L'economia tarragonina després de la Covid

Els diferents ens públics i els seus governs en són conscients. Molts d'ells, han après la lliçó de l'anterior crisi, no a les retallades i sí a la despesa pública

Es pot afirmar que la Covid-19 ens ha canviat la vida. Ha introduït noves maneres de fer, ens ha ensenyat a valorar més el que tenim i el que no tenim, a valorar la gent que tenim al nostre entorn, la salut i el sistema sanitari públic, entre d'altres. Però, també ha tingut innegables conseqüències econòmiques, sobretot pels grups més vulnerables, i ha agreujat l'escletxa entre classes.

No parem de sentir que aquesta crisi tindrà conseqüències fatals en l'economia, entre altres factors perquè encara no estem totalment recuperats de la crisi financera del 2008. És important tenir en compte que aquesta crisi no és fruit de les fluctuacions lògiques del cicle econòmic, sinó d'un xoc extern, que més aviat que tard incidirà negativament sobre l'activitat econòmica de tots els països del món.

D'altra banda, també, la Covid-19 ha tingut repercussions econòmiques desiguals entre persones, entre empreses i entre territoris. Està colpejant amb més intensitat als trams més dèbils de l'estructura econòmica i ocupacional, és a dir, a les PIMES i a les persones a menys ingressos salarials.

Com dic, la Covid també ens ha introduït noves maneres de fer, com el teletreball, que de fet, aquells sectors d'activitat que han pogut instaurar sistemes de treball remot són aquelles que menys han patit menys les pèrdues de llocs de treball. En canvi, aquells sectors com el turisme i l'hostaleria, en els quals comarques com el Baix Penedès i el Garraf hi tenen basat el model econòmic, depenen més de la presencialitat, i per tant han sigut més castigats per la parada d'activitat global.

De totes maneres, en un principi, cal tenir present que la majoria d'aquests sectors han optat pels expedients de regulació temporal d'ocupació i, aquests, tenen  caràcter temporal i transitori, el qual vol dir, que moltes d'aquestes activitats es podran recuperar i regenerar.

Donat tot aquest context, el paper els ens públics és clau per revertir la situació, per aprofitar les oportunitats que ha introduït  la pandèmia, per impulsar els canvis de paradigmes i fer costat als col·lectius més vulnerables.

De tot això, els diferents ens públics i els seus governs en són conscients. Molts d'ells, han après la lliçó de l'anterior crisi, no a les retallades i sí a la despesa pública, com ho ha fet la Diputació de Tarragona amb la Noemí Llauradó al capdavant. I si hi ha una institució pública per excel·lència per aquesta funció, aquestes són molts ajuntaments. Des del món local, el més proper al ciutadà, es poden recollir les inquietuds de la població i així poder adequar millor les mesures a prendre.

Així s'ha fet, per exemple a l'Ajuntament de Sitges, on l'alcaldessa ha iniciat un cicle de trobades amb el sector econòmic de la vila. També, alguns ajuntaments han presentat els seus plans de xoc al cap de poques setmanes d'iniciar-se l'estat d'alarma, incloent-hi mesures a curt termini com la pròrroga de l'IBI i a llarg termini com el replantejament del model econòmic sencer.

 
 
Salima El Youssoufi Hadri és regidora d'ERC al Vendrell
Salima El Youssoufi | BP Diari

"El socialisme és la força del Camp de Tarragona, per Kenneth Martínez" "Tarragona té un problema, i es diu dret a l’educació pública"