Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

L'incendi del Perelló evidencia com els tractament silvícoles frenen els focs

Més d'una vuitantena de participants analitzen com modificar els comportaments dels grans incendis des de la zona cremada
Imatge d'un assistent a la jornada sobre l'incendi del Perelló, prenent notes, mentre el cap dels GRAF, Marc Castellnou, explica l'evolució d'aquell foc | ACN

 

 

Amb els primers grans incendis de l'estiu a les Terres de l'Ebre s'ha reactivat el debat sobre la prevenció dels devastadors incendis del segle XXI i la necessitat de preparar el territori amb una gestió adequada dels boscos. El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i els Bombers de la Generalitat han analitzat, aquest dilluns, sobre el terreny, el comportament que va tenir el foc del Perelló, al mes de juny, i com l'incendi va modificar el seu comportament a les zones on s'havien fet prèviament tractaments silvícoles. Una vuitantena de persones han participat en la visita. La jornada forma part de les activitats organitzades per transferir resultats i coneixement sobre els tractaments més eficaços per prevenir incendis.

 

El CTFC i els Bombers han fet servir el primer gran incendi d'aquest any a les Terres de l'Ebre, el foc dels Perelló del mes de juny, per evidenciar que els tractaments silvícoles i la gestió correcta del territori evita incendis devastadors. Al Perelló es van cremar 233 hectàrees però, com demostra el simulació que s'ha aplicat a l'incident, el foc hauria pogut cremar, com a mínim, el doble de superfície. Ho van evitar els tractaments silvícoles —tant cremes prescrites com tractaments mecànics— que s'han estat fent els últims anys en aquells boscos, propietat de la Generalitat i gestionats pel Departament d'Agricultura.

 

 

 

«El foc no crema a l'atzar»

Amb la jornada d'aquest dilluns es volia comprovar sobre el terreny cremat l'eficiència de la feina feta per extreure'n també lliçons que es puguin aplicar en altres llocs del país. El foc al Perelló va tenir comportaments diferents. «El foc no crema a l'atzar. Té un comportament i una intensitat segons el clima però també segons la vegetació que troba», ha recordat Míriam Piqué, experta del CTFC. Les estructures, la densitat o l'acumulació de biomassa són alguns dels factors del bosc que convertiran un incendi en un incendi devastador, virulent i de gran intensitat. «On hem fet aprofitament forestal o hi ha pastures el foc cremarà amb baixa intensitat i serà una oportunitat», ha recordat Piqué.

 

Identificar aquests patrons en un cas real ha estat la feina de la jornada d'aquest dilluns al matí, ja que la silvicultura, recorden des del Centre Forestal, no és una ciència «exacta». «Tenim una sèrie d'indicadors que ajuden a prendre decisions per fer un millor tractament forestal però, a la pràctica, el millor per veure si allò que hem fet funciona és veure-ho després d'un incendi. Aquí s'havien fet tractaments silvícoles, coneixem amb dades quantitatives i objectives quina és l'estructura i com era el bosc que vam deixar i venim a veure com hi ha passat el foc i com ha servit perquè els bombers decidissin la seva estratègia», ha explicat Piqué.

 

Imatge d'una assistent a la jornada sobre l'incendi del Perelló mirant els mapes de l'incendi | ACN

 

Un bosc gestionat facilita la tasca als Bombers

Amb el bosc gestionat, els Bombers tenen més facilitat per decidir quin flanc s'ataca o en quin espai pot servir un contrafoc. «Aquí veurem quins tractaments han anat bé per fer-ho a altres llocs d'una manera similar i que tinguem més preparat el paisatge. Intentem identificar aquests patrons per tenir boscos que cremin en baixes intensitats, on és millor tenir-los per a la planificació estratègica del cos dels Bombers», ha afegit la tècnica.

 

Al Perelló s'havien fet aclarides selectives i esporga. Amb la primera actuació s'aconsegueix capçades amb menys combustible i menys biomassa per evitar els incendis que es propaguen per la part alta dels arbres i que són els més ràpids i virulents. Amb l'esporga, s'aixequen les capçades cap a dalt perquè els arbres tinguin menys continuïtat vertical. «Hem passat de possibles incendis amb intensitats de més de 4.000 quilowatts a intensitats de foc que són molt més assumibles pel cos d'extinció», ha detallat Piqué.

 

Del Perelló es trauran sobretot lliçons per tractar boscos de pi blanc i quines són les zones estratègiques on cal prioritzar les feines. «No podem gestionar tot el territori. És inviable. Hem d'identificar on fer les inversions és més eficient i urgent per evitar grans focs. Ho estem treballant de la mà de Bombers perquè coneixen bé els patrons de propagació, saben cap on es mourà el foc segons la topografia i les condicions climàtiques i saben quines poden ser les zones estratègiques per prevenir grans incendis», ha apuntat. Els recursos, com ha ratificat Piqué ha de venir de les administracions públiques. «En els boscos capitalitzats no compensa la venda de fusta. El preu no puja des de fa 30 anys i el cost dels tractaments són molt grans. Fer una bona gestió és molt costosa en la majoria dels casos i sobretot en boscos de pi blanc. Caldrà ajuda i espenta», ha afegit.

 

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris