Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Investiguen l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, per cobrar d'Activa Mutua sense anar-hi

Compaginava la dedicació exclusiva a la Diputació de Tarragona amb una mitja jornada a l'empresa per la qual va cobrar 70.400 euros en tres anys
L'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, en una imatge d'arxiu | ACN

 

Joan Piñol és un dels càrrecs d'Activa Mutua investigats arran de les denúncies presentades per extreballadors l'any 2017. En el seu cas, i segons informa El País, se l'investiga per haver cobrat de la mútua durant tres anys sense fer-hi cap feina que s'hagi pogut acreditar. El cas és que, a més, compaginava la mitja jornada a l'empresa amb una dedicació exclusiva a la Diputació de Tarragona, a més de l'alcaldia de Móra d'Ebre.

 

Algunes fonts apunten a TarragonaDigital que podria haver-hi vinculacions entre aquesta investigació i la del cas Innova. Quan l'any 2015 es va detenir l'aleshores primera tinent d'alcalde, Teresa Gomis, just abans de la campanya electoral, també es van registrar l'Hospital Sant Joan i la seu d'Activa Mutua, a més de detenir el seu director gerent, Miquel Àngel Puig. Algunes fonts apunten que durant l'escorcoll s'hauria trobat documentació en relació als indicis investigats ara en relació al batlle de Móra d'Ebre.

 

Les acusacions contra l'alcalde de Móra d'Ebre

L'any 2017 es van presentar una sèrie de denúncies per part d'almenys dos extreballadors d'Activa Mutua. Entre altres presumptes irregularitats, s'apuntava que Piñol hauria estat en nòmina de l'empresa perquè s'encarregués de fer tractes amb ajuntaments, la Diputació de Tarragona i diverses empreses i organismes públics. Les auditories elaborades a partir de les denúncies de fa dos anys, de fet, «no han pogut obtenir evidència de la feina que suposadament hauria prestat».

 

Els registres electrònics de la mútua tampoc haurien servit per rebatre-ho segons apunta el diari, i és que en tot el 2015, Piñol no hauria fitxat ni una sola vegada, i ho hauria fet puntualment i de manera manual —segons la investigació no implica que sigui un registre real— el setembre i desembre del 2016 i els primers mesos del 2017. L'alcalde de Móra es va agafar l'excedència d'Activa Mutua el maig del 2017, després que la investigació es fes pública.

 

L'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol Mora. | Cedida.

 

La defensa de Joan Piñol

Per part seva, i segons declaracions recollides pel mateix rotatiu, assegura haver treballat principalment des de casa durant la seva etapa a Activa Mutua. Afegeix, a més, que no fitxava quan es desplaçava a la seu central de l'empresa a Tarragona per desconeixement, fins que des de recursos humans se li va comunicar que havia de fer-ho. Les auditories fetes a la mútua li  han requerit informació, per exemple, sobre els accessos de Piñol al sistema informàtic de l'empresa, unes dades de les quals no disposa.

 

«Conscientment no he fet res dolent», ha respost el batlle ebrenc al mitjà; «jo he fet la feina i ho he declarat tot», afegeix. Quan es va destapar la investigació, els serveis de la Diputació de Tarragona van considerar que no es podia compaginar la dedicació exclusiva a la institució amb una mitja jornada a una empresa que desenvolupa una tasca pública com una mútua. Del sou brut de 61.735 euros anuals, se li va reclamar el 20 % del que hagués percebut durant els anys de compaginació de feines.

 

Piñol hi hauria al·legat justificant que l'única activitat pública de les mútues és la sanitària, i ell no és personal sanitari. Hauria afegit, també, que no hi ha cap incompatibilitat perquè la dedicació a l'empresa no supera la meitat de la jornada laboral.

 

Seu central d'Activa Mútua al Tecnoparc de Reus. | TarragonaDigital

 

Les sospites sobre Activa Mutua

Aquest cas concret arranca l'any 2017, quan almenys dos extreballadors d'Activa Mutua denuncien l'empresa a fiscalia. Aquesta la recull i demana un informa a Inspecció de Treball, actuació que acaba amb una acta de sanció a la mútua per sis sancions molt greus i dues de greus, a més de reclamar-li retornar els diners que hauria gastat de manera fraudulenta, i que la investigació inicial ja xifrava en 1,3 milions d'euros.

 

El cas és que les mútues treballen amb diners públics que els arriba a través de les cotitzacions a la Seguretat Social. En el cas de la mútua nascuda a Tarragona i estesa per tot l'Estat, l'any 2017 va ingressar, segons els seus comptes, 350 milions d'euros dels quals 330 provenien de les cotitzacions. Aquest mètode de funcionament és compartit i regularitzat per tot el sector, però ha provocat diverses investigacions judicials al voltant de mútues.

 

Dinars i indemnitzacions sospitosos

Les investigacions publicades per El País apunten que entre la Seguretat Social, Inspecció de Treball i fiscalia s'estan estudiant les despeses fetes pels gestors d'Activa Mutua entre 2015 i 2017. Suposarien 1,3 milions d'euros de les arques públiques destinats a pagar àpats i indemnitzacions irregulars. Fins a 400.000 euros s'haurien fet servir per convidar a terceres persones a esmorzars, dinars i sopars a través de targetes de crèdit de l'empresa.

 

El capítol d'indemnitzacions a directius per sobre dels límits legals pujaria fins als 663.0088 euros. La metodologia, detectada ja en investigacions dutes a terme contra mútues, consistiria a acomiadar directius a punt de jubilar-se per pagar-los, com a indemnització per acomiadament, xifres superiors a les que permet el límit legal. La investigació també ha posat la lupa sobre 1,6 milions d'euros d'ajuts a persones accidentades.

Comentaris