MINUT A MINUT

🔴 Segueixen les mobilitzacions a Tarragona per la sentència del procés

Constantí, tot un poble subordinat a les esquerdes

Fa anys que les esquerdes són un dels principals problemes de cases i edificis públics
Les esquerdes afecten diverses cases del nucli antic | Judit Sabaté

 

Fa uns anys que Constantí ha anat observant com les esquerdes s’apoderaven de les façanes i afectaven des d’edificis aïllats fins a complexos d’habitatges sencers. Però no només cases particulars, sinó que els equipaments públics de Constantí han sigut dels més afectats per les esquerdes: l’església, l’ajuntament, el poliesportiu, el barri Centcelles —de protecció oficial—, l’institut, l’escola primària o el dipòsit d’aigua.

 

Alguns arquitectes sostenen que la construcció de dues grans infraestructures van ser les detonants de l’aparició de les esquerdes. L’any 2009 van començar les obres de les vies d’alta velocitat i de l’autovia A-27. La primera voreja el nord del municipi, mentre que la segona ho fa pel nord-est. 

 

Restes de l'esfondrament d'una casa la setmana passada | Judit Sabaté

 

 

El problema, en si, no és l’AVE ni l’A-27, sinó que rau sota terra. Són les argiles expansives sobre les quals el poble de Constantí està construït. Aquest tipus de terreny depèn directament de la humitat, i es contrau i es dilata com més sec o més humit estigui el sòl. Així doncs, durant la construcció de les vies de tren i de l’autovia, es podria haver alterat el reg subterrani del terreny constantinenc, provocant moviments del subsòl i, d’aquesta manera, moviments també dels edificis del poble. 

 

L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, explica que diversos estudis sí que confirmen l’existència d’unes grans zones d’argiles expansives que sí que provoquen moviments, coincidint amb la ubicació dels edificis més afectats per esquerdes. El consistori i l’arquitecte municipal, però, no creuen que els treballs de l’autovia i la via del tren afectessin de tal manera el terreny constantinenc. 

 

Conviure amb les esquerdes

El barri Centcelles, ubicat a la zona nord-est del municipi, consta de 9 illes amb 600 habitatges de protecció oficial, que es van construir a principis dels anys 70. Són una de les zones afectades per les esquerdes i, en ser en part propietat de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, el xoc entre administracions provoca lentitud a l'hora de buscar millores. 

 

Les esquerdes van creixent des del primer fins a l’últim pis d'un dels blocs, el més deteriorat, entre el carrer dels Horts i el de Jaume I. Des de la primera planta s’observa un forat entre la caixa de les escales i la paret. El forat es va eixamplant a mesura que puges les escales fins a arribar a la darrera planta, on els inquilins han de saltar una distància de més de 10 centímetres que separa la porta de casa seva amb el replà de l’escala. Hi cap perfectament el peu d’una criatura. «No deixo que el meu nebot petit vingui a casa nostra, em fa por» afirma la veïna. En algunes zones l'esquerda travessa completament la paret fins arribar a l'exterior de l'edifici. 

 

L'esquerda ha format un forat entre la porta del pis i el replà de l'escala | Judit Sabaté

 

«Em fa vergonya que vingui gent a casa»

Les esquerdes també van aparèixer al sostre del bloc de pisos i l’aigua de la pluja es colava a l’interior de l’escala. La veïna explica que «havia de sortir de casa amb paraigües, hi havia una cortina d’aigua davant de la porta». El veí diu que «em fa vergonya que vingui gent a casa» mentre observa les esquerdes que afecten el sostre i la cantonada de l’edifici on ell mateix va injectar-hi espuma perquè si no es veia, directament, el carrer. 

 

El projecte per solucionar les problemàtiques del barri Centcelles i que afecten centenars de veïns passa per una actuació de micropilotatge per reforçar els fonaments dels edificis, obra que té un cost de 6 milions d’euros. L’alcalde es va reunir divendres passat amb el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, i la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu. Entre les diverses opcions hi ha la petició d’un préstec a l’Institut Català de Finances, demanar una línia de subvencions o bé una ajuda per rehabilitar barris de protecció oficial. Un dels altres problemes, però, és que molts dels pisos del grup Centcelles són de propietat privada –aproximadament un 80%–, mentre que la resta continuen sent de la Generalitat. Les persones que viuen al barri no poden assumir el cost que implica la rehabilitació dels blocs de pisos.  

 

Les esquerdes al grup Centcelles s'obren fins a deixar un forat que deixa passar la llum | Judit Sabaté

 

L'església, pendent de la construcció de la coberta després del seu esfondrament

El març del 2016 l’Arquebisbat de Tarragona decidia tancar al culte l’església de Constantí. Feia anys que s’havien observat diverses esquerdes, les quals havien anat augmentant fins al punt de suposar un perill per als feligresos. Dos anys després, l’abril del 2018, un matí de dilluns el poble es va llevar amb part del sostre de l’església esfondrat. 

 

Després del desastre, es van posar diverses opcions damunt la taula per solucionar el problema als fonaments de l'església, algunes de les quals amb pressupostos que s'enfilaven a milions d'euros. La primera actuació havia de ser reparar la coberta esfondrada, però la lentitud de les administracions ha provocat que un any i cinc mesos després, el temple continuï amb el forat al sostre. La pluja, la pols i els excrements i plomes de coloms han inundat l'interior de l'església, que espera poder ser reoberta algun dia. 

 

L'interior de l'església, un any i cinc mesos després de l'esfondrament | Judit Sabaté

 

Malgrat que l'Ajuntament ha inclòs una partida de 10.000 euros als pressupostos del 2019 per col·laborar amb la reparació de l'església, a més d'oferir els mitjans tècnics i personals que calguin, és l'Arquebisbat qui ha d'assumir el cost de les reparacions de la coberta i dels fonaments. Després de mesos d'incertesa i de descartar projectes inviables, finalment es reforçarà la banda més afectada, la cantonada del carrer Major, que és la que estaria cedint. En primer lloc, però, està previst que els treballs per reconstruir la coberta comencin molt properament.

 

Dos esfondraments en cases deshabitades en una setmana

La matinada del divendres 30 d'agost, un terrabastall despertava els veïns del carrer del Mig de Constantí. Al voltant de les tres de la matinada, el sostre d'una casa va cedir i es va esfondrar. La casa, deshabitada, tenia les bigues en mal estat, i l'aigua acumulada de la pluja va acabar de provocar l'esfondrament i la teulada i les bigues van caure al segon pis. Dues setmanes després, els propietaris no han sanejat ni retirat els elements que es van esfondrar. 

 

El sostre d'una casa al carrer del Mig es va esfondrar a mitjanit | Judit Sabaté

 

Set dies després, el passat divendres 6 de setembre, un altre esfondrament afectava una altra casa deshabitada de Constantí, aquesta vegada a la plaça del Castell. El sostre va cedir dins de la casa i també va caure part de la façana, amb alguns trossos que van anar a parar al carrer. Afortunadament, no hi va haver cap persona ferida, i la Policia Local va acordonar la zona del voltant de la casa per precaució.

 

L'alcalde de Constantí argumenta que són els propietaris els encarregats de tenir cura dels seus immobles i de procurar que estiguin en bon estat. Malgrat que l'Ajuntament té una línia d'ajudes per rehabilitar cases antigues, al nucli antic del poble hi ha diverses cases deshabitades de les quals els propietaris no en fan un manteniment. «El cadastre fa algunes revisions, però totes són superficials», explica Sánchez.

 

El sostre d'una casa a la plaça del Castell es va esfondrar fa una setmana | Judit Sabaté

 

La gran esquerda del poliesportiu no continua obrint-se

Altres edificis municipals afectats per les esquerdes són el mateix ajuntament, el pavelló poliesportiu o l'escola Mossèn Ramon Bergadà. Respecte l'ajuntament, l'any 2004 es van dur a terme les actuacions per solucionar els problemes d'esquerdes, amb micropilotatges per donar un revestiment als fonaments de la casa de la vila. De moment, no ha calgut fer més actuacions a l'edifici, però les revisions són constants per comprovar que les esquerdes no reapareguin.   

 

Un dels testimonis a l'esquerda exterior del poliesportiu de Constantí | Judit Sabaté

 

Mentrestant, una gran esquerda d'uns 4 metres de llarg i entre 1 i 2 centímetres d'amplada és ben visible a la façana del poliesportiu que dona al carrer de Jaume I. Els testimonis instal·lats indiquen que el moviment ha sigut mínim i que les esquerdes s'han estabilitzat. Els estudis encarregats pel consistori, per la seva banda, asseguren que les activitats que s'hi duen a terme a dins es poden continuar fent sense cap perill. 

 

L'esquerda al poliesportiu de Constantí s'allarga uns 4 metres | Judit Sabaté

 

Fa pocs dies a TarragonaDigital explicàvem l'estat en què es trobava l'escola primària Mossèn Ramon Bergadà, amb unes obres a contrarrellotge per solucionar les esquerdes abans que comencés el curs escolar. Fa 10 anys que es van començar a observar i, després de diverses actuacions superficials que no van evitar que les esquerdes reapareguessin, es va decidir dur a terme unes obres de més envergadura per fer front a la problemàtica.

 

Durant mig estiu, l'escola primària s'ha sotmès a unes obres que han permès resoldre la principal causa que provocava les esquerdes —a banda de les argiles expansives—. Els pins que envoltaven els edificis escolars depenien directament de la humitat del terra, així que quan els en faltava, les arrels s’allargaven i es bifurcaven, provocant que el terreny es deformés i afectés els edificis. La comunitat educativa esperava que les obres estiguessin enllestides abans que comencés el curs escolar, però els nens i nenes van començar l'escola el dia 12 amb part de l'exterior amb tanques i encara amb les màquines, que de moment continuen treballant. 

 

L’antic dipòsit d’aigua, afectat per esquerdes, és l’origen dels darrers talls de subministrament

En els darrers mesos els constantinencs han anat patint reiteradament talls del subministrament d’aigua. El problema és que, ara mateix, el poble no té dipòsit d’aigua, ja que l’antic estava greument afectat per esquerdes i es va derruir. Ara mateix s’està en ple procés per construir el nou dipòsit, que estarà solucionarà les incidències. «Abans de finals d’any estarà acabat» afirmen des del consistori, després d'invertir-hi 380.000 euros —més 180.000 de l'Agència Catalana de l'Aigua—. 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris
Monica
No dona que pensar que tot el carrer principal (historic) de Constantí, des de iglesia i avall estigui en aquesta situació? Per "Les Vivendes", veig que donen amb miga boca una sol.lució? Qui pagará la malifeta?