Imatge de l'Oficina de l'Habitatgede Reus

Un país, una ciutat, un habitatge

Per què volem un país lliure? Per què volem una ciutat republicana? Doncs perquè volem un habitatge digne per a tothom.

 

El dret a l’habitatge és un dret fonamental. Per això, tenim l’obligació de vetllar-ne el compliment i treballar amb determinació per fer-lo accessible a tothom. La manca de competències i les ingerències del Tribunal Constitucional impedeixen l’evolució ferma de les mesures necessàries per regular el preu del lloguer i protegir les persones més vulnerables. Tot i això, des d’Esquerra continuem pensant que si no posem límits a l’augment dels preus del lloguer, l’habitatge mai esdevindrà un dret.

 

La determinació republicana per garantir un habitatge digne per als ciutadans i ciutadanes d'aquest país les concretem en sis línies de treball:

 

La primera és l’impuls del decret antidesnonaments, suspès pel Constitucional, aquest cop en forma de llei. El segon àmbit de treball és l’ampliació de la inversió en habitatge, arribant als 1.000 milions d’euros anuals. En tercer lloc, destaca el treball perquè en aquells municipis de forta demanda acreditada, un 15% del parc d’habitatge estigui destinat a polítiques socials. Altres mesures activades són la millora de l'aplicació de l’impost sobre habitatges buits, la creació d’un fons d’inversió social per a la construcció i el lloguer d’habitatge social i, per acabar, l’aprovació d’una llei d’arrendaments urbans catalana que protegeixi els llogaters davant els abusos.

 

Davant de causes multifactorials que originen les dificultats per fer efectiu el dret a l’habitatge calen respostes diverses. També ens fem les preguntes en l’àmbit local.

 

Primer ens preguntem: com podem avançar en un servei públic d’habitatge de proximitat a les ciutats? Hem de reforçar el model d’atenció d’habitatge a la ciutadania a través d’eines com les oficines de proximitat i l’atenció telemàtica per informació, assessorament i tràmits. Hem de col·laborar entre les administracions, les entitats del tercer sector social, el sector privat i la ciutadania organitzada. Hem d’excel·lir en la gestió del parc públic de lloguer.

 

En segon lloc, quines eines de planificació i gestió hem d’impulsar? Per un costat, hem de desplegar el marc legal, en què hi ha camp per recórrer. D’altra banda, també hem de planificar solidàriament a diversos nivells amb eines com el Pla Local d’Habitatge o el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge. Per acabar, també cal impulsar àrees de conservació i rehabilitació.

 

Encara queda molta feina per fer. Però persistirem per garantir el dret a un habitatge digne per a tothom, des de ciutats republicanes i des d’un país lliure.


 

Marina Berasategui Canals és regidora d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Reus i presidenta del Consell Municipal de l’Habitatge de Reus