El sindicat de pagesos lamenta que sigui la pagesia qui ha d'assumir les pèrdues de collita. Així, demana "màxima celeritat" a les administracions perquè reforcin els mecanismes de control de la cotorra argentina i s'estableixin protocols d'intervenció ràpids per evitar que els danys augmentin.

Economia

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant projecta un centre d'investigació d'energies renovables ACN

L'alcaldessa de la localitat, Assumpció Castellví, ha manifestat que es preveu que cada any hi passin fins a 500 alumnes de cicles formatius de grau mitjà i grau superior i que a més també hi hauria espais per acollir activitat investigadora. Castellví ha explicat que la iniciativa va néixer des del consistori per la voluntat "d'anar de la mà amb les renovables".

Des d'IDETSA, empesa municipal dedicada a la promoció econòmica, van començar a desenvolupar la idea conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la voluntat d'encabir el centre en la categoria de 'projectes singulars'. La intenció és que el centre sigui punter a nivell estatal o europeu i ja s'hi han implicat la Direcció General d'Energia, la Diputació de Tarragona, sindicats, la Cambra de Comerç de Reus i empreses privades.

D'entrada s'ha batejat com a Centre d'Innovació, Recerca i Formació en Eficiència i Energies Renovables (CIRFER) i es construiria al polígon industrial Les Tàpies, en uns terrenys municipals. Castellví ha indicat que ja ha rebut l'aprovació de l'òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear (FTN) i la Generalitat li ha de donar el vistiplau definitiu, cap al mes d'octubre.

Si això es produeix, aquest mateix any ja començaran a arribar els diners del FTN per iniciar el desenvolupament de la primera fase, que s'ha d'enllestir el 2028. Castellví ha detallat que està valorada en 3,9 milions d'euros i que durant aquest mateix any ja es començaria a redactar el projecte. "Cap al 2027 crec que ja hi podrà haver moviment de terrenys", ha avançat.

En aquesta fase es volen fer els edificis on s'ubicarà "tota la part d'investigació, la formació dels cicles formatius i també certificats professionals del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)". En concret, serien uns estudis "vinculats a l'electricitat, l'eficiència energètica, les energies renovables o la gestió de l'aigua", ha comentat. "Estarem formant treballadors contínuament", ha dit, i en un sector on falta molta mà d'obra, segons les empreses. Així mateix, també es construiran espais per a la investigació.

Per més endavant quedaria la segona fase, amb una zona dels showrooms on les empreses podrien fer presentacions i altres aspectes relacionats amb les seves investigacions. Entre aquestes, més enllà de renovables, també hi ha la porta oberta a reciclatge i millora de bateries elèctriques. Tot plegat però, no seria abans de 2032, amb una inversió addicional de 2,8 milions d'euros més.

El representant veïnal ha manifestat que la presència de rosegadors s'ha fet més evident des de principis d'estiu, quan es va netejar el solar que es va destinar a infraestructures relacionades amb la sortida de la segona etapa del Tour de França. Segons Montoliu, "van arrencar tots els arbustos i ara les rates ho tenen molt més fàcil per fer els seus nius". Sobre la qüestió, ha assenyalat que "estem neguitosos, perquè aquesta problemàtica pot acabar provocant un greu problema de salut pública, ja que els habitatges i l'hospital estan molt a prop".

Les rates poden provocar la transmissió de malalties, la contaminació d'aliments, així com reaccions al·lèrgiques. Entre les malalties que poden transmetre hi ha la leptospirosi, la salmonel·losi, l'hantavirus o el tifus. Aquests rosegadors, també poden contaminar l'aigua i els aliments, alhora que poden provocar danys material indirectes, com trencament de cables.

Societat

El registre d'ADN de gossos de Tarragona ja té 1.600 animals inscrits en els primers sis mesos Agència Catalana de Notícies

Els veïns han traslladat el problema a l'Ajuntament de Tarragona

La presència de rates a la ciutat no és una novetat i en algunes zones és més habitual la seva presència, especialment en espais que no es netegen o que presenten problemes de salubritat. Dídac Montoliu ha relatat que quan van començar les obres en el solar de davant del seu bloc de pisos, es va traslladar la colònia de gats que hi havia a un solar veí. "Allà, les rates han fet l'agost, mai millor dit, i aprofiten per alimentar-se amb el menjar de la colònia felina", ha comentat.

Montoliu ha explicat que han traslladat la problemàtica a l'Ajuntament de Tarragona, que va inspeccionar la zona i va elaborar un informe. El solar en què hi ha la plaga de rates és de titularitat privada i des del consistori s'està redactant un requeriment a la propietat perquè hi actuï.

La secretària de l'Associació de Veïns Costa Daurada-Berà, Esther Valls, ha reclamat la retirada de les barreres col·locades fa més d'un any i que tenen una alçada de fins a vuit metres i ha proposat com a alternativa pantalles d'1,5 metres "que no provoquin un malestar per als veïns". En aquest sentit, ha explicat que la proposta té la mateixa eficiència: "El que volem és que s'integri amb el paisatge". "Són moltíssimes cases que ja no tenen vistes al mar per culpa d'unes barreres monumentals que fan de presó", ha afegit.

En aquest sentit, hi ha més d'un centenar d'habitatges afectats al llarg del tram. Pel que fa a les reunions amb Adif, Valls ha manifestat que ja en tenen prou, "de paraules i falses promeses" i ha demanat la revisió del projecte. "Tenim la intel·ligència artificial, que es facin maquetes i dissenys", ha dit.

Societat

Plataformes d'usuaris del tren denuncien que el Pla de Rodalies 2026-2030 deixa «en segon pla» Tarragona TarragonaDigital

Construir una via segregada

La construcció d'una via segregada fora de la costa és una altra de les propostes mencionades. Des de la plataforma Mercaderies per l'Interior han posat de manifest que "no s'ha d'amortir la conseqüència, sinó la causa", és a dir, el pas dels trens de mercaderies pel corredor mediterrani. Eugeni Sedano, portaveu de l'entitat, ha reivindicat una línia ferroviària per a aquests tipus de trens "paral·lela a la línia d'Alta Velocitat i allunyada dels nuclis poblats".

L'Ajuntament de Roda de Berà ha mostrat el seu suport a la causa. De fet, el ple del consistori va aprovar per unanimitat aquest dijous una moció per rebutjar el projecte de les pantalles acústiques. "Ens sentim enganyats una vegada més", ha dit l'alcalde del municipi, Pere Virgili. "Vam sortir de la reunió que vam tenir el 25 de novembre amb la paraula donada pels representants d'Adif dient que no es faria res que no autoritzessin els ajuntaments", ha lamentat.

Virgili ha carregat contra l'administrador i ha titllat de "jutjat de guàrdia" el fet que "després de l'estiu Adif continuarà negociant amb els ajuntaments afectats, quan les al·legacions ja s'han resolt i les ha desestimades". L'alcalde ha refermat la unanimitat del consistori i ha mostrat el compromís per trobar solucions i "posar sentit comú", i demanarà la intermediació de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona.

Societat

La planificació ferroviària de la Generalitat a Tarragona farà passar de les mercaderies per l'interior TarragonaDigital

Diverses formacions polítiques es mostren contràries a les pantalles

Diferents formacions polítiques també s'han expressat en el marc de la manifestació celebrada aquest divendres al municipi del Tarragonès. Des de Junts per Catalunya, el diputat al Congrés, Josep Maria Cruset, ha considerat que les pantalles "representen un mur de Berlín que separarà el litoral i l'interior". La formació demanarà la compareixença del ministre Óscar Puente per donar explicacions en seu parlamentària.

Per part d'ERC, el conseller de l'Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig, ha considerat que "és una agressió directa contra el territori i feta sense consens" i ha convidat a la resta d'ajuntaments a expressar el seu posicionament. El regidor de Roda de Berà, Rafael Luna (PP), ha posat en valor la unanimitat del consistori i ha assenyalat que "Adif no és l'escut per poder privar o protegir a qui realment mana".

La celebració dels 200 anys viurà els seus darrers actes durant les festes de Santa Tecla. La primera cita és aquest dissabte 13 de setembre, a partir de les 17.30 hores, amb la Mostra de Folklore Viu, amb els Gegants Vells de Tarragona com a amfitrions de les parelles geganteres del Pi, de Santa Maria del Mar, de Badalona, de Lleida, de Terrassa, de Tivissa, de Torroella de Montgrí, de Sabadell, de Solsona i de Vilafranca del Penedès. El segons acte serà el Vermut Rumbero Especial 200 anys, el 20 de setembre.

La celebració per aquest aniversari dels Gegants Vells i del Cós del Bou va començar a principis de l'estiu, amb una exposició de Gegants Despullats a la Casa de la Festa. Posteriorment, durant el mes d'agost, va tenir lloc la Gran Festa dels 200 anys, mentre que del 22 d'agost al 5 de setembre és poder veure una exposició fotogràfica sobre la història dels Gegants Vells i els seus portants. Finalment, es va presentar un documental i es va cloure la mostra amb l'entrega, per primera vegada, de la distinció de Geganter d'Honor a Juanjo Ucha.

Una llarga història de 200 anys

La història dels Gegants Vells i del Cós del Bou és llarga i va començar ara fa dos segles, de la mà d'Antoni Verdaguer. Representen un cabdill moro i una princesa cristiana, amb la peculiaritat, que ambdues figures van aparèixer juntes des d'un primer moment, cosa que no era habitual en aquella època. Es van estrenar l'any 1825, esdevenint els gegants municipals de la ciutat des del seu naixement. Van ostentar aquesta condició fins al 1851, quan Bernat Verderol va construir els Gegants Moros i els actuals Gegants Vells de Tarragona van anar quedant arraconats en un magatzem.

L'ostracisme va allargar-se fins a principis del segle XX, concretament l'any 1904, quan els veïns del Cós del Bou van sol·licitar la seva cessió per participar en les Festes de Sant Roc, convertint-se en els gegants del barri. Durant el pas dels anys han rebut manteniment i millores, una de les més destacades l'any 1970, amb vestits nous i amb postissos nous per als dos gegants, fets a partir dels cabells de les dones del barri. Els Gegants del Cós del Bou van ser reconeguts com a Gegants Vells de Tarragona l'any 1991.

L'estima dels veïns i veïnes del Cós del Bou pels gegants és molt gran. Es tracta d'una tradició que passa de pares a fills i les noves generacions pugen amb força. La identificació de les figures amb el barri és total, ja que surten des de fa més d'un segle, amb l'única excepció de la Guerra Civil espanyola.

Així són els Gegants Vells de Tarragona

Els actuals vestits dels Gegants Vells de Tarragona i del Cós del Bou van ser dissenyats per Pau Fernández l'any 1994, per celebrar el 150è aniversari de les Festes de Sant Roc. El 2016, basant-se en aquest disseny, es van teixir uns nous vestits. L'any 2000, amb motiu del 175è aniversari, es van crear uns vestits pels geganters. Cal destacar que aquests gegants són els elements més antics que surten al Seguici Popular de la capital tarragonina i són dels més antics de Catalunya.

Els caps són de cartró pedra, els cossos de cuir, cartró i fusta i les mans són talles de fusta. En aquest sentit, els gegants tenien uns cossos desproporcionats, motiu pel qual se'ls hi van posar uns postissos de cartró pedra que els va fer més estètics. L'espasa del gegant es va fer nova després que l'antiga fos robada, mentre que les joies de la geganta, banyades en or amb perles australianes, són obra de l'argenter Jordi Borràs. Cal destacar que enguany, s'ha fet la digitalització dels Gegants Vells de Tarragona per poder tornar a construir-los si algun dia passés alguna desgràcia.

La colla custodia la parella de gegants amb molta cura, fent una neteja mensual de la pols de les figures i fumigant-les per tal que la fusta es mantingui. En aquest sentit, l'objectiu és clar: que els Gegants Vells i del Cós del Bou continuïn ballant durant molts i molts anys més.

El nou pla d’estudis ha incorporat nous programes per atendre a noves necessitats i adaptar-se millor a les edats, al nivell de dedicació i els interessos dels alumnes. El programa de música en família a partir dels sis mesos, el programa avançat pels alumnes que volen més intensitat i així obrir el camí cap a la professionalització, el programa adults tutti que incorpora el combo com a millor forma de millorar i compartir la música i el programa tradi enfocat a millorar les formacions de cultura popular locals i crear una pedrera de músics que les nodriran el dia de demà.

S’ha creat una doble línia que concentra totes les classes a les tardes de dilluns i dimecres o a les tardes de dimarts i dijous. D’aquesta forma, les famílies poden escollir línia i conciliar millor les hores amb la resta d’activitats extraescolars.

Una gran banda Big Band

Una gran banda Big Band que englobarà molts músics i permetrà actuacions tant en format escenari com en format carrer, és una de les novetats que s’estrenaran el curs vinent, juntament amb el Teatre Musical que aquest any ja ha donat els primers fruits. Aquestes dues grans formacions que s’ofereixen a partir de cicle superior de primària en endavant estan obertes a músics externs que hi vulguin participar.

Per poder fer realitat aquests reptes tan ambiciosos i alhora permetre un creixement sostenible de l’alumnat, ha calgut regular l’oferta d’instruments i apostar per la pedagogia de grup en les classes d’instrument, que ha de fer més accessible i motivadora l’experiència musical. Un nou servei, el banc d’instruments, permetrà oferir un lloguer d’instruments a preus públics als alumnes que s’inicien. L’escola garantirà l’accés al primer instrument, que normalment són de dimensions petites adaptades a l’edat dels alumnes i, per tant, no és l’instrument definitiu, a tots els alumnes que comencin.

Tot aquest desplegament no només reforça la part educativa, sinó que també té una voluntat clara d’impacte comunitari. L’EMMA no és només un centre de formació musical: és un actiu cultural del poble. Per això, molts dels projectes que es treballaran a l’escola es podran viure també a l’espai públic i en el calendari festiu d’Alcover. Bona mostra és la presència de l’escola en la Fira de Bandolers, Castanyada, encesa de llums de Nadal, Parc Infantil de Nadal, carnaval escolar, caramelles, Sant Jordi, AlcoJove, festes en barris i urbanitzacions…

Treball col·laboratiu amb el municipi

L’escola ja col·labora estretament amb els centres educatius, socials i culturals del poble. Cal destacar els projectes amb l’escola, llar d’infants, Centre de Dia, Convent de les Arts, Cercle d’Amics i institut. Pel pròxim curs, la col·laboració amb els centres educatius gaudirà d’un impuls molt important: els projectes comunitaris. Concretament, en col·laboració amb l’institut, s’iniciarà un projecte d’ukuleles amb 1r d’ESO, teatre musical amb 2n d’ESO i batucada amb 3r ESO. Fruit de sumar esforços entre institut i EMMA, tots aquests alumnes gaudiran d’una hora setmanal de pràctica musical en horari escolar enriquint la seva formació, contribuint a desenvolupar competències i a educar en valors a través de la música.

"Aquesta iniciativa respon a la voluntat del consistori de reforçar la convivència ciutadana i actuar davant dels actes incívics que s’han detectat al municipi els darrers mesos" expliquen des del consistori.

Aixi, tot i que inicialment el cos està integrat per un únic agent, l’Ajuntament té la intenció d’ampliar el servei de manera progressiva en els pròxims anys, amb l’objectiu d’oferir una major cobertura i presència al territori.

Voluntat educativa i sancionadora

Fonts municipals detallen que "aquest nou agent municipal tindrà potestat sancionadora en cas que sigui necessari, però la filosofia del nou cos no és punitiva, ben al contrari, el projecte neix amb una clara vocació educativa i conciliadora, centrada en el diàleg, la prevenció i la sensibilització de la ciutadania".

Amb l’objectiu de donar a conèixer aquest nou servei i promoure la participació veïnal, l’Ajuntament del Pla de Santa Maria organitzarà una reunió oberta amb els veïns i veïnes del municipi. En aquesta trobada s’explicarà en detall el funcionament del Cos de Guàrdia Municipal.

Incivisme i queixes veïnals

Amb aquesta mesura, el consistori vol aconseguir un poble més cívic, segur i respectuós per a tothom i acabar amb els darrers episodis incívics que han desencadenat nombroses queixes del veïnat. Concretament, el mes de maig de 2025, l'equip de govern va haver de prendre una decisió dràstica davant de les nombroses queixes rebudes quant a l'ús del parc públic de l'entorn de Sant Ramon per les molèsties nocturnes relacionades amb botellons i aldarulls a la zona de l’església de Sant Ramon.

Llavors, es va decidir retirar les taules instal·lades en aquest espai per responsabilitat i amb l’objectiu de garantir el descans i la convivència de tots els veïns i veïnes.

El passat mes de juny, l'Ajuntament de Montbrió va celebrar un acte institucional en què el van distingir com a Fill Predilecte del municipi i, a més, va acollir una gala artística en què la dansa, la música i la pintura van ser protagonistes. L'excel·lència artística i el talent de Paixà l'han dut als escenaris més prestigiosos d'Europa i, al llarg de la seva trajectòria, ja ha interpretat obres tan reconegudes com Romeo i Julieta o El Llac dels Cignes.

Com es va sentir quan li van comunicar que seria distingit com a Fill Predilecte?
Va ser una cosa molt inesperada, no m’ho esperava per a res i encara menys tenint en compte que era un títol que sempre s’havia atorgat pòstumament. Va ser una sorpresa, però a més una alegria molt gran, no només per a mi, sinó per a tota la meva família. És com una manera de reconèixer l’esforç, no només meu, sinó el que implica per a tota la meva família que jo pugui ser on soc i fer el que estic fent. Va ser molt bonic, se’m posa la pell de gallina; ho recordo amb molta emoció.

A més, li van fer una gala d’homenatge, tot i que la pluja no va permetre que actués.
Sí, però tornarem, ho tornarem a fer segur. De fet, tot va començar per aquí perquè l’Ajuntament de Montbrió sempre ha ajudat a tothom en l’àmbit de la cultura i la dansa i ja feia anys que anàvem rumiant alguna cosa, perquè fa bastant de temps que intento venir pel Montbriart, però malauradament sempre estic compromès amb representacions, ja que l’agenda d’estiu la tinc compromesa per dos i tres anys, a vegades quatre, amb contractes per anar a ballar a diferents llocs. Però la idea era venir a Montbrió per tornar a ballar on vaig créixer.

Va començar a l’escola de dansa de Montbrió quan era molt petit.
Sí, era una connexió molt bona perquè volia fer els solos que faig ara i començar a terra per tornar a acabar en la mateixa posició, que per a mi significava que no ens hem d’oblidar mai d’on venim, dels orígens, per molt alt que arribis en la teva carrera. És molt important tocar de peus a terra.

«No ens hem d’oblidar mai d’on venim, dels orígens, per molt alt que arribis en la teva carrera. És molt important tocar de peus a terra»

Sempre va tenir clar que la dansa era el seu camí a seguir?
La història és molt graciosa perquè tot va començar quan tenia tres anys, que vaig anar a la representació de final de curs de l’escola de dansa de Montbrió, que l’esdeveniment de l’any i hi anava tot el poble. Aquell any feien Peter Pan i un dels meus somnis era volar i, clar, quan vaig veure aquest personatge volant amb els seus pols màgics vaig dir als meus pares que volia ser Peter Pan. Ells em van dir que per a fer-ho, havia d’anar a l’escola de dansa i el curs següent, amb gairebé 4 anys, em van apuntar. Des que tinc memòria, les meves primeres imatges són les tardes a l’estudi de dansa, com una part més de la rutina de l’escola. 

Va créixer allà.
Exacte. Al matí, anàvem a l’escola a estudiar i, al vespre, a l’escola de dansa. Per això, sempre dic que la dansa és part del meu ADN, és part de qui soc jo, no seria ningú sense ella i tinc molt clar que quan s’acabi la meva carrera com a ballarí, d’alguna manera o altra, sempre estaré relacionat amb aquest món.

Han passat molts anys i ha arribat a ser primer ballarí del Ballet de Stuttgart, ja fa una dècada que viu a Alemanya... Com ha sigut el procés?
Ja fa 14 o 15 anys que soc aquí, però ha passat molt de pressa. Primer, l’experiència de sortir d’aquí, va ser sobretot deixar de sentir-me atrapat pel sistema, perquè no vaig poder compaginar bé els estudis de dansa amb l’ESO i el Batxillerat, vaig haver de fer les assignatures sí o sí i no em convalidaven moltes coses que havia de tornar a repetir; quan a Alemanya tot s’adapta molt més.

Va accedir a l’escola John Cranko amb una beca internacional.
Volia créixer una mica més i vaig veure l’oportunitat de presentar-me al Tanzolymp, un concurs de dansa a Berlín, i allà em van donar la beca per anar a la John Cranko. Quan vaig arribar, no parlava res d’anglès ni d’alemany, però em vaig sentir a casa des del minut u. Va ser una sensació molt estranya, me'n recordo que els meus pares i jo estàvem bastant nerviosos per veure com aniria, però el primer dia ja em vaig sentir molt integrat i la veritat és que va ser un alleujament. Crec que he estat en el lloc adequat, en el moment adequat, des que vaig començar la meva carrera, però especialment en aquell moment perquè l’escola necessitava un perfil de noi com el meu. Només entrar em van seleccionar per representar l’escola a l’Òpera de París, a Toronto, Venècia… tot era nou per a mi, acabava d’arribar, però em van escollir, entre més de 150 alumnes, en aquell concurs. Cada any, des que estic aquí, tinc un repte nou que se’m posa en el camí i se’m passa tot molt ràpid.

S’havia imaginat que podria desenvolupar una trajectòria professional a un nivell tan alt?
Per res del món. Quan tenia deu anys i encara estava a l’escola de Montbrió, amb la Carme i la Ció Borràs, elles em van dir que hauria de decidir si ho feia com a hobby o professionalment, perquè tenia talent, però havia de triar. Fins que no vaig arribar a Alemanya, als 15-16 anys, no sabia realment què volia dir allò, amb deu anys no ho entenia, però sabia que havia de dedicar-hi més hores i ser més professional, no tan amateur, i vaig dir que sí per millorar el que feia. 

«Ballo perquè m’agrada i sempre ho he fet, i ha sigut una de les claus per mantenir-me motivat i una mica fora de tot el que passa en el món de la dansa, que és molt exigent»

Més enllà del talent i la disciplina, què ho ha fet possible?
Una de les coses que m’ha ajudat ha sigut la innocència, tenia metes dins meu, però no em forçava, tot anava venint. Jo ballo perquè m’agrada i sempre ho he fet, i ha sigut una de les claus per mantenir-me motivat i una mica fora de tot el que passa en el món de la dansa, que és molt exigent. Aconseguir que l’ambició no em superi.

Com és el seu dia a dia actualment?
Nosaltres tenim un dia lliure a la setmana i la resta entrenem de 10.30 a 18.30 hores, amb una hora de pausa, que és l’ideal, però a vegades ve algun coreògraf i em diu que li encantaria fer una coreografia nova amb mi i ho hem de fer en el temps lliure i, llavors, menjo ràpidament en deu minuts i ho provem a l’hora de dinar, o bé em quedo fins a les vuit del vespre. És dedicació plena i completa. També, tenim un equip de fisioteràpia incorporat i hi vaig cada dia o cada dos, per prevenir lesions.

Quin aprenentatge destacaria d’aquests anys entrenant al màxim nivell?
Amb els anys, cada vegada conec millor el meu cos i ara sé el que necessito per no arribar a trencar-me. Els primers anys ho donava tot al 100% durant tota la temporada i l’acabava amb pinces, ara no és que no doni el meu 100%, però quan et vas coneixent, és quan afluixes una mica com a prevenció.

Com hauria estat tot plegat si s’hagués quedat a Espanya, es podria assimilar a les companyies o recursos d’aquí?
Jo crec que el quid de la qüestió no són les ganes dels ballarins ni dels professors o els directors, sinó els recursos, que malauradament l’Estat no doni suport a la dansa. Per exemple, considero que cap companyia pot funcionar bé si és privada; Alemanya és l’estat europeu que més companyies té, una seixantena, n’hi ha de més grans, petites, algunes molt importants com Múnic, Hamburg o Stuttgart, amb gairebé 100 ballarins cada una; però cada ciutat i cada poble té el seu petit teatre, òpera, ballet… I és una de les coses que crec que no funciona a Espanya, perquè hi ha molt de talent, però no hi ha recursos. Si m’hagués quedat allà, potser hauria pogut sobreviure, però ara em seria molt difícil tornar després d’haver tingut les condicions i els privilegis que tinc aquí.

«La dansa és la meva passió, però amb això has de pagar les factures; si en vols fer la teva vida, ha de ser sostenible»

És cabdal tenir les administracions al darrere, fent suport.
Sí, perquè jo sempre dic que la dansa és la meva passió, és molt bonic i tu pots fer-ho com una passió sempre, però, al cap i a la fi, és una feina, amb això has de pagar el lloguer, les factures, el menjar… has de viure. Ho pots fer fins a cert punt, però arribada una edat, si vols fer d’això la teva vida, ha de ser sostenible.

Com a part d’una de les companyies més destacades, ha pogut interpretar peces de renom i molt reconegudes. Què li ha suposat?
Quan vaig començar a ballar, no m’esperava que arribés mai tot això, i ara el fet de ser-hi i fer-ho ho gaudeixo d’una manera molt especial, perquè sé que també estic inspirant noves generacions, de la mateixa manera que a mi em van inspirar les persones que veia quan era petit.

Hi ha alguna peça que no hagi ballat i que voldria fer? És un gran fan de John Cranko i tot el que ell feia… 
Hi ha alguns passos de dos 'sueltos' de Cranko que no he tingut l’ocasió de fer encara, però he ballat tots els seus grans ballets i és un estil de dansa amb el qual em sento molt identificat perquè el Cranko era una persona que no feia passos, sinó que creava una història, ell sempre feia interpretar. Ell no deia “has d’estar aquí i després caminar cap a la dreta”, ell deia “tira cap endavant a l’horitzó i en acabat busca alguna cosa"; podies realment expressar, com faries amb paraules en una obra de teatre, només amb moviments.

Quin record guarda especialment de la seva trajectòria dins la dansa?
No soc una persona que compti a quants llocs he ballat, però quan em van donar el reconeixement de Fill Predilecte, una de les coses que em vaig parar a pensar és a on havia portat el nom de Montbrió, i són més de 25 països i entre 50 i 60 teatres. És magnífic, però quan vinc a casa i puc ballar per a la família és un dels més moments que més m’agraden i m’encantaria poder-ho fer més sovint. Perquè tinc el privilegi, ho porto al cor, d’haver ballat en els grans teatres principals del món, però ballar a casa per als teus és molt diferent. Quan he ballat a Barcelona o a Reus i la família ha pogut venir, la sensació és una altra completament. Faig el que m’apassiona i això comporta portar el nom de Montbrió per tot arreu, poder viatjar i conèixer altres cultures.

«He portat el nom de Montbrió a més de 25 països i entre 50 i 60 teatres; quan vinc a casa i puc ballar per a la família és un dels més moments que més m’agraden»

En quina obra estan treballant ara mateix?
Estem preparant Don Quixot, una obra basada en Don Quijote de la Mancha, i m’està agradant moltíssim perquè és una de les meves obres clàssiques preferides. Al llarg de la temporada, fem unes 100-100 actuacions i sempre estan totes les localitats exhaurides a un 98%, hi ha gent que s’espera a comprar les entrades i després es queda sense venir. Llavors, aquí a Stuttgart, un cop l’any, posen una gran pantalla al carrer perquè la gent ho pugui veure també gratuïtament des de fora del teatre. Mai hi ha cap funció buida, sigui dimarts, dijous o dissabte.

Ha comentat que voldrà continuar vinculat a la dansa quan deixi de ballar, es planteja coreografiar, crear peces pròpies…?
No he provat mai de ser coreògraf, no ho he experimentat perquè he estat molt ocupat amb altres coreògrafs que treballaven amb mi, però potser m’inclino més pel tema de la direcció. Encara ho veig molt lluny.

I més a curt termini, doncs, quines metes es marca per complir?
Tinc diversos objectius, però no acostumo a explicar-los mai, gairebé ni a mi mateix, per por a gafar-los i que no es puguin complir.

Però, quan i per què es va iniciar aquest viatge? Ferré ha explicat que quan al 2007 es va fer públic el descobriment de les defenses creuades d'un mamut al jaciment de la Boella, en molt bon estat de conservació, a poc a poc es van fent més troballes que els fan plantejar immediatament "la necessitat de donar a conèixer-les". L'aposta decidida des del primer minut de l'Ajuntament de la Canonja per no aturar les campanyes d'excavacions al jaciment van ser claus per començar a fer realitat aquest centre.

"Paral·lelament, hi havia aquesta finca d'una hectàrea a la venda, tenia un mas antic del segle XV, una terra molt fèrtil, bassa,..., un petit paradís enmig de la Canonja", ha explicat l'arquitecte municipal, Miquel Orellana. Al costat, també hi havia un solar ideal per fer-hi una zona d'aparcament i el terreny està estratègicament situat amb uns accessos immillorables, "es va posar tot de cara", afegeix. Davant d'aquest panorama, tot empenyia a fer realitat el projecte el qual entre l'any vinent i el 2027 també es complementarà amb l'anunciat planetari, el qual s'instal·larà en aquests terrenys.

El jaciment de la Boella, la "parada i fonda" de l'evolució humana

El jaciment del Barranc de la Boella, situat a la Canonja, al cor del Camp de Tarragona, ha esdevingut una clau fonamental per entendre les primeres dispersions humanes per Europa. Amb una antiguitat d'un milió d'anys, és el més antic de Catalunya i un dels més rellevants del continent. La seva importància traspassa fronteres, com explica Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES-CERCA i directora de les excavacions.

"Al jaciment estem adquirint uns coneixements que ens estan fins i tot portant a fer uns canvis de paradigma en algunes qüestions relacionades amb l'evolució humana." Saladié no descarta la possibilitat –encara que remota– de trobar-hi restes humanes. Fins ara, el jaciment ha permès documentar el pas d'humans arcaics que haurien arribat des del Pròxim Orient i que van trobar en aquest espai un entorn ric en recursos on fer-hi "parada i fonda".

La recerca ha captivat científics d'arreu del món, fins al punt que estudiants vinguts de tots els continents participen cada any en les campanyes d'excavació. En l'àmbit acadèmic, la Boella s'ha convertit en una peça fonamental per reconstruir la presència humana al Pleistocè inferior. És, de fet, l'únic lloc d'Europa que aporta un testimoni d'aquesta dispersió tan antiga

Del jaciment al centre d'interpretació: un llarg camí de voluntat i ambició

El projecte per convertir aquest tresor arqueològic en un espai visitable ha estat possible gràcies a la voluntat decidida de l'Ajuntament de la Canonja. Tal com destaca l'alcalde, Roc Muñoz, "no només amb diners es fan les coses, també la voluntat és molt important i és el que ha tingut aquest ajuntament des del principi amb el projecte". L'esforç s'ha materialitzat en l'Espai Mammuthus, un centre modern i interactiu que ha costat prop de cinc milions d'euros, majoritàriament finançats pel consistori i empreses químiques de la zona. Només la museografia, concebuda com una experiència viva i renovable, ha tingut un cost d'un milió d'euros.

El projecte no s'atura aquí. Ja es preveu la construcció de l'anunciat planetari que complementarà l'espai i que es posarà en marxa entre els anys 2026 i 2027, segons Muñoz, qui ha mostrat ja l'aspecte d'aquest. 

Què s'hi pot veure: mamuts, hipopòtams i tecnologia immersiva

A l'Espai Mammuthus el públic hi trobarà una cinquantena de les peces originals més significatives trobades al jaciment, gràcies a la cessió feta per la Generalitat de Catalunya. Res de rèpliques. Els visitants podran contemplar restes de rinoceronts, hipopòtams i, per descomptat, mamuts —les veritables estrelles de l'exposició—, a més d'altres espècies de fauna prehistòrica que compartien l'espai amb els humans de fa un milió d'anys. També compta amb una zona que explica i recopila eines trobades al jaciment, com llances i altres objectes per a tallar, i a la planta superior, una zona equipada amb pantalles explica l'evolució humana d'una manera molt didàctica.

Però no tot són vitrines: el centre aposta per una museografia moderna, interactiva i orientada a les famílies. Com explica Miquel Orellana, arquitecte municipal, "des de l'inici es va pensar que això havia de ser un centre interactiu, sobretot pensat per a les famílies, amb molta pantalla tàctil. Els elements de vitrina són importants, però no són el més important del museu, sinó que ho són les pantalles." L'espai està concebut perquè es pugui renovar fàcilment amb les noves troballes que es fan cada any.

Quan s'obrirà i quant costarà?

L'obertura al públic és imminent: es preveu que el centre obri les portes en un màxim de dues setmanes. Els preus seran assequibles per facilitar l'accés a tothom. L'entrada general costarà 4 euros, amb tarifes reduïdes per a joves, jubilats i persones amb discapacitat (3 euros). Els infants de menys de 8 anys entraran gratuïtament, i els de 8 a 14 anys pagaran només 2 euros.

Les visites guiades tindran un preu de 8 euros (reduïda a 6 euros per a joves i jubilats, i 4 euros per a infants). Les escoles podran gaudir de visites guiades per 4 euros per alumne. A més, s'oferiran tallers i activitats didàctiques amb un cost de 6 euros (5 euros per a infants, joves, jubilats i persones amb discapacitat).

Amb la inauguració d'aquest centre, la Canonja es converteix en una porta oberta al passat remot, on ciència, educació i patrimoni s'uneixen per explicar una de les històries més antigues de la humanitat.

La presentació del llibre ‘Mundo Nómada’ de Pol Ribas, el 19 d’abril; el concert de Sant Jordi ‘Un tomb per Broadway’ del Cor Ciutat de Reus, el 26 d’abril; la inauguració de l’exposició fotogràfica ‘Castellvell en foc’ de Cristina Sabaté, el 27 d’abril; i les portes obertes per visitar el refugi antiaeri (10.15 i 11.30 hores, amb reserva prèvia), el mateix dia; completen la programació.

El passat diumenge 13 d’abril, ja va arrencar la programació de Sant Jordi amb ‘Música per l’Àngel de la Guarda’, un muntatge de fotografies de Marc Toldrà i música de Jordi Domingo, que va tenir com a escenari l’Ermita de Santa Anna. 

Actes destacats

Amb l’objectiu de promoure la cultura i donar visibilitat al talent jove local, la Regidoria de Cultura i l’Associació de Joves Trencalòs han organitzat la presentació del llibre ‘Mundo Nómada’, de Pol Ribas, el pròxim dissabte 19 d’abril, a les 19 hores, a l’Ateneu Popular de Castellvell. El jove escriptor castellvellenc acaba de publicar el seu primer llibre i vol celebrar-ho amb la gent del seu poble. Una manera de reivindicar la importància de la lectura i donar suport a les iniciatives culturals dels joves de Castellvell.

Un any més, el divendres 25 d’abril, a partir de les 16 h, el Parc de les Oliveres serà el punt de trobada de parades de llibres i roses i d’activitats per a tothom. Un dels actes més esperats per la canalla serà la presentació del Conte del Lluert, amb la signatura dels autors. En aquest espai també hi haurà un estand de la biblioteca i de diverses entitats. A més, es podrà gaudir de la presència dels Gegants de Castellvell, els grallers, el Lluert, d'un contacontes a càrrec de la companyia Homenots i de moltes altres sorpreses. 

L’Església de Sant Vicenç serà l’escenari l’endemà, dissabte 26 d’abril, a les 20 h, del Concert de Sant Jordi, amb el Cor Ciutat de Reus. En aquesta ocasió, la formació presentarà el nou espectacle ‘Un tomb per Broadway’. L’entrada serà d’accés lliure fins a esgotar l’aforament. 

Prèviament, el diumenge 20 d'abril, a les 12:30 h, a Cal Barenxó, s'inaugurarà l'exposició de fotografies 'Castellvell en foc', de la castellvellenca Cristina Sabaté. Una mostra protagonitzada per les imatges dels Diables i del Lluert.

Teatre sobre l'exili

Sens dubte, un dels plats forts del programa de Sant Jordi serà l’estrena a Castellvell de ‘Carn Humana’ (Les veus de l’exili del 1939), de l’Orfeó Reusenc, el diumenge 27 d’abril, a les 19 h, a la Pista Poliesportiva. La nova producció artística de l’Orfeó combina música coral, teatre i narrativa històrica per donar veu a les experiències dels exiliats de la Guerra Civil espanyola. L'entrada és lliure fins a esgotar l'aforament. 

El cant coral és un dels protagonistes que narra aquesta part de la història amb cançons sorgides del caminar, poesies i reflexions, memòries tristes i contes inacabats en el viatge i l'estada als camps de concentració. Els diàlegs i monòlegs creats per fer el guió de 'Carn Humana' es basen en fragments de textos extrets de llibres, assajos, cartes, treballs de recerca..., que conformen el fil argumental de l'obra. La música trobada escrita en petites llibretes d'alguns dels refugiats forma part de la textura d'aquesta obra coral. Finalment, el vestuari ha estat dissenyat expressament per l'obra, cenyint-se als models de l'època i fent recerca en diverses fonts il·lustratives, però afegint un aire personal i distintiu.

En la publicació falsa s'anuncia una "oferta" de transport públic gratuït per als residents de la ciutat. El text explica que "per celebrar el seu 40è aniversari, Reus Transport ofereix una targeta de transport d'edició limitada" perquè la gent pugui "gaudir de sis mesos de viatges il·limitats per Reus i voltants per només 2,35 euros" i impulsa els usuaris de Facebook a participar immediatament perquè "només hi ha 700 targetes exclusives disponibles a aquest preu". 

Més enllà de ser una oferta falsa, que "ven" com a gratuïts els viatges i després posa un preu, que tampoc és real; la informació que proporciona la pàgina també és errònia, ja que l'empresa reusenca va celebrar els seus 25 anys el passat 2023 i té, per tant, una trajectòria de 27, no de quatre dècades. Tanmateix, des dels perfils municipals recorden que els ciutadans trobaran totes les notificacions verídiques a través dels canals oficials: els webs de l'Ajuntament i de Reus Transport, així com les corresponents xarxes socials.

Una de les novetats destacades d'aquesta edició serà la decoració floral de la rambla, amb flors de Sant Jordi creades per l'artista local Teresa Gallego. Segons el regidor de Cultura i Festes, Miquel Roig, "guarnim el punt neuràlgic de la festa i el vestim de gala per un dia molt especial". A més, el Drac del Morell hi tindrà una presència destacada durant el matí i la tarda, perquè els més petits li puguin entregar els seus xumets. Tot això sense oblidar els clàssics: les parades de llibres i roses que donen color i vida a la jornada.

L'Ajuntament compta, un any més, amb la complicitat dels centres educatius i de les entitats del poble per donar forma al programa. Al llarg del matí, la Biblioteca Montoliu rebrà la visita de l'alumnat de la Llar d'infants Dolça del Morell, que assistirà a un contacontes dedicat a la llegenda de Sant Jordi. Paral·lelament, l'escola Ventura Gassol i l'institut El Morell oferiran una ballada de sardanes davant del Teatre Auditori, gràcies a la col·laboració de l'Associació Cultural i Sardanista.

Al migdia, els jardins de l'Ajuntament acolliran una lectura de poemes per part dels alumnes de l'institut, en una activitat literària organitzada per la regidoria d'Ensenyament.  A la tarda, l'ambient festiu continuarà amb una nova ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Principal de Tarragona, novament davant del Teatre Auditori.

La Biblioteca Montoliu també participarà activament amb un punt informatiu a la rambla, de 17.00 a 19.00 hores. A la mateixa zona, els infants podran gaudir d'un taller de pintacares amb motius de Sant Jordi entre les cinc i les vuit del vespre. La cloenda de la diada arribarà amb l'encesa del Drac del Morell, en un espectacle organitzat per l'Associació Cultural Embruix.

El foc es va originar a la cuina d'un pis ubicat a la segona planta de l'edifici i va cremar aproximadament el 80% de l'estança. La resta de l'habitatge va quedar greument afectada pel fum, tot i que no es van registrar danys personals.

Els veïns de l'edifici es van autoevacuar de forma preventiva abans de l'arribada dels serveis d'emergència. La ràpida intervenció dels Bombers va permetre controlar i extingir l'incendi sense que es propagués a altres parts de l'edifici.

Les autoritats han obert una investigació per determinar les causes exactes del foc, mentre es valoren els danys materials i l'estat de l'estructura de l'habitatge afectat.

Giménez ha decidit posar punt final a la seva etapa al club per encarar nous horitzons professionals. El seu vincle amb el Reus va començar la temporada 2004/05, quan es va incorporar a les categories inicials. Des d'aleshores, ha anat escalant a través de les diferents categories fins a debutar amb el primer equip la temporada 2017-18. Va ser en un partit de Lliga Europea contra l'Iserlohn alemany, on fins i tot va marcar un dels gols del contundent triomf per 10-2.

Roig-i-negres, un dels nostres, en Ferran Giménez, té un missatge per a tots vosaltres.

𝐒𝐞𝐧𝐳𝐢𝐥𝐥𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭, 𝐦𝐨𝐥𝐭𝐞𝐬 𝐠𝐫𝐚̀𝐜𝐢𝐞𝐬! 🐦‍🔥🫀#GràciesFerran #FerranPerSempre pic.twitter.com/w1P2klPsl1

— Reus Deportiu (@ReusDeportiu) April 15, 2025

"El Reus sempre serà casa meva"

"No ha estat una decisió gens fàcil, però estic convençut que no és un adeu definitiu. Em quedo amb cada moment que he pogut gaudir del que ha estat el meu somni: ser jugador del primer equip del club del meu cor, del club de la meva ciutat", ha afirmat Ferran Giménez.

Emocionat, el jove jugador ha afegit que "el Reus i la ciutat de Reus sempre seran casa meva. El Reus Deportiu sempre serà el lloc que em va ensenyar a patinar i estimar això que tant estimo: l'hoquei patins i l'esport en general".

En conversa amb TarragonaDigital, Maria Grau, la sotsprefecta de la confraria, explica que "per a la Sang és un gran honor, perquè no hi ha molts actes que puguin dir que se celebren ininterrompudament des de fa 475 anys". Grau afegeix que "és l'única de Catalunya i per a nosaltres és una efemèride molt important". En aquests gairebé cinc segles, hi ha documentades 25 vegades que la professó no ha sortit, que en total, perquè no tot està documentat, serien unes 30 o 40 vegades, segons la sotsprefecta, que assenyala que "en comparació amb 475 anys és un percentatge petit".

El Sant Enterrament es va fer per primera vegada l'any 1550, cinc anys després de la fundació de la Sang. Segons explica Maria Grau, es va demanar al Capítol de la Catedral la cessió dels improperis i les vestes per poder sortir en processó. Només es va donar el vistiplau a la cessió dels improperis i per un any. Finalment, això no va ser així i des de llavors confraria s'encarrega de la Processó del Sant Enterrament. El passat 12 d'abril es va fer un acte institucional de celebració i fins a finals d'any hi ha diverses propostes preparades per commemorar l'efemèride.

Unes 2.500 persones participen en la processó

Maria Grau, que va ser escollida sotsprefecte el passat mes de novembre, explica que enguany a la processó hi prendran part directament unes 2.500 persones, tot i que és conscient que "fa uns anys que la participació ha anat a la baixa". Pel que fa al públic, la cosa es dispara, ja que milers de persones surten als carrers de la capital tarragonina per seguir el Sant Enterrament. Sobre que té la processó per mobilitzar tanta gent, Grau comenta que "hi ha tres factors: la tradició, la cultura i la fe".

"Òbviament, sortir en una processó és un acte de fe. Conec molt poca gent que surti a la processó que ho faci per altres coses que no sigui per un acte de fe. S'hi suma la tradició, perquè és una cosa que passa de pares a fills. De fet, jo mateixa no estaria aquí si no fos pels meus pares. I òbviament hi ha un factor cultural independent de les teves creences, perquè la Processó del Sant Enterrament de Tarragona també té un valor artístic. I tot això la fa excepcional", assenyala la sotsprefecta de la Sang.

Pel que fa al recorregut, Maria Grau afirma que "ara per ara no es posa en dubte i no està sobre la taula". Considera que "organitzativament és complicat de gestionar, perquè se'ns ajunta el cap de la processó amb la cua i no pots fer anar més de pressa els passos en una pujada o aturar-los". Malgrat que ara com ara no sigui un tema de debat, manifesta que "això no vol dir que la Setmana Santa evoluciona, que la Setmana Santa canvia i que en un futur es pugui plantejar algun canvi".

El president del Parlament, Josep Rull, abanderat de la Sang

Per tal de donar rellevància a la Processó del Sant Enterrament, la Sang va elegir el president del Parlament, Josep Rull, per portar la bandera principal de la confraria durant la processó. En aquest sentit, la sotsprefecta diu que "coincidint amb el 475è aniversari i amb els tràmits perquè el Sant Enterrament torni a ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional, vam creure que el fet que la segona autoritat del país portés la bandera era una manera de reivindicar la rellevància que es mereix".

Sobre aquesta qüestió, Grau assegura que "sempre he pensat que si aquesta processó de Tarragona es fes a Barcelona, per exemple, seria totalment diferent i tindríem recursos i tindríem totes les possibilitats del món. Per tant, que el president del Parlament sigui l'abanderat, és una manera de reivindicar el valor que té la Processó del Sant Enterrament".

Lluita per recuperar la distinció de Festa Patrimonial d'Interès Nacional

Un dels cavalls de batalla de la Sang és que la Processó del Sant Enterrament recuperi la distinció de Festa Patrimonial d'Interès Nacional que va perdre ara fa uns anys per una reclassificació que va fer la Generalitat, que va deixar la processó com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. La sotsprefecta comenta que "no hem entès mai per què es va produir aquella decisió i volem recuperar el lloc que es mereix la processó". En aquest sentit, Junts ha presentat una resolució al Parlament de Catalunya i des de la confraria s'espera que es voti pròximament.

Una vegada s'aconsegueixi, Maria Grau apunta que "aquest serà un primer pas per després tenir la màxima distinció estatal, com tenen altres setmanes santes, perquè creiem que estem en el mateix nivell i ens ho mereixem". En aquest sentit, la sotsprefecta assegura que "no demanem diners, demanem reconeixement, perquè això comporta que la gent de tot Catalunya et conegui i que existeix la Processó del Sant Enterrament de Tarragona". 

Grau fa també autocrítica en aquest sentit, ja que reconeix que "no l'hem venut de la manera que tocava i això és una cosa en la qual tots ens hem de posar les piles, tant les confraries com les administracions. Una manera de fer-ho és tenir aquest reconeixement i poder anar fent el salt fins a aconseguir el reconeixement estatal. Però això no només passa amb la Setmana Santa, aquí a Tarragona passa amb tot".

"Les dones juguen un paper molt important a la Setmana Santa de Tarragona"

El passat mes de novembre, Maria Grau va ser elegida sotsprefecta de la Sang, sent la primera dona que ostenta el càrrec. Així mateix, per primera vegada, la Processó del Sant Enterrament té una coordinadora. Es tracta de Montserrat Boada. En aquest sentit, Grau comenta que "això és exemple que les dones juguen un paper molt important a la Setmana Santa de Tarragona". Sobre aquesta qüestió, afegeix que "de fet als anys 70 la processó passa per moments molt durs, ja que les dones només podien sortir de penitents, i amb l'entrada de les dones, la processó fa un canvi radical. Les confraries fan un canvi radical".

En aquest sentit, la sotsprefecta afirma que "hem tingut un pes molt important, però no només amb la Setmana Santa. Amb els castells també va passar una cosa similar. Quan les dones ens han deixat tenir veu i vot, hem revolucionat el món". Finalment, destaca que "tant la Montse Boada com jo sempre hem pensat que les dones tinguin un pes molt important".

"Està clar que la Setmana Santa no passa pels millors moments"

Pel que fa a la salut de la Setmana Santa de Tarragona, Maria Grau assegura que "està clar que no passa pels millors moments, perquè els participants han baixat a la meitat en pocs anys i hem de fer autocrítica". En aquest sentit, manifesta que "no sé per què la gent ha deixat de sortir. Alguns diuen que és pel recorregut, però jo crec que el recorregut no és el problema". La sotsprefecta de la Sang s'aventura a dir que "crec que hi ha una desafecció molt gran cap a l'església, però no sé quina és la solució".

Grau diu que "hem de treballar tots per aconseguir atraure la gent, especialment el jovent, ja que el dia de demà seran els que hauran d'estirar el carro". Tot i això, sembla que hi ha llum al final del túnel, perquè la Germandat dels Gitanos va estrenar el seu pas fa pocs dies. Així mateix, la sotsprefecta de la Sang assegura que des que va assumir el càrrec han aconseguit una trentena de nous congregants. "Això, en la darrera dècada, no ho havia vist", explica.

Finalment, Maria Grau assenyala que "les confraries no només surten per Setmana Santa, perquè durant tot l'any es fan coses. No hem de perdre de vista que tenim aquest factor social i de caritat d'apropar-nos als més desvalguts, perquè al final som entitats religioses". La sotsprefecta creu que no serà fàcil recuperar-se, però "anem per bon camí". El futur més immediat, però, és aquest Divendres Sant, quan la Processó del Sant Enterrament omplirà els carrers de tradició, cultura i fe.

L’Ajuntament confia que la denúncia permeti descobrir els autors d’aquests desperfectes, per tal que siguin sancionats i rescabalin els danys i aprofita per reclamar civisme en l’ús dels espais públics, que són de tots i mereixen ser tractats amb cura i no d’aquesta forma.

Fins al lloc dels fets, s'han desplaçat agents de la unitat del Grup d'Estructures Col·lapsades (GREC) i amb una autoescala per accedir a l'últim pis de l'immoble, de PB+6, que fa cantonada amb l'avinguda de Pere el Cerimoniós. Així, han comprovat que part de l'estructura s'estava esfondrant.

Segons informen des del cos de Bombers, el pla d'actuació consisteix a estabilitzar el voladís i iniciar el sanejament de la façana. Per seguretat, pel risc que caigui algun tros a la via, han demanat que es retirin els vehicles estacionats al carrer.

Ens alerten de la caiguda d'alguna totxana i desperfectes a la cantonada d'un edifici de l'av. Jaume I de Reus (avís 10.50h).
Activem 5 dotacions, entre les quals l'autoescala i la unitat del #GREC, Grup d'Estructures Col·lapsades, de #bomberscat. pic.twitter.com/tOCfLGYAl4

— Bombers (@bomberscat) April 15, 2025

El dimarts 22, a les set de la tarda, la Biblioteca Central Xavier Amorós acollirà una nova edició de la Revetlla Literària, una cita que reuneix els autors i autores locals que han publicat novetats editorials el darrer any. Després de la tradicional foto de família, s'hi retrà homenatge a l'intel·lectual Joan Ferraté, figura clau de la literatura catalana i protagonista de l'exposició d'enguany.

El Mercadal es converteix en l'epicentre de Sant Jordi

El dimecres 23 d'abril, la plaça del Mercadal i els carrers dels voltants s'ompliran amb 80 parades, de les quals 11 són floristeries i 9 llibreries. La jornada començarà a les 9.30 hores amb contes a l'aire lliure per als escolars, repartits entre diferents espais com l'ajuntament i el vestíbul del Teatre Fortuny.

Des de les deu del matí i fins a les vuit del vespre, els autors locals signaran llibres a la parada de l'Ajuntament al Mercadal, mentre a la mateixa hora s'hi llegiran fragments dels llibres finalistes del premi Protagonista Jove. Al Castell del Cambrer, també hi haurà una trobada de debat entre joves lectors del mateix premi.

Altres actes destacats del matí són la ballada de sardanes, que enguany s'ha avançat a les 10.15 hores, i la presentació de 'L'evolució de la festa de Sant Jordi en els darrers anys', a les onze, a càrrec de la Llibreria Gaudí amb motiu del seu 60è aniversari. A partir de les 12.00 hores, s'hi faran breus presentacions de les noves publicacions locals, i a les quatre de la tarda, una sessió de recomanacions de llibres moderada per Teresa Vilà.

Cultura popular i espectacle de foc

La tarda de Sant Jordi estarà marcada pels elements tradicionals de la cultura popular reusenca. A partir de les cinc de la tarda sortirà la cercavila del SuperDrac, seguit a les 18.00 hores per la geganta Arlet, i a les 19.30 hores per la Víbria, el Drac de Reus i el Drac Petit. La jornada clourà amb la tradicional exhibició castellera dels Xiquets de Reus a les vuit del vespre i, just després, amb les enceses festives de les figures de foc a la plaça del Mercadal.

181 novetats editorials i un fil literari

La Biblioteca Central acull fins al 4 de maig una exposició amb 181 novetats editorials locals, totes elles editades durant el darrer any. L'exposició gira entorn de Joan Ferraté, poeta i assagista vinculat als cercles literaris de la Barcelona dels anys 50, però també professor a Cuba i al Canadà. El muntatge ha comptat amb el suport de Jordi Cornudella, objectes cedits per la seva filla Amàlia Ferraté, i bibliografia de la Universitat de Girona i la UAB.

Les obres exposades tenen relació amb Reus i el Baix Camp, sigui per autoria, temàtica o edició, i han estat registrades per les Biblioteques Municipals. Com cada any, s'ha editat un punt de llibre amb totes les novetats incloses en la mostra.

La Crispeta torna amb 15 hores d'activitat cultural

La celebració de Sant Jordi s'allargarà fins al dissabte 26 d'abril, quan La Crispeta organitzarà una jornada cultural maratoniana a la Palma de Reus, amb la col·laboració de Reus Cultura i el Casal de Joves la Palma.

Des de les onze de matí i fins a les dues de la matinada, hi haurà més de catorze hores de programació gratuïta i en català, amb concerts de Dan Peralbo, Alosa i Trèvol, monòlegs de L'altre mic, pòdcasts com 'Llegir' i 'Deus i simis', i un mercat de roba de segona mà.

Enguany, la jornada incorpora dues grans novetats: un segon escenari dedicat a presentacions de llibres amb autors que també signaran exemplars, i un reforç de les activitats infantils. El bar del Racó de la Palma oferirà servei de dinar i sopar amb tiquets a 6 euros (un àpat) o 10 euros (dos àpats).

La investigació es va iniciar arran d’una actuació efectuada per la Guàrdia Urbana de Reus el passat 24 de febrer. Una patrulla va interceptar una possible operació de compravenda de bombones d’òxid nitrós en els baixos d’un edifici ubicat a l’avinguda de Salou. Els agents van constatar que tres persones sortien d’uns trasters on es podrien emmagatzemar aquests compostos químics.

Arran d’aquest fet, es va constituir un equip conjunt format per investigadors dels Mossos i efectius de la Guàrdia Urbana, amb l’objectiu de confirmar l’existència d’un punt d’emmagatzemament de la substància. En les diferents vigilàncies, es va poder observar que diverses persones accedien sovint a dos trasters. Seguidament, es va comprovar que aquests espais havien estat llogats pels dos detinguts.

Mil quilos de gas del riure

El passat 28 de març, en detectar l’arribada d’una gran quantitat de caixes que pretenien guardar a l’interior i, a conseqüència del greu risc per a la seguretat col·lectiva dels veïns de l’edifici, es va decidir actuar ràpidament. Els agents van localitzar fins a 988 quilos de gas repartits en un total de 1.120 ampolles d’òxid nitrós. 

El seu valor aproximat en el mercat il·lícit arribaria fins als 500.000 euros, i la intenció hauria estat distribuir-lo per tot Catalunya aprofitant el període festiu de la Setmana Santa. Aquest tipus de gas es comercialitza il·lícitament en entorns d’oci nocturn per les seves propietats anestèsiques, analgèsiques i dissociatives. 

Més conegut popularment com el gas del riure, habitualment es fan anar globus inflats amb òxid nitrós per tal de poder-lo inspirar. El seu freqüent consum representa un greu risc per a la salut i pot comportar l'aparició de malalties respiratòries cròniques i cerebrovasculars.

A banda del delicte de tràfic de drogues, els detinguts estan investigats per l’il·lícit de dipositar una gran quantitat de substàncies químiques inflamables, incendiàries i tòxiques sense tenir en compte l’ordre i la seguretat pública. Els dos primers detinguts el passat 1 d’abril, un a Reus i l’altre a Lleida, van passar dos dies després a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la capital del Baix Camp. La investigació continua oberta amb l’objectiu de detenir més persones implicades.

Golejada suada

Veient el resultat final, qualsevol es pot endur la imatge del partit que no és. El Nàstic no ha estat plasentment superior al seu rival, però sí que ha buscat molt més la porteria rival i ha tingut l’encert necessari en els moments claus. Davant la previsió d’un plantejament defensiu de Unionistas, els grana han sortit a mossegar. Migue posava a prova el porter visitant Martínez en el minut 9 i una triple ocasió en el minut 22 desesperava el seguidor local. Unionistas despertava després de la tempesta, però quan més neguit generava a l’àrea local, ha arribat la diana nastiquera.

Narro aprofitava una pilota a la frontal per engaltar un segon xut que finalment es colava al fons de la xarxa visitant. Era el minut 31 i el Nàstic aconseguia ensorrar el mur defensiu dels de Salamanca. Els de Dani Vidal mantenien la tònica en el segon temps, buscant un 2 a 0 que faria respirar tranquils als locals. Rebollo havia d’actuar de forma espectacular en el minut 68 per evitar el gol de l’empat amb una mà per baix quan es cantava el gol. No era fins al minut 72 quan la tranquil·litat arribava de la mà de Pablo Fernández. L’asturià, que només feia tres minuts que estava al camp, rematava un llançament de cantonada per fer el 2 a 0.

El Nàstic, amb marge a l’electrònic, ha jugat amb el temps a favor i ha acabat trobant els espais a Unionistas. Gorostidi anotava el tercer en el minut 84 i un penal provocat per Joan Oriol era transformat per Marc Fernández per anotar un 4 a 0 que situa l’equip a set punts del líder, la Cultural. Els lleonesos, que han perdut al camp del Tarazona, serà el pròxim rival grana diumenge vinent a les 19.00 hores. Si el Nàstic guanya al Reino de León, l’equip se situarà a quatre de la primera posició amb cinc jornades al davant.

FITXA TÈCNICA

Gimnàstic: Rebollo, Migue, Leal, Gorka, Oriol, Montalvo, Gorostidi (Jiménez 85’), Torres (Jardí 69’), Narro (M. Fernández 76’), Concha (P. Fernández 69’) i Antoñín (Agus 86’)

Unionistas: Martínez, García, Ramiro, Rabadán, Rastrojo (Álvaro 75’), Pau (Santamaría 58’), Moreno (Pablo 75’), Chuca (Iñaki 83’), Dani (De la Nava 58’), Ortuño i Serrano

Gols: 1-0 / Narro (31’); 2-0 / P. Fernández (72’); 3-0 / Gorostidi (84’); 4-0 / M. Fernández (90’)

Targetes grogues: Per al local Concha i per als visitants Martínez i Ortuño

Incidències: Matx de la jornada 32 del grup I de Primera RFEF disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb la presència de 8.231 espectadors

El programa del PrimaverArt 2025

Dijous 24 d'abril

• LA FÀBRICA DE TALENTS

19h / 60' / Plaça de la Fàbrica - Dansa i música

Espectacle recomanat per a tots els públics

Aquesta serà la sisena edició d'aquest espai, això vol dir que durant aquests anys ens han acompanyat a l'escenari de la Fàbrica de Talents desenes de nois i noies que han aportat el seu granet de sorra al PrimaverArt. Moltes gràcies per la vostra dedicació, així com també agraïm l'esforç que fan els i les mestres que any rere any us animen a participar. Amb la vostra música i dansa sou una part imprescindible per a l'arrencada del PrimaverArt.

Divendres 25 d'abril

• LA FORZUDA - Companyia La Forzuda

11 h / Centre de Serveis per a la Gent Gran - Clown - 60'

La Forzuda és una associació sense ànim de lucre que vol contribuir en l'acompanyament de les persones de la tercera edat creant propostes artístiques i socials que promouen el teatre i el circ.

*Espectacle reservat als usuaris del Centre de Serveis per a la Gent Gran!

• COLLAGE - Companyia Bot Project

13.30 i 19h / 40' / Plaça de la Fàbrica - Acrobàcies

Espectacle recomanat per a tots els públics

Dos homes suspesos en l'aire es disposen a tirar-se a la piscina amb la seriositat i la rigidesa que assenyala el guió. En un primer moment tot surt com estava previst. Però ben aviat, unes ànsies de rebel·lió s'apoderaran dels protagonistes d'aquesta història. Entre bot i bot, el duet d'artistes imposarà les seves normes, creant situacions còmiques i esbojarrades amb l'objectiu d'engendrar el seu propi espectacle.

• A LA FRESCA - Companyia Anna Confetti

20h / 50' / Plaça de la Fàbrica (inici) - Teatre còmic de carrer itinerant

Espectacle recomanat per a tots els públics

Tres personatges, que ens resultaran molt familiars, i una cadira gegant surten a prendre la fresca. Escenes quotidianes i alhora surrealistes, que tenen la capacitat de generar imatges molt còmiques amb ben poques paraules. L'espectacle s'inspira en les àvies que a les nits d'estiu sortien (i en alguns pobles encara ho fan) a prendre la fresca i a comentar les anècdotes de la jornada, on qualsevol fet quotidià podia esdevenir una gran història... I és que els carrers sempre seran de les veïnes! A la Fresca vol ser una reivindicació de l'espai carrer com a espai per tothom per a petits i grans, un espai per relacionar-se, per compartir... en definitiva, per viure-hi.

• FORAT - Companyia Dudu Arnalot

22h / 40' / Plaça Era del Castell - Clown

Espectacle recomanat per a tots els públics

Si a la butxaca d'un pantaló hi poses una pedra, si tornes a posar la mà al cap d'un temps, hi trobaràs una pedra. Però una butxaca amb un forat... això ja és una altra cosa! Un espectacle de clown gestual amb teatre amb màscares per tots els públics, poètic, imaginatiu i amb moltes situacions surrealistes que ens faran riure i emocionar.

*Aforament limitat

• SUSTO - Companyia Maite Guevara

22h / 80' / Parc Maria Mercè Marçal - Clown

Espectacle recomanat per a majors de 12 anys

Quatre comediants intenten tirar endavant un espectacle de terror. Volen que el xou funcioni i que la gent tremoli de por. Ho han assajat tot, preparat tot perfectament, estudiat fins a l'últim detall...
Però no és fàcil fer por, no és fàcil ser artista, no és fàcil ésser un equip. No és fàcil... No hi ha valents sense por!

*Aforament limitat

• DJ’S EMBRUIXAIRES

23.30h / 2h 30’ / Pati del Centre de Dia Música Espectacle recomanat per a tots els públics.

Dissabte 26 d'abril

• WOOF - Companyia Pere Hosta

11 i 17.30h / 40' / Jardí de l'Ajuntament - Clown

Espectacle recomanat per a tots els públics

Visualitzar els pensaments humans que els hi donem als gossos... Això és el que WooF representa... a través de la mirada d'un pallasso. Tots/es hem parlat amb un gos, i hem esperat la seva resposta i sempre ens ha contestat el que esperàvem: Un sí! El pallasso també dirà sí a tot! El gos és l'animal més fidel. El pallasso és lleial al seu públic.

• EL SOMNI D'UN PARDAL - Companyia Circ Panic

11 i 17.30h / 40' / Plaça de la Fàbrica - Clown

Espectacle recomanat per a tots els públics

El Somni d'un Pardal recrea un univers on l'absurd i l'astúcia es barregen amb l'estil poètic i visual del cinema mut. El viatge d'un personatge, cansat dels seus propis problemes, el porta a imaginar una solució perfecta per resoldre totes les seves dificultats. Aquesta travessa,
plena d'enginy i equilibri, captivarà el públic i el farà còmplice d'un univers on l'humor i la fantasia es confonen amb la realitat. En un joc de complicitats, el protagonista surt d'ell mateix per mostrar nos les seves peripècies i implicar-nos en l'acció, a través d'un llenguatge visual que combina equilibri, clown i poesia.

• CONCERT VERMUT AMB FENYA RAI I MÄIRÜ

12.30h / 120’ / Pati del Centre de Dia Música Espectacle recomanat per a tots els públics.

• A RIENDA SUELTA - Companyia Du'k'to

19h / 45' / Cruïlla rambla Pau Casals amb Joan Maragall - Acrobàcia i dansa

Espectacle recomanat per a tots els públics

A Rienda Suelta és deixar-se emportar; és fer volar la imaginació a través del joc i del record i gaudir d'aquest moment de forma col·lectiva. Tres amics que es diverteixen entre ells i amb el públic, expressant-se amb un llenguatge acrobàtic, dansat i en clau d'humor. Planteja també la relació entre els intèrprets i el públic. Com les dinàmiques que creen un grup de persones poden sentir-se com identitat pròpia i, al mateix temps, convidar els espectadors a contagiar-se d'una mateixa energia, d'una mateixa vivència?

• FORAT - Companyia Dudu Arnalot

22h / 40' / Plaça Era del Castell - Clown

Espectacle recomanat per a tots els públics

Si a la butxaca d'un pantaló hi poses una pedra, si tornes a posar la mà al cap d'un temps, hi trobaràs una pedra. Però una butxaca amb un forat... això ja és una altra cosa! Un espectacle de clown gestual amb teatre amb màscares per tots els públics, poètic, imaginatiu i amb moltes situacions surrealistes que ens faran riure i emocionar.

*Aforament limitat

• SUSTO - Companyia Maite Guevara

22h / 80' / Parc Maria Mercè Marçal - Clown

Espectacle recomanat per a majors de 12 anys

Quatre comediants intenten tirar endavant un espectacle de terror. Volen que el xou funcioni i que la gent tremoli de por. Ho han assajat tot, preparat tot perfectament, estudiat fins a l'últim detall...
Però no és fàcil fer por, no és fàcil ser artista, no és fàcil ésser un equip. No és fàcil... No hi ha valents sense por!

*Aforament limitat

• CONCERT AMB THE SASTRES

23.30h / 90’ / Pati del Centre de Dia Música Espectacle recomanat per a tots els públics

Diumenge 27 d'abril

• LA CARAVANA DEL DR. MASTERFIL - Companyia Eudald Ferré & companyia Passabarret

D'11.30 a 13.30h i de 16.30 a 18.30h / 15' Pl. Francesc Macià - Clown

Espectacle recomanat per a tots els públics

Un estrafolari professor inventor, cansat que ningú se'l prengui seriosament, opta per sortir a la carretera per guanyar-se la vida mostrant prodigis mai vistos, en una caravana regida per una companyia de circ ambulant. Poble a poble. Com era previsible, tot acostuma a acabar en un reeixit despropòsit.

• DOES - Companyia Los Barlou

11.30 i 17h / 50' / Plaça de la Fàbrica - Clown

Espectacle recomanat per a tots els públics

Avui és l'aniversari del Dani. Un any més! O un any menys? El Dani no té ganes de celebrar-ho. I el Doni té ganes que el Dani en tingui ganes. El cap del Doni és un castell de focs artificials: li portarà un munt de regals i brindaran amb Dom Pérignon i s'ho passaran bomba i el pastís serà el més dolç del món i els ànims del Dani s'inflaran com els globus que penjaran per tot arreu i serà la festa més espatarrant del segle... Tot això si donya serotonina els deixa.

• L'Y - ÀNSIA PER VOLAR - Yldor Llach

11.30 i 17h / 60' / Parc Maria Mercè Marçal - Circ

Espectacle recomanat per a tots els públics

El meu company de viatge interplanetari te forma de Y. Ell pot volar, i jo ja voldria, així que de moment provo de domar una bicicleta i que es deixi rodar. L'univers que es planteja en aquest espectacle està basat en aquell petit príncep que ens va agradar tant. Aquesta vegada, però, el personatge no és petit, tampoc no és príncep, i les bicicletes s'han de deixar muntar. Un
espectacle de circ artesanal: la bicicleta artística i la roda Cyr, vestida de lluna, fan el circ. Els invents i l'enginy fan l'artesanal.

• VERMUT ELECTRÒNIC AMB NANIX DJ

12.30 h / 2 h 30’ / Pati del Centre de Dia Música Espectacle recomanat per a tots els públics

• SÓC - Una creació de Marta Sitjà

19h / 60' / Cruïlla Rambla Pau Casals amb Joan Maragall - Circ

Espectacle recomanat per a majors de 5 anys 

Sóc, ofereix una celebració vibrant de la diversitat i la diferència. Un espectacle de circ amb el qual volem mostrar que la veritable bellesa es troba en abraçar les nostres singularitats. Alhora, fem una crítica a una societat atrapada per les pressions del mòbil, les xarxes socials i la moda, que sovint imposa l'exigència de conformar-se i ser iguals. Amb aquest projecte, convidem el públic a redescobrir l'orgull i la riquesa de ser únics, celebrant la nostra autenticitat en un món que sovint
obvia la nostra veritable essència.

Zona gastronòmica

Un any més, i per poder recuperar forces o refrescar-te, comptarem amb la zona de food trucks ubicada al pati del Centre de Dia.

Horaris: Divendres de 18 a 01 h Dissabte de 10 a 01 h Diumenge de 10 de 21 h

Mesura 8,5 metres de longitud i 4 metres d’alçada, i compta amb un sistema articulat a les cames que fa que es moguin mentre avança, portat per dues persones al seu interior. Les ales són abatibles, i el coll, la mandíbula i la cua també són articulats, amb l’objectiu d’augmentar-ne el realisme.

En aquest sentit, la capital de la Conca de Barberà fa més de 35 anys que escenifica la llegenda amb un gran espectacle a l’aire lliure de música, foc i projeccions a la muralla. La representació de la Llegenda de Sant Jordi és l’acte més emblemàtic de la Setmana Medieval, que se celebra cada any pels volts del 23 d’abril. És un acte a l’aire lliure amb capacitat per a 1.500 personess, i més de 200 actors i actrius no professionals encarnen els papers protagonistes de la Llegenda de Sant Jordi.

Joan Amades en parla al Costumari Català

Que aquesta representació es dugui a terme a Montblanc no és casual, ja que Joan Amades al seu Costumari Català va situar els fets a la vila de Montblanc. També Anna de Valldaura ho va escriure al llibre Les tradicions religioses de Catalunya; Sant Jordi i el Drac dels quatre elements.

Amb la certesa o la incògnita de si realment la vila ducal va ser l'escenari de la lluita entre Sant Jordi i el Drac, anualment la població remmemora els fets amb una posada en escena cada vegada més espectacular. Així, l'espectacle s’ha anat renovant, i el que es representa en l’actualitat es va estrenar l’any 2023. S’hi van introduir nous elements escènics, noves projeccions i nous personatges.

La transformació més gran de l’espectacle, però, es va fer l’any 2014, amb l’estrena dels mappings a la muralla, nova escenografia, nova banda sonora i nous personatges. Tots els canvis s’han fet sempre mantenint l’essència de la Llegenda de Sant Jordi. La representació de la Llegenda de Sant Jordi es realitza cada any amb la muralla medieval de Montblanc com a escenari.

L’espectacle gira entorn la Llegenda original, la que explica que un drac atemoria la vila de Montblanc. Després de quedar-se sense menjar per alimentar la bèstia, el Rei va decidir fer un sorteig, per entregar persones i saciar la seva fam. La mala sort va voler que toqués a la seva filla, la Princesa, que va ser lliurada al Drac. Però abans de ser devorada per la bèstia, va aparèixer el cavaller Jordi amb un cavall blanc per poder deslliurar la Princesa del Drac.

Procés de construcció del drac

En el procés de construcció de l'actual drac de la llegenda, encarregat per l’Associació Medieval, hi van participar quatre empreses catalanes: Ovni Medialab (direcció del projecte), Protopenedès (modelat i construcció), Ferroluar (disseny i construcció de l’esquelet) i Quagga (modelat, escultura i pintura). El projecte va incloure un extens estudi morfològic inspirat en fauna real, com potes d’aus, dents de cocodril, etc. i fins tot dinosaures per realitzar esbossos a mà i posteriorment renders en 3D abans d’iniciar-ne la construcció.

Els roig-i-negres han signat una temporada excel·lent amb una merescuda 'recompensa' després de dominar el grup I de la Copa Catalunya. Aquest dimarts 8 d'abril, l'alcaldessa reusenca, Sandra Guaita, el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, i altres membres del consistori van rebre els jugadors, el cos tècnic i els directius per celebrar aquest triomf.

Així, la pujada de categoria referma el creixement del projecte de l'equip sènior masculí Reus Deportiu Viorcam, que ha sumat 18 victòries en 25 partits, quan venien d'un salt directe des de la Segona a la Primera Catalana de Bàsquet. Paral·lelament, el club aspira que el sènior femení també pugui celebrar èxits al "Balcó dels Somnis" de l'Ajuntament de Reus, ja que, de moment, són líders a la classificació quan falten dues jornades per finalitzar la lliga.

D'altra banda, des de Reus Esport i Lleure també han destacat les victòries i els corresponents ascensos del Club Bàsquet Ploms-Salle Reus amb l'equip Sènior Masculí A, a Primera Catalana, i l'equip Sènior Femení A, a la categoria Copa Catalunya, el màxim nivell de bàsquet femení amateur al territori.

Un projecte sense sostre

L’ascens del Reus FC Reddis a Segona RFEF és un nou punt del projecte que vol recuperar el futbol d’elit a la capital del Baix Camp. L’entitat, fruit de l’acord entre el CF Reddis, la Fundació Futbol Base Reus (antic futbol base del CF Reus) i la Plataforma d’Aficionats Sempre Reus 1909, ha assolit el tercer ascens en quatre temporades i toca un nou sostre en l'àmbit esportiu.

La Segona RFEF, la quarta categoria del futbol estatal després de la Primera Divisió, la Segona Divisió i la Primera RFEF, serà la futura casa d’un Reus FC Reddis que ha quallat una excel·lent actuació a Tercera RFEF en el seu segon any de participació. Després d’una temporada 2023-2024 on l’equip va consolidar el projecte quedant-se a les portes de la promoció d’ascens, el conjunt entrenat per l’exjugador del CF Reus Marc Carrasco ha superat un nou nivell.

Després de 29 partits, els roig-i-negres acumulen 21 victòries, cinc empats i només tres derrotes. El triomf per 3 a 0 contra el Girona B el passat cap de setmana va deixar l’ascens matemàtic a tocar. La derrota del filial gironí contra el Cerdanyola (1-2) i un nou triomf ganxet contra el San Cristóbal (1-3) ha provocat que el Reus tingui 15 punts de marge respecte al segon quan queden cinc jornades per al final. El ‘goal-average’ a favor dels del Baix Camp signa matemàticament l’ascens a Segona RFEF.

És hora de festa i de celebració. L’equip gaudirà amb l’afició de l’ascens aquest diumenge a la Plaça Prim i afrontarà els cinc darrers partits de lliga com un tràmit. El Reus FC Reddis jugarà la temporada 2025-2026 a Segona RFEF, categoria que actualment compta amb equips històrics com el Lleida CF, Terrasssa FC, CE Sabadell, Europa o UE Sant Andreu.