Els geòlegs apunten que desmantellar el Castor no hauria d'implicar «cap risc» si es fa amb rigor

Demanen una «taula tècnica de consens» amb experts i l'Estat per «conèixer la veritat» i reclamen que «no es demonitzin els usos del subsòl»
Imatge d'arxiu del projecte Castor, davant de la costa ebrenca | ACN

 

 

El representant del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, ha assegurat avui dilluns, 28 de gener, a la comissió d'investigació del projecte Castor que «no hi ha d'haver cap risc» en el desmantellament de la instal·lació sempre que es faci «amb un projecte fet de manera rigorosa». Tant Pérez com l'expresident del Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya, Joan Escuer, han demanat que s'aclareixi el futur del Castor. «No podem tenir una instal·lació hivernant 'sine die'», ha apuntat Pérez.

 

D'altra banda, els dos geòlegs han demanat que es formi una «taula de consens tècnic» amb experts i representants de l'Estat per «conèixer la veritat» sobre el cas i que no «es demonitzin els usos del subsòl». «S'hi ha de poder fer de tot, però s'ha de fer ben fet», ha indicat el representant del Col·legi de Geòlegs.

 

 

Relació «evident» entre terratrèmols i injecció de gas

Per la seva banda, Escuer ha afirmat que és «evident» que hi ha una «relació directa» entre els terratrèmols i la injecció de gas, però ha matisat que encara no se sap «exactament» què va provocar els sismes. «No sabem si van ser desencadenats o induïts», ha precisat després de dir que, en qualsevol dels dos casos, van ser provocats per la injecció.

 

És per aquest motiu que ha proposat una «taula de consens tècnic» en la qual les diferents persones involucrades facin estudis per esbrinar què va passar des d'un punt de vista tècnic. D'altra banda, Escuer ha assegurat que si la instal·lació produeix sismes s'ha de desmantellar, malgrat que amb el desmantellament es «tiren» els diners invertits en el projecte.

 

Sobre la possibilitat que es pugui destinar la instal·lació a altres usos, Joan Escuer ha considerat que no està dissenyada per a altres usos. Finalment, l'expresident del Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya ha apuntat que, des del punt de vista sismològic, no es pot considerar que s'hagin produït danys físics.

 

«Una operació blindada», segons la Cecot

El president de la patronal Cecot, Antoni Abad, ha criticat que es tractés d'una «operació blindada» que presentava «aspectes de dubtosa legalitat». «Els empresaris estem a les antípodes d'aquestes maneres de fer», ha remarcat. Abad ha apuntat que estaven d'acord amb el fet que a Catalunya mancava un dipòsit de gas, però ha criticat que el projecte no tingués en compte ni els cicles econòmics ni la geologia i ha considerat sospitós que alguns competidors internacionals retiressin les seves propostes.

 

Imatge d'un operari de la planta terrestre del projecte Castor | ACN

 

Els veïns reclamen indemnitzacions pels danys morals

Durant la seva intervenció, el president de l'Associació d'Afectats pel Projecte Castor, Joan Ferrando Domènech, ha destacat que el projecte Castor ha estat un «gran fracàs tècnic i econòmic» i que, a més, ha causat danys morals als ciutadans de les poblacions afectades, que ha subratllat que han de ser indemnitzats. Ferrando ha criticat que els polítics no assumeixin «responsabilitats» i «passin la pilota a la justícia». A més, ha apuntat que els riscos van esdevenir «catàstrofes» en el cas del Castor i ha criticat que no «s'atengués el que deien els veïns» de la zona.

 

Al seu torn, l'advocat Raúl Rovira s'ha referit als danys morals dels ciutadans dels municipis afectats pels sismes. Rovira ha apuntat que a la justícia espanyola «no hi ha futur» i que la «salvació està a Europa». «És més sensible als danys morals que la jurisprudència espanyola», ha dit.

 

 

Els grups parlamentaris reclamen «coneixement» 

El diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez ha assegurat que el cas del Castor ha de ser un «avís perquè no torni a passar una cosa semblant» i ha coincidit amb els geòlegs que cal «augmentar el coneixement» sobre el cas. També ha subratllat la idea dels geòlegs de no descartar l'ús del subsòl.

 

Segons el diputat del PSC Jordi Terrades, el debat a la comissió d'investigació ha estat tant «tècnic» com «econòmic». Ha recordat que no existeix «cap conclusió definitiva sobre el que va passar» i ha considerat que «és bo començar a incorporar en el debat que poden haver responsabilitats per danys materials però també per comportaments anormals que comporten danys morals».

 

El diputat de Catalunya En Comú David Cid ha criticat que es fes un «concurs a mida» i s'ha preguntat si era «possible» conèixer el risc sísmic que hi havia amb la tecnologia disponible. Al seu torn, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha criticat que les administracions «s'aliïn amb interessos privats», així com el fet que empreses gestionin béns amb «l'única intenció de multiplicar el capital».

 

Finalment, el diputat d'Esquerra Republicana Lluís Salvadó ha apuntat que el projecte Castor és un dels «nyaps polítics i tècnics més recents de l'estat espanyol» i que ha tingut «conseqüències difícilment quantificables». Per la seva banda, la diputada del PDeCAT Mònica Sales ha assenyalat que el Castor ha produït «danys que no es poden veure però existeixen» que no s'han de «menystenir». «Compartim la diagnosi de la dubtosa legalitat del projecte», ha conclòs.