Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ATENCIÓ

Detenen quatre persones a Tarragona per robatoris amb força a interior de vehicles

Un estudi recent de la URV constata la desigualtat econòmica entre homes i dones

Gairebé la meitat de les dones de Catalunya es trobaria en risc de pobresa sense els ingressos de la seva parella | En el cas dels homes, l'amenaça es redueix a la meitat
La desigualtat econòmica per gèneres s'accentua a partir de la maternitat | Angel Ullate

 

La lluita del moviment feminista té per objectiu aconseguir una igualtat real entre gèneres, en el sentit més ampli de la paraula: igualtat de drets, econòmica, social, laboral, d’oportunitats... Rebutjar tota dissonància que respongui a raons de gènere; això és feminisme. «És renunciar a una relació entre sexes basada en el poder, la subordinació o la dependència», defineix la directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, Inma Pastor.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Un estudi recent de la Rovira i Virgili posa l’accent en l’autosuficiència econòmica com a principi bàsic per assolir aquesta relació d’igualtat. Els doctors en Sociologia —i professors de la universitat tarragonina— Àngel Belzunegui i Francesc Valls parteixen de la base que no tots els indicadors de desigualtat són sensibles a la qüestió de gènere, fet que dificulta la seva eficiència.

 

El 50% de les dones catalanes es veurien en risc de pobresa sense els ingressos de la seva parella

 

«El mercat de treball, la institució familiar i el model de protecció social se sustenten, encara, en una evident desigualtat de gènere», apunta Valls. L’estudi pretén fer una radiografia de la realitat econòmica actual, diferenciada per gèneres. «Les dades oficials reflecteixen que ambdós sexes parteixen de la mateixa base quant al risc de pobresa, però no és així», expressa el coautor de la recerca.

 

Segons la metodologia vigent, les dades sobre pobresa a Catalunya calculen els ingressos acumulats a cada llar, i avaluen el seu risc de pobresa de manera conjunta. «Vam detectar una mancança important, perquè una llar mai és homogènia», adverteix el doctor Valls. I és per això que van decidir crear un altre model que «complementi les dades oficials, que són només parcials», exposa.

 

Les dades oficials sobre pobresa es calculen per blocs familiars, i no de manera individual

 

Moltes dones assumeixen la responsabilitat del benestar familiar | Angel Ullate

 

Aquest model dissenyat per Valls i Belzunegui separa els ingressos de cada parella: a cadascú li compta el que és seu. «Partim d’una premissa d’independència econòmica i benestar material propi», desgrana. És a dir, calcular i exposar la realitat econòmica de cadascú, com si visqués sol i només amb els seus ingressos. En cas de prendre aquesta decisió, què es trobarien?

 

«Si ens fem aquesta pregunta, es disparen les diferències entre homes i dones», assevera el Francesc: gairebé el 50% de les dones de Catalunya es trobarien ara mateix sota el llindar de la pobresa. L’estudi se centra només en les dones majors de 16 anys que ja no estan estudiant. És a dir, les dones en disposició de treballar o de rebre una prestació per jubilació. «Ens alarma que el percentatge sigui tan elevat: constatem una desigualtat latent que fins ara era invisible en les dades oficials», valora un dels autors de l’estudi. En el cas dels homes, aquest risc de pobresa en solitari afectaria gairebé el 25%. La meitat.

 

Gairebé la meitat de les dones catalanes rep uns ingressos anuals inferiors al llindar de pobresa

 

«Això ens indica que moltíssimes dones, econòmicament, depenen de manera directa de la seva parella», conclou Francesc Valls. «I això minva el seu poder de decisió, la seva capacitat de viure de manera autònoma i, directament, les situa en clara desigualtat d’oportunitats», afegeix. Aquestes conclusions serien impossibles d’extreure només amb les dades oficials facilitades per l’INE o l’Idescat.

 

«Basant-nos en els ingressos individuals de cadascú, elles es trobarien en risc de pobresa amb molta més freqüència», alerta Valls. Inma Pastor també fa una lectura molt clara de la recerca: «El sou que reben tantes dones no els suposa cap garantia per a viure de manera autònoma». Les causes que empenyen a aquesta situació també són molt diverses.

 

Francesc Valls: «El nostre model de societat penalitza i desprotegeix les dones»

 

Enganxines feministes reivindicatives al Campus Catalunya de la URV | Angel Ullate

 

«El nostre model social penalitza i desprotegeix les dones econòmicament», exposa, contundent, Francesc Valls. Les feines de la llar o els contractes a temps parcial no poden competir en igualtat de condicions. «Les dones dediquen més temps que els homes a les tasques de la llar o a cuidar la família, i això impedeix que puguin progressar en el mercat laboral al mateix ritme que ells», arrodoneix el sociòleg reusenc de la URV.

 

Segons Valls, elles assumeixen el rol de gestores del benestar familiar, mentre que ells encara carreguen amb la motxilla de sustentador econòmic principal. «Això implica una situació de greu desigualtat dins la parella», es referma. «El nostre sistema valora molt el treball productiu d’ells, i menysvalora les tasques de moltes dones», sentencia.

 

«La desigualtat econòmica genera unes relacions de poder desiguals dins la parella»

 

La depenència econòmica implica, de base, un context d'inferioritat de condicions i oportunitats. «L'any 2019, encara es generen unes relacions de poder desiguals entre homes i dones: fins i tot en la mateixa parella, i sovint de manera implícita», etziba a partir del seu estudi social i econòmic.

 

«El 50% de les dones catalanes no tenen autonomia per afrontar, si així ho desitgen, la vida en solitari», formula d’altra manera. «No, encara no partim d’una base igualitària i no ens trobem davant les mateixes oportunitats a la vida», resol Valls.

 

Inma Pastor: «La posició social de les dones encara és de subordinació, i no d'igualtat»

 

L'activitat laboral de les dones troba més dificultats a la llarga | Angel Ullate

 

La directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV es mostra preocupada. «La posició de les dones encara és subordinada i complementària; i no és d’igual a igual», assevera. Pastor creu que «les dones assumeixen majoritàriament un bloc de feines no remunerades, però imprescindibles», com és la cura dels fills o de la llar, i explica que això «és una condemna que encara arrosseguen».

 

«Les diferències entre gèneres s’accentuen a partir de la maternitat», coincideixen. L’entrada al món laboral no mostra greus dissonàncies entre homes i dones. La progressió des del punt en què moltes parelles tenen fills, sí. «Ells encara són generalment reticents a fer renúncies, i elles assumeixen la responsabilitat», exposen.

 

«La transformació feminista és lenta, però irreversible»

 

La necessitat de clamar per la igualtat no es limita a fets que salten a la vista com la bretxa salarial, la violència masclista o els sostres de vidre. No només. «La igualtat és un principi irrenunciable, també des de les lluites invisibles», demana Pastor.

 

Pastor i Valls ho confien tot a l’educació dels més petits i les més petites. «Educar amb perspectiva de gènere», proposen, en una lectura a llarg termini del partit. Inma Pastor repassa els darrers informes de l’observatori. «La realitat feminista està canviant de manera molt lenta», assevera. «Però aquesta transformació és ja irreversible», sentencia.

 

També et pot interessar

Comentaris