Imatge del paisatge de vinyes, en algun punt del Baix Penedès

107.156

El Baix Penedès som el territori que més creix, som el territori que més atur té, i som el territori on el Govern de la Generalitat inverteix menys

Aquesta xifra representa una fita històrica, impensable fa uns anys, el nombre d’habitants de la nostra comarca. El Baix Penedès s’ha convertit amb una locomotora demogràfica del país, liderant el creixement els darrers 20 anys.

 

No és solament un fet quantitatiu, també té unes repercussions i una importància qualitativa. Municipis que han vist multiplicar la seva població. Pobles que han vist com el creixement demogràfic de les seves urbanitzacions superava la població “clàssica” dels seus nuclis històrics. Segones residencies que es transformen en primeres residencies, tot un seguint de fenòmens que han fet que siguem, un cop més, la comarca que més creix.

 

Un creixement que curiosament dibuixa unes tendències geogràfiques especials. La força del creixement ens prové quasi exclusivament de les nostres relacions amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. El servei de Rodalies, les autopistes i el parc d’habitatges comarcal, són els ingredients principals del còctel.

 

Tot i tenir uns serveis de transport públic, en bus i tren, que no estan a l’alçada de la demanda comarcal, representen uns mitjans de comunicació que connecten més i millor el Baix Penedès amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana que no pas amb Tarragona, la segona regió urbana de Catalunya.

 

Les autopistes, tot i ser cares, també fan que la comunicació sigui fluida i accessible, i encara ho serà més a partir del setembre quan l’AP7 sigui gratuïta i es pugui anar a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana de manera més accessible encara.

 

Després el tema del parc d’Habitatges és determinant. No només pel nombre de cases, sinó també pel seu preu, molt més accessibles que no pas als que troben a Barcelona i l’àrea Metropolitana. La capital del país, expulsa població cap a la perifèria, i el Baix Penedès som la perifèria per excel·lència.

 

La perifèria no té perquè tenir només connotacions negatives, ans al contrari, la nostra comarca gaudeix d’un entorn que ja voldrien el de Barcelona, per desgracia la COVID-19 ens ho ha fet veure.

 

El problema rau, en el fet que aquesta perifèria tingui les eines adequades per gestionar els seus reptes, i que no recaiguin de manera anàrquica sobre els ajuntaments.

 

La Delegació del govern a la Vegueria del Penedès, el Consell Comarcal, hauria de tenir la capacitat, via pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de poder gestionar els reptes de futur que produeix aquest creixement desmesurat.

 

Els ajuntament sols no tenen la capacitat ni la visió de conjunt per donar una resposta adequada, la Generalitat de Catalunya té molt a dir en aquest tema. Inclús la pròpia Àrea Metropolitana, que té un govern propi, hauria de, solidàriament, preveure i tenir en compte aquestes externalitat, que no només siguin negatives sinó també positives. Tenir clar que no podem créixer fins a l’infinit, l’equilibri està arribat als límits.

 

Som el territori que més creix, som el territori que més atur té, i som el territori on el Govern de la Generalitat inverteix menys. Una combinació que sinó es desbloqueja pot fer d’aquesta comarca, un problema crònic pel país.

 

El Govern i el Parlament no ens poden continuar donant l’esquena, cal que reaccionin. Des del territori estenem la ma per donar resposta als reptes estructurals del Baix Penedès.