Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

La ministra Ribera anuncia el desmantellament del Castor, cinc anys després del seu tancament

La ministra per la Transició Ecològica diu ara al Senat que mantenir la hibernació és massa costós i que el magatzem no és necessari per al sistema gasista
Imatge d'arxiu del projecte Castor, davant de la costa ebrenca | ACN

 

Gairebé cinc anys i mig després de clausurar provisionalment les instal·lacions, el govern espanyol ha anunciat aquest dimarts al matí que segellarà definitivament els pous i desmantellarà el projecte Castor. En una compareixença al Senat, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha justificat la decisió amb l'argument que no té sentit mantenir més temps l'actual estat d'hibernació. D'una banda, per la inviabilitat de posar-lo en marxa: els informes tècnics alerten que podria causar terratrèmols de molta més magnitud.

 

 

A més, ha adduït, postergar aquesta decisió definitiva genera uns costos «difícilment justificables» —Enagás reclama més de 50 milions d'euros per les tasques dutes a terme fins ara. Ribera, que ha qualificat obertament el projecte de «ruïnós», ha assegurat que el Castor no es preveu necessari per al sistema gasista «ni en el curt, ni el mitjà, ni en el llarg termini».

 

 

Han estat necessaris cinc anys i quatre mesos de despeses milionàries i obscurantisme tècnic pràcticament total perquè el govern espanyol assumís en públic, definitivament, que la millor solució per al projecte Castor era la seva clausura definitiva i desmantellament. Ribera ha volgut convertir la seva compareixença en el Senat en l'escenari de l'anunci solemne sobre la clausura i segellament, tot i avisar que serà el Consell de Ministres qui prengui la decisió oficial i definitiva a l'hora de certificar el final de la hibernació. 

 

Ha explicat que el Ministeri per la Transició Ecològica ha d'elevar de forma imminent una proposta perquè, durant les pròximes setmanes, el Consell de Ministres aprovi la finalització d'aquesta fase d'hibernació provisional i procedeixi al segellament definitiu dels pous. Diversos departaments ministerials i Enagás ja treballen en aquest projecte, segons ha precisat. Els tècnics del Ministeri s'inclinen perquè s'hi instal·lin dues barreres, taps de formigó en diferents profunditats, per evitar riscos i fuites de fluids tant al jaciment com a la superfície. 

 

Prèviament es retirarien els taps metàl·lics actuals, es netejarien de les canonades de producció, recuperant les canonades i revestiments. Un cop instal·lats els segells de formigó, es restauraria el fons marí. Ribera ha avançat que el govern espanyol licitarà, via contracte de serveis, l'execució d'aquestes tasques a una empresa externa. 

 

«A dia d'avui, la solució tècnica més adequada, amb la informació que disposem, és el segellament definitiu dels pous», ha proclamat. Segons ha detallat, tot i que les instal·lacions es troben en situació de «seguretat» i no s'ha produït cap activitat sísmica des que es van posar en hibernació, a partir d'abril de 2016, el segell provisional dels tretze pous és temporal i «amb el temps els taps pateixen degradació i deixen de garantir l'estanquitat i es recomana que siguin reforçats cada quatre anys». 

 

Ribera anuncia el desmantellament del projecte Castor més de cinc anys després del seu tancament | Wikipedia

 

Costos injustificables

Tot i que les revisions no han revelat cap «alteració en la seva funcionalitat» –l'empresa Lloyd's va ser contractada per certificar el procés-, ha dit que aquest escenari «no es pot prolongar molt de temps». «Noves solucions temporals només ajornarien l'abandonament definitiu dels pous i del desmantellament de les instal·lacions marines i terrestres. Això implicaria uns costos addicionals difícilment justificables», ha reblat. 

 

De fet, la hibernació de les instal·lacions i el seu manteniment s'elevaria a més de 50 milions d'euros, que Enagás, com a encarregada d'aquestes tasques, reclama al govern espanyol després que el Tribunal Constitucional suspengués els pagaments vinculats amb el Castor i el Tribunal Suprem n'hagi ordenat el seu retorn als consumidors. «La decisió del govern és actuar escometent actuacions definitives de cara al futur, no temporals, evitant incórrer en costos i riscos addicionals des del punt de vista de l'interès general», ha afegit.

 

Novament, la ministra ha recorregut a l'estudi del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard per recordar la complexitat de definir uns marges d'operació segura per a les instal·lacions i que el risc, en cas de posar-lo en marxa, seria «molt elevat», pels danys que podrien causar sismes de magnitud molts superiors al miler que ja va generar a partir de les injeccions en fase de prova a partir de setembre de 2013. Un estudi fet públic ja fa gairebé un any i mig pel llavors govern del PP, que també va aprofitar per anunciar que el magatzem de gas submarí ja no funcionaria més, però sense voler assumir l'espinosa qüestió del desmantellament.

 

Mantenir la hibernació és massa costós i que el magatzem no és necessari per al sistema gasista | TarragonaDigital

 

Ja no és necessari

Ara, a més, el Castor ja no és necessari «ni a curt, ni a mig, ni llarg termini» per al sistema gasista, atesa la demanda de gas natural, amb la previsió que es vagi reduint durant els pròxims anys i molt lluny de les previsions que haurien justificat com a necessari el magatzem. «Les coses han canviat molt i si a dia d'avui es fes un document de planificació d'infraestructures gasistes, el Castor no podria ser inclòs ni justificat», ha afegit. 

 

La ministra, però, ha deixat per una fase posterior la qüestió del desmantellament de les instal·lacions marítimes i terrestres. «És molt més complexa tècnicament, amb més riscos que s'han d'avaluar, no el segellament, sinó el desmuntatge de la part superficial i subterrània. Potser la superficial és més senzilla i la subterrània és la més complicada, no la més recomanable», ha apuntat. «Creiem que el fonamental és executar el segellament definitiu al més aviat possible amb independència del llarg que sigui el procés de desmantellar les instal·lacions», ha insistit. 

 

Projectes «pintorescos»

De fet, Ribera ha atribuït al govern del PP la voluntat de voler mantenir el Castor en hibernació amb la possibilitat de reobrir-lo i ha descartat projectes «pintorescos» per reutilitzar les instal·lacions per a altres activitats, des de centrals eòlics offshore, usos turístics o com a benzinera marina per a vaixells. «Això en principi no forma part de les nostres prioritats. Es pot estudiar de forma puntual en l'estratègia a mig termini però no forma part d'allò que ens preocupa en aquest moment», ha tancat.

 

La llei d'Hidrocarburs estableix que les instal·lacions d'explotacions d'hidrocarburs marines s'han de desmantellar un cop finalitzada la seva vida útil. L'exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS, va incloure una previsió inicial de 140 milions d'euros per assumir aquest procediment. Una xifra, però, que al final del període concessional previst inicialment podria arribar a ascendir als 300 milions d'euros amb el pas dels anys. Experts com el professor i geòleg Josep Giner han recordat freqüentment que l'abandonament i tancament és una pràctica habitual a la indústria d'explotació marina d'hidrocarburs. De fet, no existeixen pràcticament precedents al món de plataformes marines d'hidrocarburs que es mantinguin després de la seva explotació, com el Castor.

Comentaris