Vista aèria dels treballs per enllestir la connexió de la variant de Vandellòs al corredor mediterrani, els dies 11 i 12 de gener del 2020

Quo vadis Tarragona?: Ara ens hi juguem el nostre futur

Creiem que ha arribat el moment en que des de la societat civil tarragonina ens hem de mobilitzar

El 2020, un any que passarà a la història per l’impacte mundial de la pandèmia, encara la recta final amb un tema crític no resolt per Tarragona i les comarques del Tarragonès i Baix Penedès per a impulsar el seu desenvolupament com a espai de futur per als seus ciutadans: el de les infraestructures ferroviàries.

 

Constatem amb enorme preocupació que no està resolt el transport de persones de manera ràpida i eficient des de Tarragona a Barcelona i altres ciutats clau, ni la creació d’una xarxa de comunicació entre els pobles de la costa i l’interior.

Constatem que tampoc s’ha resolt com Tarragona s’integra definitivament a la Xarxa Europea de Mercaderies del Corredor Mediterrani. La solució adoptada del “tercer fil” travessant la ciutat i la Costa Daurada nord per tal de permetre el pas de trens d’ample europeu representa la creació d’un coll d’ampolla, on conflueixen els trens de mercaderies procedents de tota la costa espanyola mediterrània i els procedents del centre peninsular a través de Madrid i Saragossa. És una solució que té, a més, riscos i inconvenients importants.

Quan l’any 2012 es va decidir la instal·lació del “tercer fil”, les autoritats van afirmar que es tractaria d’una mesura provisional, mentre s’abordava una solució definitiva que evités el pas de trens de mercaderies de fins a 750 metres de longitud –molts d’ells carregats amb productes perillosos- per nuclis urbans, platges i zones turístiques. Si a això afegim que, per motius d’eficàcia logística i mediambientals, la previsió és que el transport de mercaderies per ferrocarril passi de l’actual 4% al 20% el 2025, resulta evident que, a curt termini, aquest increment suposarà la saturació de la línia fèrria de la costa i l’inevitable deteriorament de la qualitat del servei de viatgers, del qual ja tenim una primera mostra amb el recent trasllat dels trens de llarg recorregut a l’estació del Camp. Sense oblidar que el pas de trens més llargs i pesants posaran en perill per les vibracions l’Amfiteatre romà (declarat Patrimoni Mundial per la Unesco) i degradarà els espais de la xarxa Natura 2000 del nostre territori.

Avui, en el procés de debat a les Corts Generals dels Pressupostos Generals de l’Estat 2021, la ciutat de Tarragona i les comarques del Tarragonès i Baix Penedès ens hi juguem molt. De fet, podem dir que ens hi juguem el nostre futur, ja que està damunt la taula donar un pas fonamental per canviar el projecte de transport ferroviari de mercaderies i lligar-ho a inversions en infraestructures sostenibles amb el suport dels pressupostos europeus de modernització i creixement econòmic post Covid-19. I ens hi juguem el nostre futur perquè el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat sols inclou una partida per l’estudi de la rehabilitació de la via fèrria Reus-Roda per un import de 200.000€, inferior fins i tot a la que contemplava l’últim projecte pressupostari que no es va arribar a aprovar.

Com a membres de la societat civil de Tarragona i de les comarques de l’entorn, aspirem a molt més: Exigim que aquesta partida es destini, no a l’estudi de la possible (i molt problemàtica) restauració de la línia Reus-Roda, sinó a l’estudi de viabilitat i d’impacte mediambiental d’una nova línia de ferrocarril d’ample europeu Vilaseca-Castellbisbal exclusiva pel pas de mercaderies per l’interior que eviti nuclis poblats, i que la minsa quantitat –clarament insuficient-, sigui augmentada de forma significativa fins els 3 milions €, i, finalment, reclamem que es donin garanties que la partida serà executada al llarg del 2021 i ampliada en exercicis posteriors per a la realització de l’obra civil corresponent.

Creiem que ha arribat el moment en que des de la societat civil tarragonina ens hem de mobilitzar. Hem de fer-ho per tal de manifestar de manera transversal i unànime que les noves infraestructures ferroviàries han de ser compatibles amb el respecte a la seguretat i benestar de les persones, al desenvolupament econòmic multi- sectorial, al reforçament i millora de la mobilitat dels usuaris del tren i, evidentment, amb el respecte envers el nostre ric patrimoni cultural i natural, i al nostre potencial turístic.

Aquests objectius passen, en primer lloc, perquè totes les institucions involucrades –Govern Central, Generalitat i autoritats d’àmbit local i comarcal— col·laborin de forma immediata i lleial en fer realitat les promeses fetes a la ciutadania fa vuit anys. Necessitem aprofitar els pressupostos europeus de modernització i creixement econòmic post Covid-19 i necessitem uns pressupostos de l’Estat espanyol clarament compromesos amb la solució definitiva del pas de mercaderies per les comarques de Tarragona.

No ens podem ni ens volem quedar de braços plegats: som en dates claus per definir les infraestructures ferroviàries del segle XXI.

Manifest de la Plataforma Mercaderies per l’Interior

Amb el suport públic, entre d’altres, de:

Joan Anton, president de l’associació de càmpings Costa Daurada i Terres de l’Ebre Germà Bel i Queralt, economista

Jordi Cañellas, gerent xarxa Santa Tecla

Josep-Lluís Carod-Rovira, filòleg i exvicepresident de la Generalitat Joan Miquel Carrillo, enginyer

Rosa Maria Codines, presidenta d’Òmnium Cultural Tarragonès Mertxe Dalmau Clos, empresària

Gemma Fusté, presidenta de la Federació de veïns de Llevant Xavier Graset, periodista

Frederic Porta, periodista Enric Pujol, periodista Oriol Grau, actor

Àngel Òdena, baríton Pep Escoda, fotògraf

Joan Tous, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Berta Cabré, presidenta Federació empresarial Hosteleria i Turisme Maria Dolors Duch, historiadora

Josep M Claver, president CN Tàrraco Silvia Fontana, esportista

Joan Josep Guinovart i Cirera, científic

Raúl Font, president del Gremi Pagesos de Tarragona

Josep Maria Buqueras i Bach, president Fundació Trencadís Francesc Escobar Poblet, president de Justícia i Pau de Tarragona

Berta Cabré Prim, presidenta Federació empresarial Hosteleria i Turisme Salvador Minguella, president Associació Comerciants Via T

Joan Ramón Martorell i Comas, empresari i president Concilium Vinorum Tarraconensium

Joaquim Sendra, empresari president d’ADEPAP Josep Alió Borràs, advocat

Pere Grau Valls, advocat

Jaume Saez Millán, president germandat Jesús de Natzaré

Josep Francesc Ferrer Val, president germandat Nostre Pare Jesús de la Passió Jacques Beruck, president Club Lions Tarragona

Pere Salas, president Rotary Club Tarragona Degà Jordi Freixa, president Ateneu Tarragona

Ana Vilallonga, ex-presidenta AECC Tarragona Josep Ma Rota, president Joventuts Musicals Angel Juárez, president Fundació Mare Terra

David Poveda, president Associació Defensa Litoral Manel Sanromà, creador de la xarxa Tinet

Joana Zaragoza, exvicerectora URV Josep M Vives, metge dermatòleg


Comentaris