Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

El Port de Tarragona, porta d’entrada i sortida al món

Més de 2.000 persones treballen en aquest espai de forma directa, 32 milions de tones s’hi mouen a l’any i connecta la ciutat amb 46 països diferents
Imatge del Port i la ciutat de Tarragona des de Port Control, la torre de control | Isma Llanes

 

Segurament la ciutat de Tarragona no s’entendria de la mateixa manera sense el Port, un punt clau del territori que hi és present des d’èpoques molt llunyanes. És un dels motors econòmics del nostre entorn i és, estratègicament, un dels centres que ajuden a connectar casa nostra amb la resta del món. Va ser una eina fonamental pels romans pel comerç d’oli o de vi i ho segueix sent avui pel comerç de tot tipus de productes que arriben i surten per aquesta entrada de la ciutat. Però, què hi ha al Port i com s’hi treballa? Ens hem passejat per les seves instal·lacions i hem parlat amb el seu director per conèixer aquest espai i quins són els seus reptes de futur.

 

El Port de Tarragona en xifres

A les dotze del migdia, d’un dia qualsevol, la torre de Port Control està en alerta a l’espera de l’arribada i sortida de vaixells. És segurament aquest edifici un dels espais més estratègics. Es tracta d’una torre de control, semblant a la dels aeroports, on els responsables de cada torn donen ordres als vaixells d’entrar i sortir i els indiquen on han de col·locar-se. Des d’allí es controla l’activitat frenètica d’un escenari productiu enorme, però que vist des de tant a munt fa la impressió que es mou a pas de formiga.

 

Al Port de Tarragona hi treballen de forma directa unes 2.400 persones. Això inclou els treballadors de dins el Port i aquells que es troben a l’edifici d’oficines de l’Autoritat Portuària. A banda, hi ha 5.000 treballadors que entren i surten d’aquest centre de forma freqüent, el que es considera treballadors indirectes, com per exemple, els camioners, que entren a carregar els camions per endur-se la mercaderia a un altre lloc.

 

Un vaixell atracat a un moll del Port de Tarragona | Isma Llanes

 

Els perfils de treballadors són molt diversos, des d’estibadors, a patrons de vaixell, encarregats d’empreses, vigilants, etc. De fet, les instal·lacions alberguen un parc de bombers, un centre mèdic, diverses gasolineres i fins i tot cafeteries i restaurants. Gairebé és un nucli urbà per si mateix. El de Tarragona és un port que ocupa un espai de 500 hectàrees i que mou més de 32 milions de tones a l’any.

 

De fet, el Port de Tarragona és un dels principals ports a l’estat espanyol, es troba entre els sis primers. I un dels més potents a la mediterrània. La seva localització estratègica l’han convertit en un motor econòmic clau. Està connectat a 60 ports del món i dóna servei directe a 46 països. És la porta d’entrada al món més gran que té Tarragona. És per aquí on entra el petroli que fa funcionar els nostres cotxes, el paper que utilitzem per fer tovallons o fulls o els cereals que alimenten el bestiari de tot Catalunya o fins i tot d’Aragó. Per aquí arriben els Volkswagen que ens comprem. Per Tarragona entren tots els kiwis de Nova Zelanda que es venen a la península Ibèrica, arriben amb vaixells que després de 22 dies navegant pel mar ens porten un producte que seria impensable que arribes d’una manera diferent.

 

Al Port de Tarragona hi treballen més de 30 empreses diferents. Algunes són empreses espanyoles, però altres i molt potents, són estrangeres. Una pràctica habitual a tots els ports del món.

 

Una mica d’història del Port

Foren els vaixells Grecs de l’època d’or del país hel·lènic els primers que van dur a terme transaccions comercials en aquest port. Però no va ser fins a l’època romana quan va agafar força. Un dels moments més potents del Port va ser el 45aC quan Tàrraco va esdevenir colònia i el seu port fou un dels centres comercials més importants a la mediterrània. S’exportaven productes agrícoles com l’oli, el vi o els cereals, a canvi de productes que arribaven d’altres indrets com la ceràmica, els vidres, o productes manufacturats que procedien d’Itàlia o el nord d’Àfrica. Foren els romans els primers a construir dics per poder carregar i descarregar els vaixells.

 

L'única entrada de vaixells al Port de Tarragona | Isma Llanes

 

La bona comunicació amb la vall de l’Ebre i la proximitat amb les Illes Balears van influenciar en el desenvolupament del port de la Tàrraco romana i en la seva expansió.  Al llarg dels anys el Port de Tarragona també va ser un punt estratègic pel sector militar, però amb el temps es va convertir en un port purament comercial. Després dels romans el Port va patir una aturada d’activitat, durant les invasions àrabs, però a partir del segle XII va tornar a emprendre força.

 

A finals del segle XIX i principis del segle XX el Port de Tarragona va començar a transformar-se en el que avui es coneix. Fou la pesca un dels sectors que més va ajudar a empènyer aquest escenari. Tarragona és un port pesquer, és, de fet, una de les activitats econòmiques amb més força històrica a la ciutat, que comencen aquí i acaben, com no pot ser d’altra forma, al barri del Serrallo.

 

A partir dels anys seixanta, com recorda el director general del Port, Ramón Garcia, va ser quan el tràfic portuari va començar a créixer de forma important. El motiu va ser l’arribada de la indústria química a la zona, primer amb Cepsa i després amb Repsol. De fet, el 1975, explica el director, amb la posada en marxa de Repsol, es van moure 8 milions de tones, i aquell any fou el Port líder a tot l’estat espanyol.

 

Sectors estratègics clau del Port

Les muntanyes de carbó s’acumulen a un dels molls del Port en una imatge que sembla gairebé una escena de pel·lícula. Mentre, just al davant de l’edifici del Port Control, un vaixell aturat a les portes del Port és endollat a una via subterrània que transporta el petroli cap al moll de Repsol. Una mica més enllà les màquines esperen l’arribada de vaixells plens de cereals.

 

Els tres sectors més potents d’aquest Port són l’energètic, el químic i l’agroalimentari. El Port de Tarragona és el Port químic de referència al sud d’Europa. Un port que abasteix empreses com Repsol o Cepsa que mouen grans quantitats de producte l’any. El desenvolupament del Port i el sector petroquímic ha tingut un impacte enorme sobre el territori tarragoní.

 

Imatge d'un vaixell de contenidors descarregant al Port de Tarragona | Isma Llanes

 

L’agroalimentari és un altre dels sectors estrella, protagonitzat, sobretot, pel moviment de cereals, que serveix per alimentar al bestiar. El transport d’aliments, com ara fruites, és també molt important a Tarragona. Aquests tres sectors, doncs, són els que tradicionalment han fet créixer el Port, però aquest lloc busca també obrir-se a nous mercats amb una estratègia que s’anomena diversificació.

 

Per exemple, el moviment d’automòbils és una de les economies que més creix a Tarragona. Es mouen 200 mil tones a l’any i és un dels sectors que més està incrementant la seva presència aquí. La idea del port, segons explica Garcia, és seguir potenciant aquest sector. «És un sector amb moltes possibilitats d’expansió, apostem per això», apunta.

 

El paper, o millor dit, la pasta de paper, és una altra de les economies amb més potencialitat. De fet, Tarragona és un port ‘hub’ en qüestió de paper. És a dir, la pasta de paper arriba al nostre port per ser redistribuïda i repartida per altres ports del Mediterrani. Els containers ocupen cada cop un espai més gran. Dins de cada container i pot anar de tot. El Port de Tarragona és, també, un dels pocs ports espanyols autoritzats pel comerç d’animals vius.

 

Diversificació i creuers, el futur del Port de Tarragona

Aquesta estratègia de diversificació és una de les apostes de la direcció del Port des de fa anys. L’objectiu és, segons el seu director general, consolidar els sectors potents, i anar a buscar nous mercats. Un d’aquests mercats que ha començat a explotar el port tarragoní i que sense dubte és una aposta clara de la presidència i la direcció és el dels creuers.

 

Aquest sector, però, com apunta Garcia, tot i que està liderat pel Port és un projecte de territori, i suposa vendre la ciutat i l’entorn al món per atreure operadors i visitants. El cert és que de moment les xifres evidencien que el creixement és real. Aquest any les previsions d’arribades gairebé doblen les de l’any anterior. De moment ja han passat pel Port aquest any 30 creuers i més de 48.000 passatgers, se n’esperen 80.000.

 

Imatge del Port de Tarragona | Isma Llanes

 

Incrementar el nombre de creuers i l’activitat d’altres sectors no principals porta a la necessitat d’ampliar l’espai del qual disposa el Port. De fet, ja existeix un pla director per fer créixer el Port per tres punts. Un d’ells, integrat en l’última fase, és el de la construcció d’una gran terminal de creuers on poguessin trobar-se entre tres i quatre vaixells d’aquest tipus a l’hora. Un altre dels reptes d’aquest Port és millorar la connectivitat amb el territori.

 

Els reptes són enormes i l’ambició amb la qual miren el futur els responsables és gran. Però, tal com diu Garcia, en una economia globalitzada els Ports són clau. I és que el transport de mercaderies amb vaixell és el que surt més rentable i segurament el més eficient. El 80% de tot allò que mou el comerç exterior al món, explica el director general, entra i surt per algun port.

Comentaris