Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Albert Oliva (UAF): «Hem de fer més actes acadèmics per explicar la cultura popular»

El nou president de la Unió Anelles de la Flama de Valls, Albert Oliva, parla dels nous reptes de l'entitat, que passen per divulgar la cultura popular des d'un punt de vista més didàctic
Albert Oliva, a la seu de la UAF a Valls. | Júlia Giribets

 

Quan era petit, a Albert Oliva li fascinaven els gegants de la seva ciutat, Valls. Es pot dir que la cultura popular l’ha acompanyat durant tota la seva vida. L’any 2010 va entrar a formar part dels Gegants de la Ciutat de Valls i el 2012 en va esdevenir cap de colla. També treballa per a URV fent recerca de temes de cultura popular. Fa una setmana que és el nou president de la Unió Anelles de la Flama de Valls, entitat a la qual pertany des de fa 7 anys.

 

Aquella mirada que havia de fer per veure els gegants quan era petit, tot aixecant el cap, és la mateixa que avui projecta per a l’entitat amb l’objectiu de portar-la molt més amunt del que està i introduir-hi elements relacionats amb la divulgació perquè la gent pugui entendre d’on ve la cultura popular i saber per què les coses es fan d’una manera i no d’una altra. En aquesta entrevista, el nou president de la UAF explica els reptes de futur que té l’entitat.  

 

Què és el primer que has fet des que ets president de la UAF?

He pensat molt i he parlat amb la gent de com hem d’enfocar els temes que volem dur a terme des de la junta.

 

Quin mandat et proposes?

L’any 2012 hi va haver un canvi de filosofia a l’entitat. Després de 40 anys hi va haver un nou president, quatre anys després un altre i ara començo jo. A mi em va venir a buscar per fer tot un cicle de quatre anys on hi ha diversos objectius: enguany tenim un viatge a Copenhaguen per l’Aplec Internacional, l’any que ve hi ha els 700 anys del corpus i l’any 2021 les Decennals. Van voler que fos una junta molt operativa amb capacitat de treball que aglutinés el bagatge de la gent de tota la vida amb l’impuls de gent més jove i això es veu amb el president, que sóc jo, i amb el vicepresident, que és el Lluís (Musté), que va fundar l’entitat. Combinar aquests dos elements és clau per dur a terme els objectius que tenim.

 

En l'àmbit global, quins objectius et marques?

Per una banda, donar prestigi a l’entitat. Tenim un volum molt gran d’activitats durant l’any, fem molta feina al carrer. Però volem engegar una línia de recerca i publicacions per ser una entitat de referència no només per les activitats que fem sinó per tenir un bagatge històric i cultural.

 

Com es concreta això?

La fundació que tenim, per exemple, tenia uns objectius que no s’han dut a terme i queda molta feina per fer. A través de la fundació tenim l’objectiu de crear tota una línia de beques de recerca amb publicacions, establir convenis amb entitats concretes, és una feina a mitjà termini. Hem d’engegar tota una roda i és important fer-ho. Sempre dic que fem moltes cercaviles però molt pocs actes acadèmics. I s’han de fer aquests actes per saber el perquè de les coses que fem i actualment hi ha molt poc material per consultar.

 

L’entitat necessita algun gran canvi?

La proposta de l’actual junta és força continuista. La UAF és una entitat molt complexa, molt plural i molt senzilla alhora. No pot entrar algú i fer un trencament total perquè això desestabilitzaria l’entitat. Tot i això, cada president té la seva forma de fer.

 

La UAF va néixer el 1972 com una colla sardanista. | 'La festa és al carrer' UAF.

 

Com es gestiona una entitat que té més de 430 socis?

Estar a primera línia pot desgastar perquè cadascú té la seva forma de pensar i de fer i l’opinió del soci s’ha de tenir en compte. És el que em va fer més respecte a l’hora d’accedir al càrrec: el tracte amb els socis. 

 

Com funciona la UAF en l'àmbit intern?

Tenim tres juntes: la junta d’activitats (dels caps de colla), la directiva i la de patronat. La d’activitats i la directiva es reuneixen un cop al mes. Cada dimarts hi ha reunions de treball obertes a tots els socis, tothom pot venir i dir la seva, és el moment de connexió entre el president i els socis. La junta de patronat es reuneix en períodes mes dilatats per temes més econòmics o d'altres àmbits. A nivell pràctic, els divendres i dissabtes hi ha assajos de les activitats que s’intensifiquen quan estem a prop de festes com Sant Joan o Santa Úrsula.

 

T’emmiralles en altres ciutats a l’hora de treballar?

El cas de Valls és molt singular, som una entitat única al país. No trobes gaires llocs on una mateixa entitat porti el 75% d’un seguici tan llarg com el de Valls. També m’agrada molt la manera de fer de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, on no s’ha perdut mai la Festa Major, sempre tinc la mirada posada allà.

 

A Valls la UAF té un paper molt important...

Sí, és una entitat que ens permet fer una visió de conjunt global de com ha de ser el model festiu. Tenim molta força com a entitat. Però sempre hi ha coses a millorar.

 

L’entitat ha aconseguit recuperar molts elements de la cultura popular vallenca en els últims anys.

La UAF es va fundar com una colla sardanista i, amb molt bon criteri, van anar recuperant el seguici, fins a l’any 2012 que teníem totes les peces. Potser falten moltes danses, n’hi ha documentades 23 i en tenim molt poques ara. Però ha arribat un punt en què la UAF ha fet un paper molt important que es veu en la Festa Major de Sant Joan. S’ha fet d’aquesta celebració una Festa Major de referència al país, hem recuperat elements com el ritual de les Completes o el Tomb pel Poble.

 

Quines mancances veus a Valls en temes de cultura popular?

Falta que la gent s’ho cregui més. Amb Sant Joan ho estem aconseguint. Però Valls sempre ha sabut molt bé cap a on anar en tema de recuperació d’elements festius, tenim aquesta sort. D'altra banda, Valls és una ciutat complexa urbanísticament. La Festa Major és al nucli històric que ara està en una punta del poble i sempre es demana que es traslladi, però l’entorn de la festa és aquest.

 

L'any 1985 es va introduir el Ball de Gitanes a Valls. | 'La festa és al carrer', UAF.

 

Ets dels que pensa que s’han d’introduir elements nous en la festa o prioritzes recuperar els ja existents?

Crec que estem en un moment de consolidar tot el que tenim, hem trigat 40 anys a fer-ho. Hem recuperat festes com la de Santa Úrsula o el Carnaval, que estava perdut. Ha costat molts esforços. Si està documentat que una cosa es feia, primer fem això. Per què ens hem d’inventar una dansa quan en tens 20 que es feien a la ciutat? Estic d'acord en recuperar elements festius, però sempre enriquint-ho amb qualitat, fer-ho ben fet. També és cert que recuperar un ball no vol dir fer-lo tota la vida, sinó tornar a escenificar-lo, que aquesta generació el vegi i sàpiga que hi és. No vol dir que s’hagi de fer cada any.

 

La UAF s’ha d’obrir més enllà de Valls?

Ja fem algunes sortides per tota la comarca i l'hem de tenir molt present. Valls està format pels pobles de la comarca. Sense aquests pobles Valls no seria el que és, funciona molt a nivell comarcal. La gent ve els dimecres i dissabtes al mercat, és un centre de trobada de la comarca i ha de tenir aquest retorn. Falta més projecció cap a la comarca, es pot fer molta feina encara.

 

L’any 2022 es compliran 50 anys de la UAF a Valls. En quin punt s’hauria de trobar l’entitat en aquesta data?

L’entitat canviarà poc. Ens volem posicionar com una entitat de prestigi i referència en l’àmbit de la consulta, que puguem assessorar la gent que ens ho demani en temes de cultura popular. Amb objectius tan grans no es poden fer grans canvis, perquè tot és molt complex. Ara hem fixat les bases i tenim quatre anys per fer coses. Realment, el 2022 és l’objectiu més llunyà que tenim ara, abans tenim les Decennals, els 700 anys del Corpus i el viatge a Copenhaguen. Tenim clar que crearem una comissió pels 50 anys, farem una publicació, però abans estem treballant en altres coses.

 

Foto de família de la UAF en el 40è aniversari. | UAF

 

Per tant, ara l’assignatura pendent és la didàctica.

Hem de saber què traiem al carrer i perquè ballem els gegants d’aquesta manera i no d’una altra, perquè porten aquesta roba i què simbolitza. Hem de saber què estem fent. És important fer didàctica i explicar això. Volem recuperar l’espai que ha de tenir la fundació i crear un cicle de conferències i taules rodones anual, aprofitant les festes majors, per explicar coses com per què sonen les campanes tal dia o per què es tira pirotècnia en aquell moment. Estem en ple segle XXI, tenim accés a tot i de vegades no sabem el més essencial.

 

 

Comentaris