Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ATENCIÓ

Els transportistes mantenen les marxes lentes pel 5 de desembre

Les argentines Miau Trío arriben a Tarragona per primera vegada

Jazz, alegria i cançons, el grup de Buenos Aires actuarà dijous, 27 de setembre, a la Sala Trono
Les argentines Miau Trío actuaran aquest dijous, 27 de setembre, a la Sala Trono | Rocío Frigerio

Inexplicables, difícils de definir, Miau Trío és un grup únic i atípic que, per conèixer-lo i gaudir-lo de veritat, s’ha de viure en pròpia pell.

 

Són dones, argentines, i fan un jazz inspirat ben bé en la dècada del 1930, amb un toc fresc i personal. Modernes, actuals, compromeses amb l’entorn i la societat, veuen dels estils i les influències musicals més diverses. I de l’humor, molt d’humor.

 

Un trio format per la Rocío Iturralde (veu, castanyoles i ukulele); la Rocío Katz (veu, guitarra i melòdica) i la Mariana Michi (veu i quatre veneçolà); tres al·lèrgiques als gats que estimen els felins tant com la música, el seu oxigen, el seu hàbitat natural on, entre veus i harmonies, s’hi senten còmodes i infinitament felices.

 

S’han fet un nom a casa, a la llunyana Argentina i a la veïna Uruguai, entre sales de concerts, grans teatres i petits espais, recorrent el seu vast país amunt i avall, amb el cant a la motxilla i l’alegria com a bandera.

 

 

Des de Buenos Aires, Miau Trío arriba a Catalunya per primera vegada

Ara, amb la tardor, creuen l’Atlàntic per primer cop i desembarquen a Catalunya, en una gira que les durà, durant setze dies, a tombar per Cardedeu, Lleida, Cambrils, Mataró, Barcelona, Vic, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat i Lleida.

 

Precisament, aquest dijous seran a Tarragona, i pujaran a l’escenari de la Sala Trono Armanyà —a partir de dos quarts de nou del vespre— en una gran ocasió per trobar-les, descobrir-les i passar un gran moment.

 

Les volem conèixer i a TarragonaDigital hem parlat amb elles. Més concretament, amb la Rocío Iturralde, perquè ens expliqui qui són i què fan, i com es presenta aquesta gran gira que tot just comença.

 

 

Ja heu començat la gira per Catalunya. Com ho esteu vivint?

Estem summament emocionades, és la primera vegada que viatgem a Europa i realment és un somni portar la nostra música fins aquí. Hi hem arribat separades, en diferents avions, i ens hem trobat a Barcelona. Ja hem fet dos concerts, a Cardedeu i Lleida, que han estat increïbles, i tot plegat està sent molt divertit i emocionant.

 

 

Teniu pensat compartir amb col·legues, músics locals, algun concert?

La veritat, encara no hem parlat sobre compartir escenari amb d’altres músics, amics d’aquí. Acostumem a improvisar molt, potser coneixem algun col·lega tarragoní als camerinos i el convidem a tocar amb nosaltres minuts abans de sortir.

 

 

«Aconseguim un so homogeni, com si les tres fóssim un sol instrument»

Com definiríeu el so del trio i com va anar evolucionant, des dels inicis, fins a l’actualitat?

Cantem les tres al voltant d’un micròfon, imitant el so que s’estilava als anys trena del segle passat i, d’aquesta manera, aconseguim un so homogeni, com si les tres fóssim un sol instrument. També toquem la guitarra, l’ukulele, el quatre veneçolà, la melòdica, castanyoles i trompeta vocal. Anem intercanviant-nos els instruments depenent de les cançons.

 

 

Repassem la vostra discografia. Què ens podeu explicar del disc ‘Miau’ i dels senzills ‘Tarde Baby’ i ‘Ácaro’?

Vam enregistrar el nostre primer disc, ‘Miau’, el 2015, i es va esgotar en sis mesos. Estem molt contentes d’explicar-vos que hem fet una reedició del disc, amb dos ‘bonus track’ gravats amb uns micròfons anomenats ‘holofonics’, i els vendrem als nostres concerts.

 

El senzill ‘Tarde Baby’ és una composició que vam fer per a una sèrie de l’actriu, comediant i escriptora argentina Malena Pichot, que porta el mateix nom, i ‘Ácaro’ va ser la nostra primera composició en equip.

 

Tenim molt de repertori nou que podeu anar escoltant a YouTube, a Spotify... per cantar-les i ballar-les amb nosaltres als concerts de la gira.

 

 

«La situació és difícil a l'Argentina, s'està deixant de banda la cultura»

Com veieu l’escena musical a l’Argentina, al vostre país? Què us agrada i què no?

L’escena musical a l’Argentina és molt diversa i bella. Hi ha moltes bandes i solistes nous començant i tots tenim moltes ganes de mostrar la nostra música i compartir-la amb la gent i els col·legues.

 

Ara mateix, la situació és difícil a l’Argentina, s’està deixant de banda la cultura i això representa un sobreesforç per poder tocar en directe. Molts dels llocs, sales de concerts i espais estan sent clausurats un munt de vegades per causes diverses.

 

 

Més enllà d’aquesta gira per Catalunya, quins plans teniu de cara al futur? Hi haurà disc nou, teniu alguna cosa pensada?

Aquest any ens hem dedicat molt a compondre, arreglar les cançons i viatjar molt. Llancem aquesta ‘Reedición Espacial’ del disc aquí a Catalunya i això ens omple de felicitat, perquè fa molt que no tenim discos en format físic.

 

A més, tenim moltes ganes de començar la preproducció d’un disc nou cap al gener o febrer de 2019, ens fa molta il·lusió.

 

«Som peces clau d'un trencaclosques que hem creat juntes»

Què aporta cada integrant al trio?

Ens coneixem i treballem juntes des de ja fa quatre anys, ens vam fer amigues i germanes durant del procés de creació i enregistrament del disc ‘Miau’, i la realitat és que som un gran equip.

 

Les tres componem, toquem diversos instruments i hem après a endevinar els moviments de l’altra abans que digui alguna cosa. Som peces clau del trencaclosques que hem creat juntes.

 

 

Què us va portar a ajuntar els vostres camins?

La Rocío Katz i jo, la Rocío Iturralde, ens vam conèixer en una festa d'aniversari i vam decidir fer música. Vam provar diversos estils, fins que vam trobar el jazz de la dècada del 1930. La Rocío Katz estava estudiant entrenament auditiu amb la Mariana Michi, que es va incorporar al projecte i, des de llavors, sense haver-ho planejat massa, el grup funciona i segueix. Ja fa més de quatre anys que estem juntes.

 

 

Què és el millor i el pitjor que us ha passat com a grup durant aquests quatre anys?

Que difícil! El millor que ens ha passat és haver començat a compondre juntes, arribar a cantar en escenaris amb els quals havíem somiat moltes vegades, conèixer i compartir concerts amb molts col·legues músics que admirem.

 

El pitjor sempre són els moments d’estrès, les gires i concerts cancel·lats a últim moment per problemes dels ajuntaments o per clausures, i potser les males ratxes de la salut, haver de cantar sense veu, amb febre...

 

 

«La música és el nostre oxigen»

Què és la música per a vosaltres?

La música és el nostre oxigen. És part de nosaltres.

 

 

Què espereu de Miau Trío?

Esperem seguir creixent i aprenent juntes. Estem molt il·lusionades amb portar la nostra música a Tarragona i a Catalunya i creiem que serà una experiència immensa.

Comentaris