L'incendi de la Ribera i l'anunci de desmantellament del Castor: els temes del 2019 a les Terres de l'Ebre

La reactivació eòlica a la Terra Alta, l'alta sinistralitat a la C-12 o l'enrenou pels correbous, altres punts destacats
Imatge d'arxiu del projecte Castor, davant de la costa ebrenca | ACN

 

Les Terres de l'Ebre han pogut veure durant aquest 2019 la llum al final del túnel en la definició del futur d'algunes de les infraestructures més controvertides dels últims temps. El govern espanyol ha anunciat el desmantellament definitiu del projecte Castor així com l'alliberament de peatges de l'AP-7 entre Salou i Tarragona a partir de 2020. Per contra, un incendi de grans dimensions arrasava a principis d'estiu més de 5.000 hectàrees de boscos i conreus del nord de la Ribera d'Ebre. A la Terra Alta, la reactivació d'antics projectes eòlics ha posat en peu de guerra entitats i agents econòmics. L'elevada mortalitat a la carretera C-12 s'ha convertit en motiu de preocupació i la polèmica ha tornat amb la prohibició dels correbous.

 

4 d'abril: L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre concedeix la llicència d'obres per construir un abocador de residus industrials no perillosos al seu terme municipal. Tot i l'oposició de tretze ajuntaments de la Ribera d'Ebre i el Segrià, així com el compromís del Govern de buscar vies legals per evitar la seva posada en marxa, l'empresa promotora obté a finals d'any el codi de l'Agència de Residus per poder començar a operar. Ajuntaments i entitats socials critiquen també la presentació del projecte per una nova ampliació de l'abocador de Tivissa.

 

Imatge de la primera de quatre cel·les que es construeix a l'abocador de Riba-roja d'Ebre | ACN

 

5 de juny: El Parlament constitueix la ponència per elaborar la proposició de llei que protegeixi les oliveres monumentals. Es preveuen sancions per malmetre o comercialitzar aquests arbres però les organitzacions agràries reclamen ajuts directes als productors perquè les puguin continuar conreant. La posada en marxa dels tràmits de protecció intensifica l'arrencada de desenes d'oliveres monumentals, algunes de les quals mil·lenàries, sobretot a la comarca del Montsià.

 

26 de juny: Es declara un incendi al terme municipal de la Torre de l'Espanyol que acaba cremant més de 5.000 hectàrees de bosc i camps de conreu del nord de la Ribera d'Ebre, el sud del Segrià i les Garrigues. Uns 800 propietaris resulten afectats i rebrota una onada de solidaritat popular per ajudar a recuperar les seves explotacions, que reben també ajuts —principalment crèdits tous— per part de les administracions. El sinistre posa de relleu el problema de l'abandonament del camp com a element clau per frenar els incendis.

 

El pas del foc per la Ribera d'Ebre, el darrer estiu. | ACN

 

16 de juliol: Els tècnics del parc natural del delta de l'Ebre certifiquen que la granota toro, una nova espècie invasora que s'havia detectat a l'espai, pràcticament ha desaparegut. Des de la tardor de 2018 no s'ha trobat cap nou exemplar després de prendre mesures per eradicar-la. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre han començat a estudiar la presència d'un altre perillós invasor al tram final del riu: la cloïssa asiàtica. Una espècie que, com el caragol maçana, serveix d'aliment per un altre invasor: el cranc blau.

 

27 de juliol: Dos homes i una nena de tres anys moren en un accident de trànsit a la carretera C-12, a l'altura de Xerta. No és l'únic sinistre amb tres morts en el tram ebrenc d'aquesta via al llarg de 2019: el 2 d'octubre hi morien tres homes en un xoc múltiple a l'altura d'Aldover. Durant enguany, han estat vuit víctimes mortals i setze ferides greus. Veïns han constituït una plataforma d'afectats per exigir mesures a la Generalitat, que ja ha anunciat la millora del ferm en alguns trams, nous accessos i carrils de circulació lenta.

 

2 d'agost: El Consell de Ministres decideix formalment que no renovarà la concessió de l'autopista AP-7 entre Salou i Alacant, assumint l'estat espanyol l'explotació i conservació de la via. Els peatges d'aquest tram se suprimiran des del pròxim 1 de gener de 2020. El moviment veïnal transversal de les Terres de l'Ebre que reclamava la gratuïtat celebra l'últim tall de protesta de la N-340 el passat 14 de desembre i avança que lluitarà contra la possible implantació de la vinyeta i la construcció d'un tercer carril per oxigenar el trànsit a l'AP-7.

 

26 de setembre: El Parlament aprova una resolució d'En Comú Podem reclamant al Govern que prohibeixi la celebració de correbous. Animalistes i entitats socials antitaurines de les Terres de l'Ebre celebren el resultat de la votació. Per la seva banda, els alcaldes dels municipis que celebren correbous se situen al costat dels aficionats rebutjant la prohibició i creant un front institucional. Els aficionats taurins obren una campanya per defensar la seva continuïtat mentre animalistes segueixen denunciant agressions en places del territori.

 

Imatge del bou capllaçat a Jesús | Cedida

 

18 d'octubre: La manifestació a Tortosa convocada en el marc de la jornada de vaga general concentra més de 5.000 persones en contra de la sentència de l'1-O i reclamant la llibertat dels presos polítics. L'autopista AP-7 al seu pas per l'Ampolla es converteix en el punt habitual de les protestes dels CDR, que tornen a tallar aquesta via de comunicació durant hores i en diverses jornades, aprofitant la confluència amb la carretera N-340.

 

31 d'octubre: El govern espanyol sentencia definitivament el projecte Castor amb l'encàrrec, per part del Consell de Ministres, de segellar definitivament els pous i desmantellar les instal·lacions. Unes tasques que executarà també la companyia Enagás, que fa un any calculava el cost de l'operació en 260 milions d'euros. El jutge de Vinaròs, per la seva banda, deixa a un pas del judici dos directius de l'exconcessionària Escal UGS, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, per suposat delicte ambiental. El Parlament tanca la Comissió d'Investigació del cas exigint responsabilitats al govern espanyol i l'empresa.

 

26 de novembre: Agents econòmics, ecologistes i entitats de la Terra Alta que lluiten contra la massificació eòlica recelen del decret que deroga les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) a Catalunya perquè no permet revocar projectes anteriors a 2009. Durant enguany se n'han reactivat diversos al territori. El consell regulador de la DO Terra Alta ha liderat un contenciós contra el Govern, que es nega a indemnitzar els promotors, per aturar-los. Ho han aconseguit també per la via administrativa en el cas de les projectades centrals dels Aligars i la Tossa-Mola d'en Pasqual, amb les llicències ambientals caducades.

 

Pla general d'alguns dels aerogeneradors instal·lats a l'altiplà de la Terra Alta | ACN