INVITACIÓ:

Et convidem al nou grup oficial de Facebook de TarragonaDigital on comentarem l'actualitat de TGN entre tots. APUNTEU-VOS CLICANT AQUÍ!

Els experts de la URV analitzen l'explosió i descarten l'emergència tòxica

Catedràtics d'Enginyeria Química de la URV qualifiquen l'explosió i la projecció dels fragments del reactor d'IQOXE com a «insòlita»

 

L'explosió del greu accident químic a Tarragona. | Àngel Ullate

Gairebé vint-i-quatre hores després de l'explosió a la planta química IQOXE de la Canonja es comencen a aclarir els fets i els riscos reals a què la població tarragonina va estar exposada. A TarragonaDigital ens hem posat en contacte amb experts de diversos departaments de la Universitat Rovira i Virgili per poder comprendre millor la naturalesa del compost que va esclatar, l'òxid d'etilè, i les consequêncies de la seva deflagració. Totes les fonts tècniques consultades coincideixen en descartar el risc d'intoxicació i centrar la gravetat de l'accident en l'explosió. Un cop assegurada la qualitat de l'aire, de fet, és com si una bomba hagués caigut al mig del Camp.

 

Segons Xavier Farriol, catedràtic d'Enginyeria Química i investigador del grup de recerca BIO-Core, l'actuació dels Bombers i dels serveis d'emergència va ser la idònia. Des del moment que es va saber el producte que havia provocat l'explosió, es va entendre que el risc tòxic era mínim mentre el propilè estés en combustió. L'incendi controlat, doncs, era la garantia de què el producte, altament inflamable però només nociu en altes dosis i exposicions, no afectés la població. Farriol opina que s'hauria hagut de comunicar amb més eficiència que les mesures adoptades pels Bombers eren les adequades per tranquil·litzar les queixes dels veïns i els alcaldes més propers, com els de Vila-seca i la Canonja.

Sense risc de núvol tòxic

Del mateix parer és la Degana de la Facultat de Química, Yolanda Cesteros que, tot lamentant els ferits i els morts, treu ferro a la perillositat intrínseca del compost que es fabricava a IQOXE. Per tal d'analitzar els riscos d'aquesta producció, ens remet al catedràtic de Química Orgànica de la mateixa URV Joan Carles Ronda. El professor ens explica que l'òxid d'etilè és un producte habitual als laboratoris i a les plantes de producció, i que a IQOXE es fabrica per obtenir anticongelant per a vehicles. De fet, apunta a que l'explosió es va poder originar o bé al reactor que produïa l'òxid d'etilè en sí o en el que el transformava en aquest derivat comercial, ja que l'empresa es dedica a tots dos productes.

 

Ronda, però, discrepa d'algunes informacions que parlen de l'òxid d'etilè com a un producte de gran toxicitat. Reconeix que és nociu per als humans, però només en altes concentracions i després de llargs períodes d'exposició. En aquestes circumstàncies pot produir efectes narcòtics, nàusees i malestar, però no és el cas d'aquest accident, on hi va haver una explosió i tot el gas està en combustió de manera que es descompon i destrueix. Aquesta combustió no és del tot inocua, perquè produeix majoritàriament diòxid de carboni però també altres substàncies provinents dels materials diversos que es troben un una planta industrial i que també es van veure afectats.

Troben metralla pesant de l'empresa química IQOXE | EFE/Susanna Sáez

Descartat doncs, el risc de de núvol tòxic —al qual la població no va estar exposada en cap moment— la gravetat extrema de l'accident cal analitzar-la des de la potència de la deflagració. De fet, Joan Carles Ronda assenyala que la gran característica de l'òxid d'etilè és que és extremament inflamable i volàtil. És una substància que s'emmagatzema en estat líquid i que entra en estat d'ebullició a només 10º de temperatura. La seva explosió és comparable a la del butà o la benzina. Les investigacions que es duguin a terme a partir d'ara hauran d'explicar què va fallar exactament. A falta d'aquests detalls, però, les preguntes importants que cal fer-se ara són les següents.

Les grans preguntes sobre l'explosió d'IQOXE

On es va originar l'explosió? Hi ha dues hipòtesis principals. La primera apunta al reactor on es fabrica l'òxid d'etilè i la segona en un segon reactor que el transforma, com dèiem més amunt, en un producte derivat. En qualsevol cas, la primera explosió hauria provocat la segona, en cadena, i la metralla —vàlvules, brides, xapes i altres fragments d'acer— hauria pogut provenir de qualsevol dels dos.

 

Per què es va produir l'explosió? Serà el més difícil d'esbrinar. Els protocols de fabricació d'aquest tipus de tancs de reacció i emmagatzematge són estrictes i estan monitoritzats per estàndards de la Unió Europea. Si fos un error de fabricació del dipòsit hauria hagut de superar molts controls de qualitat. No és impossible però no sembla l'explicació més lògica. Tot sembla apuntar a una errada tècnica o humana. La hipòtesi amb que es treballa hores d'ara és un excés o un defecte en la pressió del continent. Això pot ser degut a un caragol mal collat o a una tapa massa apretada, però no és probable que es pugui dictaminar amb precisió. 

 

És possible que una xapa d'una tona pugui volar tres quilòmetres? En això, tots els experts consultats coincideixen en què és completament excepcional i insòlit, analitzats altres casos d'explosions similars, però que la realitat demostra que és possible. Les últimes hores hana anat apareixent fragments del reactor i plaques d'acer de diverses mides per tot el voltant de la planta, en un radi de fins a cinc quilòmetres. Com si fos la metralla d'una bomba, l'onada expansiva només s'ha endut la vida de Sergio Millán, però hauria pogut ser molt pitjor si qualsevol d'aquests frragments projectats que han destruit paviments, murs i alguns vehicles hagués impactat en alguna altra persona o via pública.

La planxa d'acer trobada dins de l'edifici de Torreforta. | Mossos d'Esquadra

La placa trobada a Torreforta que va enfonsar el pis de Millán fa més d'un metre quadrat i trenta mil·limetres de gruix. Pesa més d'una tona. També caldrà estudiar la trajectòria parabòlica que va fer fins a penetrar a l'edifici. El professor Ronda parla del reactor d'òxid d'etilè com a una olla a pressió o una cafetera. La vàlvula de seguretat va fallar i va concentrar una gran força contiguda que va originar els estralls posteriors, impactant com una bola de foc contra el mur del bloc de pisos. S'ha dit que podria ser una tapa del mateix reactor, però no sembla que ho sigui, ja que són peces d'acer rodones.

 

Què cal fer ara? El que s'ha fet fins ara. Deixar que cremi tot el producte i que purguin les canonades adjacents, per assegurar-se que el gas no es propagui fora de la planta, refredant la zona preferentment amb nitrògen o monitors d'aigua constant. Això controlarà qualsevol risc que es pugui derivar de la situació.

 

Es pot tornar a repetir un accident d'aquestes característiques? Sí. Malgrat l'excepcionalitat del cas i de l'explosió, el risc zero en la manipulació d'aquesta mena de productes no existeix. L'únic que es pot fer és depurar les responsabilitats corresponents i reforçar els protocols de seguretat segons es derivi de les conclusions dels informes.

 

 

Més notícies de la categoria Successos