Arriba a Tarragona l'exposició inèdita de Robert Capa amb totes les imatges en color

Està formada per 140 fotografies i 62 documents i descobreix el vessant més desconegut del famós fotoperiodista

 

L'exposició «Robert Capa en color» descobreix el vessant més desconeguda del famós fotoperiodista. | TarragonaDigital

 

Tarragona comptarà, fins al 21 de juliol, amb una exposició inèdita: «Robert Capa en color». La mostra, formada per 140 fotografies i 62 documents, descobreix el vessant més desconeguda del fotoperiodista bèl·lic més important de tots els temps. Les seves imatges en blanc i negre han estat reconegudes mundialment, però l'obra de Capa en color s'ha mantingut gairebé amagada fins a l'era digital. Retrats de personatges com Picasso o Humphrey Bogart, reportatges sobre l'URSS o la costa francesa i finalment fotografies de la guerra d'Indoxina —on va morir per l'explosió d'una mina antipersones— formen part d'una exposició que ja ha passat per Buenos Aires, Madrid o Budapest. 

 

 

«Rober Capa en color», una dimensió desconeguda

«Ningú no s'havia imaginat que Robert Capa també feia fotos en color, per això va néixer aquesta exposició». Eren les paraules de la comissària de la mostra, la conservadora de l'Internacional Center of Photography de Nova York, Cynthia Young. Limitacions tècniques, prejudicis professionals i diferència temàtica entre el color i el blanc i negre van provocar que les imatges en color de Capa romanguessin gairebé amagades. 

 

Capa va començar a fotografiar en color l'any 1936, «però a tall d'experiment». No va ser fins a l'any 1941 que ho va fer de manera recurrent. «Des d'aleshores fins a la seva mort, sempre anava amb dues o més càmeres», relata Young. Tres aspectes van provocar, però, que les imatges en blanc i negre sempre apareguessin a les revistes i les publicacions. 

 

La comissària Cynthia Young explica els secrets de «Robert Capa en color» a Tarragona. | TarragonaDigital

 

La dificultat per imprimir les fotografies i mantenir el color original era el primer dels motius pels quals les imatges en color no eren recurrents. En cas que es poguessin aconseguir amb un resultat brillant, però, entrava en joc el segon factor: les fotografies en color no tenien rellevància, «eren poc serioses, relacionades amb la moda del moment i no amb el fotoperiodisme», explica Young.

 

L'últim dels motius té a veure amb la temàtica. «L'obra en color tracta temàtiques de postguerra, d'exuberància, bellesa i riquesa», diu Young, i recalca que «els fotoperiodistes es van haver de reinventar per seguir vivint i fotografiant en una altra era». Capa, per exemple, es va reinventar amb reportatges de rodatges de cinema, d'anàlisi social de la classe alta a París o Roma i també amb retrats. 

 

Fotografies de la mostra «Robert Capa en color» on el fotògraf va capturar instants de rodatges de cinema. | TarragonaDigital
 

Els últims viatges de Robert Capa, a l'exposició de Tarragona

La mostra «Robert Capa en color» que es podrà visitar al CaixaFòrum de Tarragona fins al 21 de juliol compta amb 140 fotografies i 62 documents —cartes, notes o publicacions diverses—. Les primeres imatges que hi apareixen són posteriors a la Guerra Civil Espanyola, conflicte que Capa va fotografiar des del bàndol republicà. Així doncs, el primer bloc mostra fotografies de la Segona Guerra Mundial, que el fotògraf va aconseguir gràcies a viatges amb els soldats dels EUA o el Regne Unit. 

 

Durant la postguerra, Capa va visitar Hongria, l'URSS o el Marroc. També va visitar Israel per cobrir la guerra àrab-israeliana, en el que va ser l'encàrrec geo-polític més important de la dècada dels 40. En totes aquestes expedicions, el fotoperiodista acompanyava les imatges amb alguns textos. «Era molt bon escriptor. Tenia un sentit de l'humor molt peculiar», assegura Young. 

 

Cynthia Young explica la història d'una fotografia de Capa feta als EUA, durant l'inici dels vols intercontinentals. | TarragonaDigital

 

L'exposició també mostra les fotografies que Capa va captar a París, Roma, els EUA, Suïssa, la costa francesa o Noruega. Són d'estil costumista i volen mostrar la vida de la classe alta. Després, torna a endinsar-se en la fotografia més «seriosa», diu la comissària, amb viatges al Japó i, per últim, a la Indoxina. «Va acceptar aquest últim encàrrec perquè pagaven molt bé i ho creia senzill. El problema és que Capa sempre s'havia posicionat en els conflictes bèl·lics, com va fer amb els republicans a Espanya, i al Vietnam no podia fer-ho», analitza amb deteniment Young. 

 

Capa va morir finalment l'any 1954 a Indoxina, mentre capturava les darreres imatges pel seu reportatge. Una mina antipersones va prendre-li la vida. 65 anys més tard, una exposició mostrarà a Tarragona de què era capaç el fotoperiodista més important del segle XX. 

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!