Els corrals socials en desús

Després de la sentència del Tribunal Suprem, la gent del carrer s’ha mogut no ja per la independència sinó per la dignitat humana que afecta a tothom que ocupa aquest planeta. Podem ser rics, pobres, catalans, xinesos, catòlics o budistes si fa falta, però un dels principis bàsics recollits en els tractats legals universals és la dignitat, com la llibertat, la llibertat de pensament i d’opinió.

 

Fa uns segles la cultura era de quatre gats que portaven a la resta del poble per allí on els interessava. Fa quatre dies cadascú llegia un diari o mirava una cadena de televisió segons qui votava a les urnes perquè encara hi havia molts segments de la societat que creien a ulls tancats tot allò que venia de certes fonts, però avui en dia les xarxes socials han trencat aquests corrals on la gent només menjava el que li donaven. Avui en dia pots triar i remenar i escollir allò que vols escoltar. En aquests moments ja no es important ni saber la llista dels Reis Gots, ni els afluents de l’Ebre simplement ens estem acostumant a ser crítics amb tota la informació que tenim al voltant.

 

Els polítics d’aquí i d’allà s’estan oblidant que la gent pot pensar i que aquest és una de les poques característiques que ens fa diferents de la majoria dels animals. Fins ara ens tenien posats en una cova on tots pensaven igual i es creien lliures, però en el fons estaven alimentats per una informació manipulada. 

 

En els pobles petits i una mica més grans sempre hi hagut fins ara el cabdill que era qui remenava les cireres. Posava els seus amics en els llocs de control perquè no hi hagués res que sortís del seu projecte. Per a la contractació de les obres i serveis principals es rodejava dels amics que li feien aquesta feina i se servia d’ells per anar posant els amics i parents a treballar perquè entre tots tinguessin el patí controlat i no hi hagués cap veu dissident que trenqués l’harmonia del corral. 

 

Més endavant quan els qui estaven a l’oposició van veure com es va repartir el poder local van accedir a una mena de pacte de silenci, llavors les cireres es repartien entre més gent. Cadascú mirava cap al lloc que li tocava i l’altre deia que si a tot el que se li proposes per no trencar l’harmonia local. No sempre la persona que ha mogut els fils d’una localitat ocupa cap càrrec important dins el teixit social, la majoria de cops intenta passar desapercebut dels mitjans de comunicació per poder actuar amb més llibertat. Ell només té el telèfon preparat per si s’ha de fer o evitar moviments perillosos.

 

El pas del temps és que amb la nova ciutadania, que veuen com està muntat aquest negoci, ja no es troben tan predisposades a repartir-se el poder i llavors comencen a disparar contra aquest búnquer que s’ha anat forjant amb el pas del temps al voltant del poder. 

 

La nostra realitat va molt més lluny. En les xarxes socials cada dia tenen més força els “Influencers” que són persones que l’única cosa que fan es explicar allò que veuen amb els seus ulls. Evidentment no tots són objectius, però a base de contrastar diferents versions pots aconseguir una versió més digna i sensata del que passa al teu voltant.

 

Al llarg del temps els homes hem inventat moltes coses i ens hem cregut lliures, però en els darrers anys tot això era una ficció perquè semblava que ens tenien en un cinema tancat i nosaltres confoníem la pel·lícula del moment amb la realitat que ens volien vendre.

 

Els que van viure la repressió franquista dels darrers anys de la Dictadura han tornat a reviure la seva adolescència lluitant pel mateix que ho feien llavors i sota les mateixes porres que ara. A la gent jove amb un futur precari no els parlis de futur, sinó de present, de realitats. La seva és una jornada de 12 hores cobrant per sota del que marca el Salari Mínim Interprofessional. No tenen res a perdre i molt a guanyar. Ja s’acaben els corrals socials amb els quatre de sempre. La seva realitat ha quedat obsoleta, ara és el torn de tots. Ja era hora.