Les festes de barri, entre la burocràcia de l’administració i millorar la convivència entre veïns

Les associacions de veïns de Tarragona avancen que enguany les «subvencions s’han cobrat bé» | A Reus, aposten per festes amb actes «altruistes»
Imatge de la carretillada del Ball de Diables de Reus durant les festes del barri del Carme. | Jordi Olària Gras

 

L’estiu és sinònim de vacances, de temps d’oci, de dies llargs i nits curtes. Les ciutats ofereixen, a aquells que passen aquests mesos entre l’asfalt calent dels carrers i la cerca d’una terrassa a l’ombra, una opció d’oci que es podria considerar com una variant de les festes de poble: les festes de barri.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Aquestes trobades, gairebé sempre en cap de setmana, serveixen, com explica Josep Machado, president de l’Associació de Veïns del barri del Carme de Reus per «millorar la convivència al barri, fer germanor dins un clima de solidaritat, implicant a tots els veïns».

 

Ara bé, també s’ha de tenir en compte, segons apunta Carme Solé, de l’Associació de Veïns Maria Cristina de Tarragona, una de les festes de barri històriques de la capital, que «costa molt que els nous veïns s’integrin, tot plegat és una mica complicat».

 

«No sabem per què és tan fàcil organitzar Santa Tecla i tan difícil una festa de barri»

Alfonso López, president de l’Associació de Veïns Buenos Aires i president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), explica a TarragonaDigital que no entén «per què és tan difícil organitzar una festa de barri». «Cada vegada demanen més permisos i ens parlen de més normativa i, la veritat, és que no sabem per què és tan fàcil organitzar Santa Tecla o Sant Magí i tan difícil una festa de barri. Hauria de ser més fàcil» clou López.

 

Parlem amb Alfonso López per què és el màxim responsable d’una de les tres federacions de veïns de la ciutat, la que aglutina més associacions. Li preguntem quina tasca fan, des de la FAVT, per donar suport a les diferents festes de barri i ens posa d’exemple el fet que «una associació havia presentat la documentació fora de termini i ens van demanar ajuda. Ens vam reunir amb el regidor responsable i ho vam poder solucionar però no pot ser que sigui tan difícil per nosaltres, que som gent treballadora, organitzar una festa»

 

López també apunta que enguany, a diferència de l’any passat, han cobrat les subvencions «bé».

 

«La gent del barri sent molt pròximes les festes»

Imatge d'arxiu d'un acte de les festes del barri de Maria Cristina, a Tarragona | TarragonaDigital

 

Una de les festes que es poden considerar històriques a Tarragona són les del barri de Maria Cristina. Carme Solé és membre de l’associació de veïns, organitzadors d’aquests tres dies, (26,27 i 28 de juliol), d’activitats al carrer.

 

«Nosaltres sempre volem que la gent surti al carrer» diu Solé. «Ara bé, organitzar tot això és una mica drama». Els motius d’aquest «drama»? «Costa que els nous veïns s’integrin; la gestió dels papers és molt pesada i ens movem amb pressupostos molt ajustats perquè la subvenció municipal ens ha de servir per al manteniment del local, per les assegurances de les festes...Necessitem ajuda, sens dubte» explica Carme Solé.

 

Solé recorda que «la nostra festa va estar desapareguda durant molts anys. Guardem algun programa d’actes de l’any 1949, o 1950, però després fins als 80 no es va recuperar i avui tenim el repte de trobar gent jove que vulgui agafar el relleu». 

 

La voluntat de mantenir festes tradicionals, festes que esquivin els grans actes, i serveixin «per millorar la convivència al barri» es troba també a Reus.

 

«Volem generar germanor implicant a tots els veïns»

A Reus els barris també estan en plena activitat festiva organitzant les seves festes que es fan cada setmana a diferents zones de la ciutat. Justament aquesta setmana han sigut les del barri del Carme i el president de l'Associació de Veïns del barri del Carme, Josep Machado, explica que «els membres de la junta fem diverses reunions, on cada membre fa propostes diferents, i setmanes abans s'aproven els actes i posem data».

 

Les festes de barri s'acostumen a nodrir per col·laboracions, la quota anual dels socis de l'entitat veïnal i les subvencions que atorga l'Ajuntament de Reus per realitzar les activitats. En relació al barri del Carme, la majoria d'elements que han participat «ho han fet de manera altruista, excepte els músics», detalla Machado. A més aposten per un model cultural i per a tots els públics.

 

Gegants dels barris de Reus prenent part en les festes del Carme aquesta mateixa setmana. | Jordi Olària Gras

 

Aquesta mena de festes són una excusa per compartir estones entre el veïnatge, tal com explica el president de l'Associació de Veïns del barri del Carme, «nosaltres volem millorar la convivència al barri, fer germanor i crear un clima de solidaritat implicant a tots els veïns». En aquest aspecte s'ha notat un auge en la participació dels veïns, ja que en comparació a altres edicions les festes no eren tan participatives.

 

«Busquem més una festa que s’assembli a les tradicionals»

Un exemple diferent de festes és la que es realitza al barri Santa Anna, al centre de la ciutat on els actes estan organitzats pels comerciants i entitats de la zona. Al barri de Santa no hi ha associació de veïns organitzada, per aquest motiu diversos establiments i locals van decidir unir-se per crear l'Associació d'Amics del Barri Santa Anna a Reus (AABSAR) i organitzar les festes de barri.

 

D'aquí a una setmana són les festes de Santa Anna i els membres de l'AABSAR fa mesos que s'organitzen per preparar quatre dies d'activitat pels carrers del barri. El representant de l'entitat, Néstor Muñoz, comenta que «les activitats que s'organitzen sempre són d'un caire cultural a través d'entitats o particulars dels establiments». En aquest àmbit explica que «busquem més una festa que s'assemblin a les tradicionals, sense concerts massificats ni actes etílics».