L'escola al setembre: que l'«especial» no sigui precària

Passi el que passi, cal que quedi clar que el que volem continua sent una disminució de ràtios clara i decidida per poder atendre tothom
El conseller Josep Bargalló ha avançat com serà el nou curs.   | cedida

Avui, 29 de juny de 2020, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha fet la roda de premsa esperada per saber com serà el curs 2020-2021. Després de no comparèixer a la televisió pública catalana en l'únic debat que sobre el tema s'hi ha fet des que es tancaren les escoles al març, enviant-hi un tècnic que deia que no sabia res sobre com seria la reobertura i que era expert en tirar pilotes fora quan se li preguntava, per exemple, quins espais nous tindríem per a la docència i quants mestres i professors nous hi hauria. Avui ja tenim totes les respostes, o la majoria d'elles, tot i que fa mesos que les tenim. El curs que ve serà, com el que ara s'acaba. I punt i final. Allò que en castellà se'n diria «na' de na'»

Bargalló ha dit que «no veurem centres engabiats, ni encerclats, no veurem centres que no són un espai de convivència, de socialització i de vida» i pinta bé perquè és el que ha de ser però aviva el gran neguit quan, a continuació assegura que «veurem centres alterats per mesures d’higiene» i amb grups classe que no seran els de sempre sinó, agafeu-vos fort, «grups estables de convivència.» Sabeu què vol dir això? No patiu, nosaltres tampoc i, poso la mà al foc perquè sé que no em cremaré, que ell tampoc.

Per reforçar el quadre de la roda de premsa, Bargalló estava acompanyat pel de la Llei Aragonès i per la consellera de Salut Alba Vergés, que ha deixat clar que «el proper curs, amb el que sabem i amb el treball conjunt de tothom, la represa al setembre es pot fer en unes condicions de pràctica normalitat».

Anem més enllà, perquè Bargalló ha afegit que, el mateix dia 29, tenia previst negociar amb els sindicats «el perfil professional del professorat, les condicions laborals, i la durada del contracte», unes declaracions que no lliguen amb la resta de la roda de premsa... o sí. Agafeu-vos si sabeu llegir i, si no, també. El perfil professional s'ha de negociar? Si farem classe com si res no passés, quins perfils professionals s'han de negociar? Quines condicions i quina durada de quins contractes cal negociar? Si ho diu ell, com a veu del Departament, no cal ni ser mitjanament llest per entendre que està anunciant condicions «especials» de contractació.

I si són «especials», no patiu que seran més «precàries» o directament «molt precàries». Per a qui? Doncs si cal negociar els perfils de contractació, que semblaven clars fins ara, no patiu tampoc que tindrem munts de contractats que no accediran a la feina seguint els camins que hi havia hagut fins ara. Però, sobretot, no patiu que si del que es tracta és de contractar en situació especial, el que ara es decideixi i tinguem serà norma en un, dos o tres anys. No cal que tornem a citar Naomi Klein però el Katrina va ser això mateix i que consti que m'agradaria equivocar-me, més que res perquè d'un govern d'«esquerres» jo n'espero molt més; digueu-me il·lús...

En resum, Bargalló ens anuncia la destrucció de les actuals condicions de contractació? Ens anuncia un altre pas camí de desmuntar l'escola pública de qualitat? Esperò que no sigui així, però tenen la crisi, tenen la massa crítica preparada (gràcies als articulistes al seu servei i a la feinada que fa anys que han fet fundacions i il·luminats neoliberals) i ara podrien acabar tenint l'objectiu acomplert si no ens hi plantem.

Com sempre, caldrà estar atents i esperar a veure què passa o què passarà. Les i les que no hem deixat de treballar aquests mesos, les i els docents, les que hem fet centenars de classes presencials i virtuals, els qui hem reobert els centres malgrat estar-hi en contra i expressar la nostra opinió al respecte públicament, cal que ens afanyem a veure quin serà el camí que prengui l'ensenyament en aquest país ara perquè en depèn com serà en els propers decennis.

Passi el que passi, cal que quedi clar que el que volem continua sent una disminució de ràtios clara i decidida per poder atendre tothom, destinar el 6% del pressupost a Ensenyament (tal com el Parlament d'aquest país va acordar fa anys) per equiparar-nos a la mitjana europea, una escola que no estigui en mans de les empreses ni que sigui empresa i un ensenyament integral que doti les persones, els infants, les i els adolescents i els i les joves o adults, de totes les eines necessàries per esdevenir persones lliures i completes, vinguin de la família que vinguin i tinguin les condicions que tinguin. Això avui ni es compleix ni anem camí de complir-ho però amb el que es veu a venir pot ser molt pitjor i això no seria ni bo ni lògic.

"L'economia tarragonina després de la Covid" "El socialisme és la força del Camp de Tarragona, per Kenneth Martínez"