Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Muhhanad Al Mahaini: de la guerra de Síria a estudiar Arquitectura a la Universitat Rovira i Virgili

El gener de 2016 va deixar casa seva, la família i els estudis a Damasc per marxar cap al Líban. Gairebé tres anys després, la seva vida ha canviat radicalment gràcies a un programa d'ajudes impulsat per la Generalitat
Muhhanad Al Mahaini somriu al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. | TarragonaDigital

 

La sort va trucar a la seva porta. Muhhanad Al Mahaini (Damasc, 4 de d'octubre de 1995) ha passat de Síria a Tarragona en només dos anys. O dit d'altra manera, de veure la guerra al costat de casa a viure en «una ciutat tranquil·la, molt bonica i plena de gent encantadora». Aquesta és la primera impressió d'un jove que ha reprès els seus estudis —la guerra el va obligar a marxar al Líban, on no va poder entrar a la universitat— després de gairebé tres anys i que ara cursa Arquitectura a la Universitat Rovira i Virgili. «Em sento molt afortunat. Aquesta entrevista és una manera d'agrair a Tarragona i a Catalunya el que ha fet per mi», declara somrient. 

 

Al Mahaini és un dels 19 estudiants que ha entrat a formar part del programa d'ajudes als refugiats engegat per la Generalitat de Catalunya —en col·laboració amb les universitats catalanes i Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR)—. L'objectiu d'aquest projecte és donar continuïtat als estudis que aquestes 19 persones van haver d'interrompre per la guerra. I Al Mahaini ho està fent a Tarragona, on va arribar fa un mes. 

 

«Ser jove a Síria vol dir córrer perill»

Amb 23 anys acabats de complir, Muhhanad està «complint un somni». Va haver de marxar de Damasc perquè «encara que casa meva es trobava en una zona més o menys segura, el conflicte militar no ha acabat», i afegeix: «Ser jove a Síria vol dir córrer perill». Atemorit per la possibilitat de ser reclutat en un bàndol o altre, Al Mahaini va agafar les maletes i es va desplaçar fins al Líban.

 

La seva situació no va millorar. «El Líban és un país molt difícil pels refugiats», explica. Més de dos milions de sirians hi han arribat en els últims anys per protegir-se del terror de la guerra. Es tracta d'una xifra molt elevada, si es té en compte que la població del Líban és d'uns quatre milions. «El racisme imperava en la societat, però també vaig conèixer gent molt bona durant el temps que hi vaig ser. Tenen tots els meus respectes», manifesta Al Mahaini. 

 

Estudis interromputs durant dos anys al Líban

Al Líban hi va passar prop de dos anys. En repetides ocasions va intentar entrar a la universitat pública per seguir amb els estudis d'Enginyeria de Telecomunicacions, però no ho va aconseguir. «Els requisits eren molt durs i, a més, els estrangers havíem de pagar 600 dòlars per semestre si volíem estudiar», explica.

 

Pels sirians, accedir a una universitat pública era una gesta gairebé impossible. Muhhaned, lluny de rendir-se, va decidir intentar-ho a la universitat privada. El preu dels estudis era altíssim: 80 dòlars per crèdit. Una assignatura de sis crèdits li hauria costat gairebé 500 dòlars. «Em vaig posar a treballar per intentar pagar-me la matrícula», relata. La seva família no el podia ajudar perquè «la vida a Síria és molt difícil econòmicament, per molt que estiguin vivint a una zona segura».

 

Durant molts mesos va estar treballant com a dissenyador gràfic per una empresa libanesa. «El salari era bo perquè hi dedicava moltes hores», explica. Tot i això, viure al Líban «és car» i amb els diners que guanyava s'havia de pagar el pis i menjar. «Quan va arribar el moment de matricular-me, vaig veure que amb el que havia estalviat no era suficient», recorda. 

 

D'una petició a Facebook a agafar un vol cap a Barcelona

La sort d'Al Mahaini va començar a canviar quan, navegant per Facebook, va trobar una oferta de la Generalitat de Catalunya per estudiar al país. Això va ser el mes de desembre de 2017. «Quan vaig rebre la resposta del govern, on deien que m'acceptaven, vaig ser molt feliç», narra el Muhhaned. Setmanes més tard va fer un examen, encara al Líban, i va intentar aprendre espanyol amb un curs per Internet, però «havia de treballar per poder viure fins que vingués i no tenia massa temps». 

 

El mes de setembre d'aquest any, Muhhanad Al Mahaini va arribar a Barcelona per primera vegada. Des d'allà, va venir a Tarragona, on «han cuidat al més mínim detall que tot estigués bé». Ara, compta amb un professor que l'acompanya en aquesta nova etapa, a qui Muhhaned li té una gran estima perquè «m'ha ajudat en tot i s'ha preocupat moltíssim perquè els tràmits administratius s'acceleressin».

 

Aprendre per tornar a Síria i aplicar els coneixements

La setmana passada va començar les classes a la Facultat d'Arquitectura, on «els meus companys m'han rebut molt bé i on m'ajuden amb l'idioma fins que aprengui català». De fet, ja porta vuit classes de llengua catalana i comença a dir algunes paraules. Al Mahaini mira al futur amb «esperança» i «il·lusió» i assegura que, «si quan acabi la carrera la situació a Síria és adequada, hi tornaré».

 

El desig d'en Muhhanad és poder tornar a la seva terra per «aplicar els coneixements que aprendré aquí, perquè seran molt valuosos per tornar a convertir Síria en el que era abans». Si la guerra continua, però, té clar que Tarragona és una bona ciutat per començar una nova vida. «Tarragona és una bona ciutat perquè sigui la meva ciutat», diu. Així doncs, benvingut a Tarragona, Muhhanad

 

 

Comentaris