NOVETAT

Totes les notícies del tsunami democràtic gratis al teu mòbil

ALERTA MÀXIMA

🔴⛈ Una perillosa gota freda pot arribar dilluns

MINUT A MINUT

⚠️ Els manifestants tallen la C-12 a Flix, i l'N-340 a Amposta

L'Arxiu Històric de Tarragona: mil anys d'història, mig milió de fotografies i 200 fons documentals

S'ubica a la Rambla Vella, a l'edifici que formava part del convent de Sant Francesc | La institució compleix 75 anys i anima la ciutadania a «descobrir la seva pròpia història»
Un home consulta un gran volum antic a l'Arxiu Històric de Tarragona, on l'entrada és oberta a tothom. | Àngel Ullate

 

L'Arxiu Històric de Tarragona amaga mil anys d'història en les vuit plantes de l'edifici de la Rambla Vella. Desconegut per a molts, l'edifici es troba en l'antic convent de Sant Francesc, presidit per un gran claustre. Un pergamí de la venda d'un alou al Berguedà, de l'11 de juliol del 1056, és el document més antic que es pot trobar en els milers de metres quadrats de prestatgeries. «La gent ha de venir a conèixer la història de la seva terra, de la seva família; en definitiva, la seva història», expressa el director de l'Arxiu, Ricard Ibarra Ollé. Mig milió de fotografies i 200 fons documentals són el tresor més ben guardat d'un dels arxius més importants del país, que aquest 2019 compleix 75 anys.

 

 

L'Arxiu Històric de Tarragona compleix 75 anys

L'Arxiu Històric de Tarragona, que forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, va néixer el mes d'abril de 1944. Des d'aleshores s'ha ubicat en tres punts de la ciutat: la Casa Castellarnau, el carrer Gasòmetre i la Rambla Vella. És aquí on encara hi roman, en un edifici de l'antic convent de Sant Francesc que per a la majoria passa desapercebut: són vuit plantes —dues subterrànies— que, des de fora, tenen aparença hermètica. Un gran claustre, un altre dels seus tresors, presideix l'edifici, que creix al seu voltant.

 

El claustre del convent de Sant Francesc és un dels tresors més ben amagats per l'Arxiu Històric de Tarragona. | Àngel Ullate

 

En l'interior s'hi amaguen mil anys d'història entre fotografies i documents, que recullen l'evolució de Tarragona i la seva província. «Aquí hi tenim una joia del patrimoni cultural», diu el director de la institució, Ricard Ibarra. Mapes, censos, retrats, postals, llibres i històries de país, de ciutat o personals tenen cabuda en els milers de metres quadrats de l'Arxiu. «Pot servir per conèixer la història de la població, de la terra o de la teva mateixa família; en definitiva, la teva història», assegura Ibarra. 

 

Aquest 2019 l'Arxiu Històric de Tarragona celebra el 75è aniversari. Es troba en plena transformació cap a l'era digital, encara que amb una dependència habitual en projectes culturals: la del pressupost. «Hem fet un esforç important, perquè és el present. Però no podem digitalitzar-ho tot, cal enraonar i veure on tenim més demanda», explica Ibarra. La posada a punt dels documents que arriben a l'arxiu també és molt cara. Cal descriure els documents, netejar-los, desinfectar-los, deixar-los en quarantena i pujar-los al dipòsit climatitzat quan estiguin a punt. «El món dels arxius és una cursa de fons», afirma el director. 

 

Imatge d'una de les sales climatitzades de l'Arxiu Històric on es preserven documents i llibres en perfecte estat de conservació. | Àngel Ullate

 

Mig milió de fotografies i 200 fons documentals: els tresors de l'Arxiu Històric de Tarragona

El document més antic de l'Arxiu Històric de Tarragona data de l'11 de juliol de 1056. És un pergamí que recull la venda d'un alou amb cases, horts, terres i vinyes ubicat a Artiga, al Berguedà. Entre les relíquies també s'hi troba un pergamí de la cúria pontifícia sobre l'excarceració de Pere Comí, vicari de Santa Coloma de Queralt de l'any 1561, o un document relatiu a les relíquies de Santa Tecla arribat des de Roma l'any 1611

 

Pel que fa a Tarragona, es poden trobar joies com un llibre de tresoreria de les obres del Port de Tarragona de l'any 1801, elaborat per Josep Antoni de Castellarnau, o el cens de Torre d'en Barra, ara Torredembarra, de l'any 1656. També es pot consultar la valoració de les finques urbanes de Tarragona —1862— on hi consten els carrers, el nombre d'habitacions que hi havia i la renda anual dels propietaris. O el fons d'associacions —1929—, on hi ha documentades totes les associacions de la província. «Aquest darrer ja s'ha digitalitzat, atès que era un dels documents més consultats de l'arxiu», detalla Ibarra.

 

Ricard Ibarra mostra una capsa de negatius de fotografies de l'Arxiu Històric de Tarragona. | Àngel Ullate

 

Tots aquests documents formen part dels més de 200 fons documentals de l'Arxiu Històric. Un sector molt important és, sens dubte, les aproximadament 500.000 fotografies emmagatzemades en sales on la temperatura no passa dels 17 graus i la humitat es manté entre el 40% i el 50%. «Això preserva els negatius en bon estat», explica el director. El fons Canadell, el fons Raymond  i el fons Joaquim Cabezas són els principals protagonistes de l'àmbit fotogràfic.

 

El primer aplega més de 130.000 fotografies de Tarragona des dels anys 50, entre les quals destaquen els retrats. El segon compta amb 25.000 postals ja digitalitzades que mostren, per exemple, llocs emblemàtics com la Ciutat Residencial o l'Hostal del Sol. Per últim, el fons de Cabezas és una «important recopilació d'obres de diferents tarragonins». 

 

Imatge d'un dels pergamins més antics que es poden trobar a l'Arxiu Històric de Tarragona. | Àngel Ullate

 

Litigis judicials i represaliats pel franquisme: l'Arxiu com a solució

La sala de consultes de l'Arxiu Històric de Tarragona es troba gairebé buit. «Trobem a faltar una major presència d'estudiants de la URV, perquè la tenim a 10 minuts caminant i els fons de l'arxiu són un luxe pels estudiants d'Història i Història de l'Art», expressa Ibarra. De moment, però, els aficionats a la història local són els que s'endinsen en els volums de l'AHT. És el cas, per exemple, de Joan Pere Cadena, jubilat que transcriu els fragments més importants d'un manual notarial del segle XIX. «Sempre em va interessar l'arxiu i ara hi vinc perquè tinc molt de temps, és la meva afició», diu a TarragonaDigital. 

 

Encara que els tarragonins no acostumen a acostar-se a l'arxiu, hi ha dos factors que provoquen l'arribada de ciutadans: els litigis judicials i les reclamacions de represaliats pel franquisme. Els mapes catastrals dels diferents municipis de la regió són una font d'informació veraç i fiable per tots aquells que es disputen terres. N'és un exemple el mapa de la Selva del Camp de 1936, elaborat per la Brigada Topográfica de Parcelación.

 

RIcard Ibarra col·loca una capsa plena de negatius de l'Arxiu Històric de Tarragona. | Àngel Ullate

 

L'altra font documental més consultada darrerament ha estat la relacionada amb els llistats de represaliats franquistes. «Això ha servit perquè les famílies poguessin demostrar que els seus avantpassats havien estat represaliats i, així, reclamar el que els pertoca», explica Ibarra. Així doncs, documents com l'elaborat a l'antiga presó de Battestini, a Tarragona, o el de Sant Jaume dels Domenys, de l'any 1939, han servit per reparar la memòria històrica

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris