Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Josep M. Rovira (Cambra Valls): «Sortirem al carrer i ens manifestarem per reclamar que s'acabi l'A-27»

Parlem amb el nou president de la Cambra de Comerç de Valls sobre els principals reptes que afronta l'entitat en aquesta nova etapa
Josep M. Rovira, president de la Cambra de Comerç de Valls. | Júlia Giribets

 

Fa pocs dies que Josep M. Rovira és el nou president de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Valls. De moment, les seves primeres passes al capdavant de l'entitat no han passat desapercebudes: ha dit clarament quines seran les seves línies de treball, ha apostat per modernitzar l'ens i s'ha mostrat al costat de les altres cambres del territori per tal de fer front comú a les demandes més importants de la zona. En aquesta entrevista, desgrana molt més al detall la feina que ve a partir d'ara tant en l'àmbit local com més global. 

 

-Qui li proposa ser president de la Cambra de Comerç de Valls?

El fins ara president, Marcel·lí Morera, em va preguntar farà uns dos anys què em semblaria ser president de la Cambra i li vaig dir que m’agradaria, però m’ho havia de pensar. En aquest temps he tingut l’oportunitat de parlar amb més de 100 empresaris per veure la realitat del territori i he tingut temps per preparar-me. Després vaig anar a veure la gent de la Cambra i vam proposar de fer una candidatura única liderada per mi i que la composició de l’entitat tingués membres nous i també antics per aportar experiència. Vaig demanar expressament que Antonio Bastús seguís de vicepresident perquè coneix l’organització interna i és un element clau, la qual cosa em dona una tranquil·litat impressionant.

 

-En aquests primers dies, quina Cambra s’ha trobat?

Em trobo una Cambra molt millor del que la gent m’havia explicat i ben organitzada en tots els àmbits. L’única cosa que li podíem criticar és que no havia cuidat la imatge externa, però, casualment, quan jo vaig entrar estava acabada de pintar (riu).

 

-Tenint en compte la realitat del nostre territori, per a què ha de servir la Cambra de Comerç?

La Cambra de Comerç ha de vetllar perquè tot el món empresarial del territori funcioni bé, es guanyi la vida i generi riquesa. És un facilitador de contactes, recursos i promoció perquè tot això funcioni. És l’entitat que representarà el món empresarial davant les administracions per reclamar millores en temes com connexions ferroviàries o de carreteres, per exemple. A més, les cambres com a organització empresarial estem organitzades en xarxa per tot el món.

 

-Fa dos dies les quatre cambres del territori heu escenificat la intenció d’unir-vos i treballar plegades, com ho fareu?

Posant damunt de la taula els grans reptes del territori, encara no sabem com ho orquestrarem, però la història diu que ens hem entès sempre. Hi ha una cosa claríssima: l’A-27 o el corredor del Mediterrani són temes transversals que ens afecten a tots, o la vinyeta única de les autopistes per alliberar els peatges. El Port de Tarragona, l’aeroport de Reus o l’estació de l’AVE també són infraestructures que ens afecten a tots. Des de Valls, en concret, lluitarem perquè la nostra estació s’inclogui a la xarxa de rodalies de Catalunya.

 

Els presidents de les cambres de comerç de la regió de Tarragona, a la Cambra de Valls | Cedida

 

-Tots aquests reptes els hauria de liderar la Cambra de Valls?

Cadascú ha de liderar el què li toca. Si les reunions es lideren a Valls o a Reus és igual, però en el cas de l’A-27, si cal, ho liderarem.

 

-L’A-27 és un dels reptes més urgents que teniu ara.

En aquest tema haurem de sortir al carrer a reclamar i fer manifestacions. És una vergonya el que està passant amb les inversions de l’Estat a Catalunya i aquest és un dels casos. Fa molts anys que el túnel havia d’estar fet.

 

-També s’ha parlat de fer una taula d’exportacions amb les quatre cambres.

Sí, és important tenir en compte que exportar no és només vendre a la Xina, sinó a mercats propers que no són propis com Aragó, València, Mallorca... Hem de fer aquestes passes no posant-nos al cap només aquest concepte d’anar molt lluny. El nostre principal objectiu és motivar les empreses perquè obrin mercats fora de la seva zona de confort.

 

-Us preocupa el model turístic que hi ha a la zona?

La Cambra de Valls sempre ha estat al costat del turisme, fem expedicions a Andorra i la Cambra és d’alguna manera precursora de la Ruta del Cister i això s’ha d’explicar. Hem d’agafar la batuta de la promoció de la calçotada, perquè està vinculat al turisme, però no pot anar sol; si no obrim els monuments de Valls, si no obrim rutes, si no creem sinergies això no pot funcionar.

 

-Pel que fa a les activitats que fa la Cambra a Valls, com precisament la Festa de la Calçotada, considera que s’ha de re formular?

Fer canvis és difícil. Si ho toquem massa ens ho podríem carregar, però hem de treballar totes les activitats de forma diferent. La Festa de la Calçotada necessita una reformulació en la promoció, hem de procurar donar-li més altaveu a la Festa, que arribi ben lluny que la calçotada és de Valls. Vull treballar amb l’Ajuntament la promoció conjunta d’aquest esdeveniment.

 

-I la Firagost?

Podem provar de sectoritzar més la fira, fent innovacions en alguns aspectes que afavoreixin alguns sectors concrets, com els vins, per exemple. Podem aprofitar més l’espai del Pati de cara al vespre amb música o espectacles, però l’estructura que té ara la fira és el que la fa única, és la seva essència. Tenim la intenció de muntar un equip de treball específic per poder professionalitzar-ho una mica. Enguany no espero grans canvis, és aviat, però intentarem aportar alguna cosa nova.

 

El nou equip de la Cambra de Comerç de Valls | Júlia Giribets

 

 

-Quin és l’àmbit de treball on ha d’incidir més la Cambra?

La indústria. Tenim una zona industrial enmig d’un entorn rural, això vol dir que una part de la nostra indústria ha de ser agroalimentària i això s’ha de cuidar. Hem de treballar perquè passin d’artesania a organització empresarial. Els pagesos del territori estan a punt de tenir un protagonisme molt més gran del que tenen i no ho saben: l’oli d’oliva, el vi, els calçots, les ametlles... és el futur del territori. La indústria aplicada al territori és molt important, també la indústria paperera, la de la logística...

 

També som forts en metal·lúrgia i s’ha de potenciar, perquè poden venir indústries relacionades amb la tecnologia complementàries a aquestes que ja tenim. A més les nostres indústries estan ubicades en una ‘zona neta’ on no hi ha una contaminació directa, visible ni efectiva. Tot i això, hem de fer que els nostres polígons siguin bonics, lluitaré amb els alcaldes perquè els polígons estiguin enjardinats, això passa a Europa, hem de donar vida als nostres polígons. La cambra pot liderar aquestes transformacions.

 

-En aquesta nova etapa aprofitareu més els recursos de les administracions per dur a terme projectes?

Sí. Tenim molta sort de comptar amb persones amb molt bona fe. Des del Departament d’Empresa i Coneixement, la Carme Mansilla no para de dir-nos que fem servir els serveis de la Generalitat, que per això hi són. Els farem servir i si veiem que no en tenim prou ens queixarem, però queixar-nos sense saber què tenim a l’abast no és de rebut.

 

-Amb tota aquesta feina a fer, com veu la Cambra de Valls en una dècada?

La Cambra són persones. Hi hauria d’haver un petit increment en l’equip humà si trobem recursos, reforçant el departament d’Exportació i el de Serveis a les Empreses. La Cambra de Valls està molt ben ubicada, però modernitzarem alguna de les sales. Ha de ser una entitat plena d’activitats, hem de fer que cada setmana hi passin coses. En un temps la Cambra serà un centre d’atenció empresarial a les nostres comarques. Serà una entitat on poder anar a informar-se, formar-se, solucionar problemes o queixes; ha de ser un lloc d’oportunitats. Volem portar compradors i importadors europeus, m’agradaria que fos un lloc on passessin coses constantment.

 

Josep M Rovira agafa el relleu de Marcel·lí Morera al capdavant de la Cambra de Valls. | Albert Oliva

 

-Aquesta feina es fa ara des de Vallsgenera?

La missió de Vallsgenera és cuidar que a Valls les persones tinguin la formació adequada per trobar feina: formar la gent i motivar-los perquè creïn empreses i aquesta no és la missió de la Cambra. Nosaltres hem de vetllar perquè les empreses tinguin el que necessitin per funcionar i també la internacionalització. Fem coses diferents, per tant el millor que podem fer és entendre’ns. Vallsgenera és un motor importantíssim de la comarca i hem de ser aliats estratègics indispensables.

 

-Què en destacaria de la tasca de Marcel·lí Morera a la Cambra de Valls?

Ha sigut un home prudent amb les inversions. Ha hagut de passar el tràngol que, de cop i volta, Zapatero va eliminar els ingressos de les empreses a les cambres. Ha viscut la transformació d’una entitat amb recursos a una que s’havia d’espavilar per buscar-los. En certa manera, m’ha estalviat la feina, perquè jo ja em trobo una cambra pobre, ell ha hagut de passar d’una cambra rica a una que no ho és tant. Ha sabut invertir, desar i guardar, ha estat un home de contenció, en faig una valoració molt positiva i amb cert respecte. Li estic molt agraït perquè m’ha portat una entitat que si no toco res funciona igual.

 

-Ara, però, comença una nova etapa...

Ara farem plantejaments en una altra línia, jo l’anomenaria ‘La nova Cambra’ o la Cambra 4.0, diguem-ho com vulguis. Enguany fa 110 anys de l’entitat, aquesta celebració serà el llistó de sortida. Hem passat una època molt difícil i la Cambra del futur s’ha de començar a espavilar de manera diferent, treballant amb les altres cambres per mirar d’obtenir recursos.  

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris