindicar les portes per la seva presència tan necessària com desapercebuda. «La porta és un element bàsic de l'arquitectura. Accedim als edificis per la porta, però no només a nivell físic, sinó fins i tot també a nivell metafòric. Quan obres i tanques la porta algú, és un símbol molt important. Tothom quan marxa o entra a casa, obre i tanca la porta, però malgrat ser tan important, és un element que passa desapercebut, perquè quan ja l'has passat, ja s'ha acabat la seva funció —a no ser que sigui una porta monumental–», explica Eliseu Bàrcena.

 

Aquestes rutes, doncs, estan pensades per veure portes en les quals probablement ningú s'ha fixat perquè arquitectònicament no criden l'atenció, però que al darrere tenen tota una història, com ara una porta que aparentment no té cap valor artístic, però que un cop travesses el llindar amaga un dels temples protestants més antics de la península Ibèrica. 

Comentaris