Carrers de la Part Alta de Tarragona.

Llegir

Tot seguint la nostra passejada férem cap davant de la Casa Montoliu, on va néixer el gran patrici i escriptor Manuel de Montoliu i que ara és la seu del Conservatori Professional de Música

El meu humà i jo hem decidit estar una temporada llarga, llarga sense parlar de polítics ni de política. L’altre dia vam sortir a donar un tomb per la Part Alta. El nostre caminar ens va dur al carrer «dels Cavallers», ben carregat d’història, certament. Primer topàrem amb Casa Castellarnau, aquesta mena de museu romàntic tarragoní, amb els seus sostres amb frescos ben notables i on han fet estada personatges notables, com ara en l’emperador Carles, I de la monarquia hispànica i V del Sacre Imperi Romà Germànic. És un indret que cal conèixer, malgrat que el seu mobiliari no sigui l’original, que va fer cap fa molts anys a una subhasta a Madrid. Coses que passen en aquesta dissortada ciutat.

 

Tot seguint la nostra passejada férem cap davant de la Casa Montoliu, on va néixer el gran patrici i escriptor Manuel de Montoliu i que ara és la seu del Conservatori Professional de Música i que abans havia estat escola. En aquest noble edifici d’interessant arquitectura (només cal recordar les quatre magnífiques columnes que es poden admirar a la seva planta baixa) s’hi va hostatjar el futur Felip II quan visità Tarragona acompanyant el seu pare, el Cèsar Carles el 1542. Un altre personatge il·lustre que va passar uns dies de 1808 en aquesta mansió senyorial fou el general napoleònic  Joseph Chabran. Això ens va recordar que estàvem llegint una biografia de Napoleó on hi vam trobar aquesta frase: «Mostra’m una família de lectors i et mostraré les persones que mouen el món». Tancàrem el llibre i Mixeta em va mirar amb els seus ullassos com dient: «La lectura és una pràctica realment beneficiosa per a tothom». Realment Napoleó tenia raó.

 

Quan me’n vaig anar a dormir vaig pensar que si els humans llegissin més evitarien moltes errades, sovint repetides fins a l’avorriment. Repassant mentalment les nostres lectures (les del meu humà i jo), vaig arribar a la conclusió que en aquesta vella pell de brau haurien de ser de lectura obligatòria per a tothom els Episodios Nacionales, de Benito Pérez Galdós, i els Nuevos Episodios Nacionales, de Susana March i Ricardo Fernández de la Reguera. Veuríeu que els humans porten tres-cents anys repetint els mateixos errors, sovint per part de persones que porten els mateixos cognoms... Aleshores, una es pregunta: és que no n’aprenen de les lliçons de la Història o és que no tenen remei? Realment, els humans són l’únic animal capaç d’ensopegar amb la mateixa pedra tantes vegades com faci falta.

 

Un gat no ho fa. Quan rep un escarment, amb una vegada ja en té prou. I si ho voleu comprovar, adopteu-ne un escrivint a adopcionvg@gmail.com No us en penedireu.